L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.

El volum edificable, el caràcter singular d'aquest nou edifici i la seva relació amb la perifèria urbana fa que el nou edifici d'oficines de Gas Natural esdevingui membre de la família dels edificis contemporanis que han començat a aparèixer en l'horitzó de la ciutat .

No obstant això, aquest fet no vol dir que el nou edifici no tingui un clar desig de ser compatible amb el seu entorn urbà; la petita escala del barri de la Barceloneta, les cases dels voltants i el parc.

Compta amb la verticalitat d'una torre d'oficines, mentre que al mateix temps ofereix una entrada que mostra el seu caràcter representatiu amb una ràpida visió de l'interior .

És per això que hem fet una proposta on l'interès rau en la fragmentació del volum edificable en una sèrie de construccions que al final formen un volum unificat, que respon a diferents escales i en clara relació amb els edificis d'habitatges propers. Mitjançant la formació d'una gran porta que permet l'obertura del barri de la Barceloneta i un espai públic singular en relació amb la planta baixa, fins a formar un paisatge urbà de diferents dimensions...

El tractament de les façanes segueix un criteri similar... Una sèrie de grans finestrals creen interès en proximitat, mentre que un tractament volumètric indiferent protegeix l'edifici contra el sol i el soroll i mostra una sèrie de volums abstractes que el confonen amb els altres edificis al llarg de la perifèria.