El projecte desenvolupat és el del conjunt d'edificacions de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, situat en un solar limitat pels carrers Avinguda de Barcelona, carretera d'Igualada a Manresa i carrer de Pierola, i al Nord per un terreny destinat a zona lliure. El conjunt d'edificacions comprèn l'església parroquial, amb tots els seus serveis, una sala destinada a reunions d'estudi i catequesi i les oficines parroquials i la vivenda del rector. Aquests elements constitueixen pràcticament un sol edifici, que a excepció de la casa rectoral i de les oficines parroquials no està alineat al carrer. L'espai que queda entre edifici i alineacions se separa del carrer per un muret que el limita i permet incorporar-lo al conjunt interior amb caràcters diferents segons casos. L'edifici és una juxtaposició de volums de planta quadrada que, d'una banda, permeten la uniformitat de cobertes a quatre vessants alhora que la continuïtat d'elements semblants i una complexitat i possible fraccionament d'espais interiors adaptables a les diferents possibilitats de ús i de capacitat de ledifici. L'església dita es compon de vuit fonaments quadrats. Dos són porxos d'accés: un al costat de l'entrada principal a la plaça interior, amb accés des de la carretera d'Igualada a Manresa, i un altre al costat del carrer de Pierola. La nau principal es compon de tres volums diferents, els quals, juntament amb les diferències de nivell al paviment, defineixen uns espais que poden, alhora, donar una unitat total a l'assemblea cristiana o permetre la reunió de comunitats de diferent dimensió sense que es trobin perdudes o incòmodes en un espai poc definit. En un altre element se situa una capella de menors dimensions, per a usos diaris, confessions, reserva, etc. ; la sagristia i els serveis ocupen un altre element de planta quadrada, i finalment, un element de base reduïda però de volum molt estirat assenyala l'eix d'accés a l'altar major des de la sagritia, alhora que dóna lloc a una sortida complementària per al desallotjament de les naus. L'església s'uneix a la part d'edifici destinat a sales de reunió, a través d'un porxo que, juntament amb l'accés principal a l'església i dos més situats a l'alineació de la carretera, defineixen la plaça parroquial, amb una font a el centre, entrada principal al recinte. S'han previst dues sales de reunió de mida diferent, per a usos diferents i uns serveis elementals. Al seu voltant i separats del carrer per uns jardins alts apareixen espais arbrats per a reunions a l'aire lliure. La casa rectoral i les oficines parroquials, a les quals s'accedeix a través d'un dels porxos de la plaça, deixen entre ells
i l'església un pas exigu que permet completar, al voltant de les naus, un trajecte processional a l'aire lliure, interior al recinte.
El conjunt arquitectònic està format per dos edificis: la rectoria i l'església. Aquesta última està dividida en tres cossos que són: la nau principal, l'altar del Santíssim i la sagristia, units per una torre que fa de campanar. Els edificis estan rodejats per un gran finestral a la part superior, sense cap més obertura; les parets de totxo vist i les arestes romes. A l'interior de la nau principal hi ha columnes de totxo i una estructura metàl·lica que la cobreix. Tots els edificis són de quatre vessants fibrociment i coronats per una claraboia en forma de llanternó. Tots els materials de construcció: bigues metàl·liques formigó i totxo; són vistos, sense cap tipus de falsejament. Total absència d'elements ornamentals. (a excepció de les tres talles, que representen la Sagrada Família, situades en la part de l'altar major- veure fitxa)
L'engrandiment i importància que pren un nou barri a Igualada, el "Poble Sec", provoca la necessitat d'una nova església parroquial. El projecte fou realitzat per l'equip d'arquitectes compost per : Josep Mª Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, dirigint les obres aquest últim.
Edifici representatiu de l'arquitectura religiosa postconciliar.
