El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici adopta una configuració clarament longitudinal, parallela a la prevista rambla de Pardinyes. Aquesta disposició permet d’allotjar el programa de les aules al llarg d’un corredor, mentre que les escales de comunicació vertical formen un cos diferenciat i posicionat a la part central. La sala d’actes i la biblioteca formen dos cossos de geometria irregular situats a l’espai que separa l’edifici de la rambla, i entre tots dos cossos queda el pas de l’entrada i un gran vestíbul que cohesiona tot l’organisme. L’edifici té vocació de construir un lloc urbà que encara no existeix, i en el qual la planta baixa ha d’assumir la condició d’un espai públic.
El projecte planteja l’edifici en un bloc lineal que discorre paral·lelament a la futura Rambla de Pardinyes.
El programa docent s’organitza en aquest bloc i diferencia les zones d’aularis i laboratoris de les zones públiques i representatives, com ara la sala d’actes i la biblioteca. Aquestes zones es disposen en dos cossos de geometria lliure i potencien l’accés a l’edifici.
El vestíbul se soluciona amb un gran volum buit, a la manera d’un lobby, amb la qual cosa es fa penetrar l’espai-plataforma exterior cap a l’interior amb la màxima fluïdesa. Aquest vestíbul tindrà vocació de plaça pública coberta, introduirà complexitats en la seva secció i actuarà com a autèntic punt de trobada i intercanvi de l’escola.
La façana de ponent es tancarà al màxim, per protegir a l’edifici del sol de l’oest i a la vegada s’obriran estratègicament unes petites obertures en el mur, per aconseguir els diferents jocs de llum i penombres en els passadissos d’accés a les aules, en contraposició amb les llums més fredes i blavoses de les aules orientades oposadament, i que disposaran d’obertures totalment funcionals.
Els matisos tendeixen a acompanyar amb naturalitat les intencions del propi projecte, així el totxo pintat contrastarà amb la perfecció dels vidres i aluminis i l’estuc blanc de la façana oest es tenyirà dels colors rosats de ponent en clara al·lusió a les absències i als buits. Interiorment les respostes seguiran els conceptes inicials, i els materials, tot i sent els mateixos, seran llegits i interpretats de forma diferent per les diferents intensitats i tonalitats de la llum.