Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar.
El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés.
Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Escola Ramon Fuster (Fase 1)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar. El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés. Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats. -
Escola Ramon Fuster (fase 2)
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor). -
Escola Ramon Fuster (fase 3)
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor). -
Escola Ramon Fuster (fase 4)
Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón
L’escola Ramon fuster està construïda per un conjunt de tres edificis aïllats ,units per una passera comuna, que s’han col·locat esglaonadament entre el 1992 i el 2000; ara es construeix un quart edifici per ubicar l’aulari de l’ensenyament secundari, una sala d’actes, un gimnàs i, en coberta, una nova pista poliesportiva. La nova ampliació està situada en un terreny boscós de fort pendent, i separat del conjunt per una rampa d’accés de vehicles. Morfològicament, es tracta com un edifici formalment diferent, ja que no té coberta de planxa com la resta d'edificacions, i té una forma més elemental degut a la ubicació de la pista en coberta. El volum es revesteix amb xapa miniona vertical de color gris fosc, gairebé negre, rascant una imatge oposada i integrada amb el bosc.