Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
L’escorxador és situat entre la rambla Felip Pedrell i el riu Ebre, en uns terrenys guanyats al riu al final del segle XIX, prop del barri de Remolins. Es va construir una estructura formada per una sèrie d’arcs per poder remuntar els terrenys guanyats al riu, al nivell del sòl. A sobre d’aquesta fonamentació es va construir l’escorxador. Es tracta d’un recinte rectangular que conté diversos pavellons de la mateixa forma i dimensions, connectats a través de patis. Les façanes combinen els arrebossats amb el maó i els revestiments ceràmics. Les obertures, d’arc de mig punt o d’inspiració califal, queden concentrades als murs secundaris. El cos principal és paral·lel al riu i està emmarcat pels dos extrems per dues torres rectangulars, amb obertures peraltades amb arcs de mig punt.
Referència inevitable del modernisme tortosí, l'escorxador esta format per un conjunt de pavellons, especialitzats segons les funcions pròpies de l'edifici, i que s'estructuren simètricament dintre d'un recinte tancat, de planta rectangular. Aspecte rellevant de la seva construcció va ser l'execució dels fonaments -sistema de pilars i arcs- recolzats sobre l'antiga llera del riu. A l'exterior predomina el maó vist combinat amb manises i teula vidrada, que li donen un aspecte colorista. En aquest edifici es posa de manifest la influencia de l'arquitectura mudéixar, tan propera a Monguió.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Escorxador Municipal de Tortosa
L’escorxador és situat entre la rambla Felip Pedrell i el riu Ebre, en uns terrenys guanyats al riu al final del segle XIX, prop del barri de Remolins. Es va construir una estructura formada per una sèrie d’arcs per poder remuntar els terrenys guanyats al riu, al nivell del sòl. A sobre d’aquesta fonamentació es va construir l’escorxador. Es tracta d’un recinte rectangular que conté diversos pavellons de la mateixa forma i dimensions, connectats a través de patis. Les façanes combinen els arrebossats amb el maó i els revestiments ceràmics. Les obertures, d’arc de mig punt o d’inspiració califal, queden concentrades als murs secundaris. El cos principal és paral·lel al riu i està emmarcat pels dos extrems per dues torres rectangulars, amb obertures peraltades amb arcs de mig punt. -
Rehabilitació de l'Antic Escorxador Municipal de Tortosa
Isabel Pascual Pellicer, Ramon Valls Ortiz
El complex de l’Escorxador, obra modernista de Pau Monguió inclosa al Catàleg del Patrimoni com a BCIL, va ser erigit entre 1906 i 1908 i va funcionar com a tal fins al 1997. Des de 1998 hi hem dut a terme actuacions de rehabilitació consistents en la recuperació de l’edificació original i de l’espai lliure de relació entre pavellons, l’eliminació d’afegits, i el tractament de la façana primigènia i els seus elements ceràmics, mantenint el caràcter de recinte, els pavellons originaris i els components estructurals i decoratius característics. L’última intervenció, avui seu del Museu de Tortosa, s’ajusta al Pla Director de l’Escorxador i dóna resposta al programa de l’Espai d’Art: administració i direcció, espai de reserva, espai d’exposició permanent, sala d’exposicions temporals Antoni Garcia. S’ubica en els pavellons 1, 11, 12 i 13, i resol les necessitats i les especificitats programàtiques reforçant el valor espacial i constructiu de l’arquitectura fundacional. -
Mostres d'Arquitectura (Terres de l'Ebre)
SeleccionatRehabilitació de l'Antic Escorxador Municipal de Tortosa
Rutes (1)
-
Rutes 13