El mes de Gener de 2007, els treballs de construcció d´una de les canonades secundàries de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues, varen provocar l´aparició inesperada de les restes d´una construcció prehistòrica al terme de Seró (Artesa de Segre, Lleida). El tret més excepcional d´aquest descobriment fou el caràcter megalític de les lloses de pedra sorrenca, i especialment la seva profusa decoració geomètrica esculpida, que alhora eren fragments d´antigues estàtues-esteles reaprofitades d´un monument escultòric anterior. Als terrenys de dos horts abandonats a tocar de la plaça de la bàscula del poble, es el lloc on es projecta i construeix un petit equipament cultural amb polivalència d’usos i d’espais. Una construcció realitzada amb materials propis de la zona, que alhora és topografia al salvar el desnivell d’una planta entre la plaça i els horts. Una successió de rampes suaus amb límits lleugers i elàstics d’acer corrugat, suggereixen els trànsits i escalen les diferents condicions de l’espai públic projectat... plataforma d’argila i terra entre la plaça i l’horitzó prepirinenc, pla acantilat com a mirador sobre la cambra de les esteles des d’on observem la zona del descobriment... espai recollit en cantonada orientat a ponent amb sol d’hivern i cobertura vegetal a l’estiu, llocs per seure amb pedres reciclades d’un dels horts, paviments porosos i drenants que ofereixen inèrcia tèrmica a la coberta i a la vegada recullen els paisatges propis de cada estació... les ombres de dos lledoners recuperats... i la memòria de l’antic lloc amb el rebrot espontani de les bledes. A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals, i a la vegada funciona com a bar del poble. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica ... Finalment iniciem l´accés a la cambra de les mil·lenàries esteles...Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent,...envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l´aire, les olors del camp, la boira... va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant, i al arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles,...silenci...s´enlenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d´argila que mostra l´empremta que deixa al passar cada visitant...tranquilament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuament amb altres..., poc a poc s´intensifiquen la llum i els sons, fins que l´horitzó d´un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca.
