Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Conjunt format per un mas de grans dimensions, una torre, una capella i altres dependències adjacents. El gran casal consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual s'organitza simètricament a través d'un eix central. A la planta baixa s'obre, al centre, la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i, a banda i banda, s'obren finestres d'arc rebaixat. Al primer i segon pis s'obren balcons sense voladís en el mateix eix que les obertures de la planta baixa; els brancals i la llinda són grans carreus de pedra. A les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt i un òcul a cada extrem. Per sobre de la galeria s'obre altre òcul al centre.
La torre és cilíndrica. La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets. Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s'obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra. A l'interior de la torre hi ha un dipòsit d'aigua.
La capella és d'una nau i absis semicirculars. Exteriorment els murs tenen decoració imitant el romànic amb arcs cecs i bandes llombardes. A la façana s'obre una porta d'arc de mig punt per sobre de la qual hi ha una petita rosassa. La façana està coronada per un campanar de cadireta de dos ulls.
La denominació "Torre Marimon" per referir-se a l'heretat que en aquest paisatge calderenc existia i existeix, apareix per primera vegada al segle XVI.
La família Marimon, que ha donat nom a la casa i al paratge, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l'edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle XV (Romeu de Marimon està documentat el 1461 i el 1498).
Abans de pertànyer als Marimon, la torre era coneguda com el "Mas Coromines" o com la "Torre de Mossèn Molas".
Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l'Escola superior d'Agricultura de Catalunya. Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d'aigua al cim.
La capella està documentada des del 1342 i va pertànyer a la casa pairal dels Marimon. Quan es va refer tot el conjunt per convertir-lo en escola d'agricultura, aquesta capella també es va restaurar.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres