Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte té en compte dos condicionants bàsics: la salut i el pressupost de la Lídia. Com habitar aquest antic cinema estant-hi a gust (poder relaxar-se a casa, no encostipar-se a l’hivern, rebre una bona dosi de llum solar...) i gastant-se els mínims diners, tant en l’obra com en el manteniment?
QUÈ? (NECESSITATS)
1.Curar l’edifici. Reforçar l’estructura on calgui. Sanejar, reparar patologies provocades per l’ humitat.
Noves instal.lacions.
2.Millorar el confort tèrmic. Trobar un mecanisme perquè l’aire de l’edifici sigui habitable. Es descarta l’opció de condicionar tot el volum d’aire de la sala, uns 1480 m3, per la seva ineficàcia energètica o de separar-lo en dues zones (la habitable i la no habitable).
3.Il.luminar la construcció. El canvi d’ ús d’una fonda de poble (al soterrani encara es conserva l’estable i l’abeurador per les mules, que escalfaven el pis de dalt) a un cinema va fer que es tapiéssin les poques finestres que hi havia. Cal reobrir-les per recuperar la llum. S’obre una gran finestra a la façana sud per poder veure les muntanyes i descansar la vista en un dia de treball.
COM? (ESTRATÈGIES)
Fer una casa dins de la casa. Diferenciem dos tipus d’aires. Un de més exterior (el taller) i un de més interior (la casa).
Repartim el programa per tot l’edifici, per tal d’enriquir-ne l’espai, distribuir les fonts de calor i possibilitar un contacte directe de cadascun d’aquests llocs amb l’exterior (ventilació, més llum…).
Construim microclimes. Cada habitacle té la possibilitat d’escalfar-se o ventilar-se independentment, alhora que escalfa o refresca tota la sala.
Aquests habitacles es disposen sempre relacionats amb una finestra, per tal de tenir la màxima llum i ventilació possibles, així com un contacte visual més íntim i directe amb l’exterior. Són entrades de llum habitables, festejadors que donen llum a l’interior (del sol de dia i elèctrica de nit).
Treballem amb un sistema constructiu senzill, barat, net (es construeix dins d’un edifici, cal no destrossar res), que permet el muntatge ràpid a taller i a l’obra, i la autoconstrucció: Tota la casa l’han muntada entre el Josep M. Bertran (fuster), el seu fill i la Lídia.
El cost de tot el projecte (compra de l’edifici inclosa) ha estat inferior al preu d’un pis de 50 m2 a Reus el 2004.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres