Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte és plantejat tenint en compte la incidència que té en l’espai públic, sobretot en la seva afectació al carrer Roig, molt estret i sense ventilació ni llum. Es configura per mitjà de tres cossos independents adossats a les parets mitgeres del solar, de manera que poden alliberar un espai a la façana que connecta directament amb les escletxes i els petits racons que queden entre els tres blocs. Cada bloc té la seva escala independent, si bé l’accés des de la planta baixa és únic, i les escales es bifurquen al nivell de la planta primera. La determinació dels tres blocs té molta cura de les relacions espacials entre els àmbits horitzontals: els carrers i l’edifici, els espais públics i els espais de domini domèstic, els espais de transició. El projecte reflexiona sobre el valor de l’alineació de carrer a la Ciutat Vella, una línia sense definició, una franja de tolerància entre gent diversa, al marge de la dinàmica de la infracció i la sanció.
Tot i que la planificació municipal permet ocupar la totalitat del solar (fins i tot, des de certes posicions, es considera obligatori), em resultava molt difícil proposar una edificació contínua, de 15 - 16 m d'alçada, en un carrer de 4 m d'ample. No tant per la qualitat dels habitatges resultants, si no pel que significava quant a renúncia d’incidir sobre l'ombrívol carrer Roig.
Augmentar la seva qualitat com a carrer, com a instrument de comunicació, era possible ja que disposàvem d'un front de gairebé 50 m de longitud.
El primer pas va ser obrir-lo en embut cap al carrer del Carme per així aprofitar l'activitat i la seva intensa vida urbana. Aquest canvi d'alineació que afecta la planta baixa (de 5,5 m d'alçada mitjana) permet, a més, la comunicació visual a través del carrer Roig, entre el carrer del Carme i el carrer Hospital.
Sobre aquesta nova alineació es disposen els habitatges agrupats en tres edificis gairebé exempts, que se situen basculant sobre la nova línia:
El de la cantonada Carme / Roig, recuperant l'embocadura original, el de més al fons del c / Roig, recolzant i reforçant la nova alineació, i el tercer, retardat i poc visible des del carrer, ajuda a obtenir el nombre d'habitatges mínim que necessitava Procivesa per fer viable la proposta.
Insistint en la voluntat d'afavorir les relacions entre carrer i cases, es disposen les sales d’estar en els angles buscant vistes longitudinals amb relació al c / Roig.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Habitatges El Carme
El projecte és plantejat tenint en compte la incidència que té en l’espai públic, sobretot en la seva afectació al carrer Roig, molt estret i sense ventilació ni llum. Es configura per mitjà de tres cossos independents adossats a les parets mitgeres del solar, de manera que poden alliberar un espai a la façana que connecta directament amb les escletxes i els petits racons que queden entre els tres blocs. Cada bloc té la seva escala independent, si bé l’accés des de la planta baixa és únic, i les escales es bifurquen al nivell de la planta primera. La determinació dels tres blocs té molta cura de les relacions espacials entre els àmbits horitzontals: els carrers i l’edifici, els espais públics i els espais de domini domèstic, els espais de transició. El projecte reflexiona sobre el valor de l’alineació de carrer a la Ciutat Vella, una línia sense definició, una franja de tolerància entre gent diversa, al marge de la dinàmica de la infracció i la sanció. -
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeHabitatges El CarmePremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsHabitatges El CarmeRutes (1)
