El projecte és plantejat tenint en compte la incidència que té en l’espai públic, sobretot en la seva afectació al carrer Roig, molt estret i sense ventilació ni llum. Es configura per mitjà de tres cossos independents adossats a les parets mitgeres del solar, de manera que poden alliberar un espai a la façana que connecta directament amb les escletxes i els petits racons que queden entre els tres blocs. Cada bloc té la seva escala independent, si bé l’accés des de la planta baixa és únic, i les escales es bifurquen al nivell de la planta primera. La determinació dels tres blocs té molta cura de les relacions espacials entre els àmbits horitzontals: els carrers i l’edifici, els espais públics i els espais de domini domèstic, els espais de transició. El projecte reflexiona sobre el valor de l’alineació de carrer a la Ciutat Vella, una línia sense definició, una franja de tolerància entre gent diversa, al marge de la dinàmica de la infracció i la sanció.
Tot i que la planificació municipal permet ocupar la totalitat del solar (fins i tot, des de certes posicions, es considera obligatori), em resultava molt difícil proposar una edificació contínua, de 15 - 16 m d'alçada, en un carrer de 4 m d'ample. No tant per la qualitat dels habitatges resultants, si no pel que significava quant a renúncia d’incidir sobre l'ombrívol carrer Roig.
Augmentar la seva qualitat com a carrer, com a instrument de comunicació, era possible ja que disposàvem d'un front de gairebé 50 m de longitud.
El primer pas va ser obrir-lo en embut cap al carrer del Carme per així aprofitar l'activitat i la seva intensa vida urbana. Aquest canvi d'alineació que afecta la planta baixa (de 5,5 m d'alçada mitjana) permet, a més, la comunicació visual a través del carrer Roig, entre el carrer del Carme i el carrer Hospital.
Sobre aquesta nova alineació es disposen els habitatges agrupats en tres edificis gairebé exempts, que se situen basculant sobre la nova línia:
El de la cantonada Carme / Roig, recuperant l'embocadura original, el de més al fons del c / Roig, recolzant i reforçant la nova alineació, i el tercer, retardat i poc visible des del carrer, ajuda a obtenir el nombre d'habitatges mínim que necessitava Procivesa per fer viable la proposta.
Insistint en la voluntat d'afavorir les relacions entre carrer i cases, es disposen les sales d’estar en els angles buscant vistes longitudinals amb relació al c / Roig.
