L’edifici es composa de dos cossos diferenciats on, el que dona al carrer Mañé i Flaquer, consta de vuit habitatges petits, quatre dels quals donen a l’interior de l’illa i un altre cos interior, que es dedicà a estudi d’arquitectura. La construcció destinada als habitatges s’acomoda de forma discreta a l'entorn urbà en què s’insereix, és a dir, el casc antic de Sarrià, amb un llenguatge mínim i subtil. La composició de l’estreta façana pren com a base de sortida pel disseny la supressió de les volades que per ordenances podrien edificar-se, però que, per voluntat dels promotors i tècnics, es va renunciar a executar-les i va donar lloc a la façana plana, que es mostrà com a suport eficaç per a la composició general en carrers estrets i de cascs antics. La renúncia a cossos sortints assegura la continuïtat dels plans de façana amb les edificacions veïnes i dona resposta a la problemàtica dels carrers estrets, evitant l’enfrontament de façanes i de les seves obertures i intimitzant els programes familiars. En la concepció unitària de la façana, cada element s’individualitza, encaixant en el van de l’obra, prenent com a referència la imatge de les façanes dels interiors d’illa... galeries envidrades, sobreposades com a pell a les estructures de les façanes, que resolen espais de trànsit interior/exterior. Ambdós paraments, l’interior d’illa i el del carrer, es dissenyen com a doble pell, formant una cambra d’aire intermèdia entre l’interior dels habitatges i l’exterior. El parament interior és envidrat i l’exterior, enrassat amb la façana, és de perfilària metàl·lica, responent al mateix temps a un problema constructiu i a la necessitat de dividir el van, com a referència a l’escala de l’entorn. La planta baixa es resol amb un petit porxo que facilita la maniobrabilitat de l’accés i facilita l’entrada independent, dels habitatges i del local, possibilitant la visió de la profunditat del pati interior mitjançant la transparència.