L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament.
Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament.
Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.
Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal.
L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO.
El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.