Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’antic barri del Poblenou, el motor productiu de la ciutat de Barcelona, estava majoritàriament format per recintes industrials amb molt poca qualitat arquitectònica. Les peces excepcionals que han quedat poden crear una imatge equivocada del que va ser aquest lloc. La realitat és que la majoria de construccions eren molt precàries, sense cap altre interès que el merament productiu i construïdes mitjançant un procés continu d’addicions de cossos molt heterogenis.
Can Framis vol ser un record d’aquest tipus de construccions i, per tant, no vol maquillar la textura de la seva pell, marcada pels anys, que actua com a contrapunt de l’alta tecnologia exhibida al seu voltant.
La intervenció contemporània consisteix a construir un nou edifici de formigó que connecta les dues naus existents, en possibilita el recorregut i configura un pati que es converteix en vestíbul del futur museu i espai per a activitats polivalents.
Una capa de pintura gris protegeix els murs existents i en transparenta els detalls formant un collage contemporani de textures, forats i tapiats que és un reflex dels diferents estrats i intervencions que ha patit l’edifici al llarg del temps.
El jardí al voltant de l’edifici, un metre i mig enfonsat per sota del nivell del carrer, emfasitza el caràcter introspectiu de l’espai, amb un entapissat verd d’heura i un bosc d’àlbers que filtren i protegeixen la visió del museu.
L’antic barri del Poble Nou, el motor productiu de la ciutat de Barcelona, estava majoritàriament construït per recintes industrials sense cap interès arquitectònic. Les poques excepcions que el catàleg de patrimoni va decidir conservar poden crear una imatge equivocada del que va ser aquest lloc. La realitat és que la majoria de construccions eren molt precàries, sense cap altre interès que el merament productiu i construïdes mitjançant un procés continu d’adicions de cossos amb tècniques de construcció molt heterogènies. Can Framis pot ser una mostra d’aquest tipus de construccions i no vol maquillar la textura de la seva pell vella i deteriorada que actua com a contrast amb l’alta tecnologia exhibida al seu voltant.
La intervenció contemporània consisteix en cauteritzar la ferida consolidant els testers i construir un nou edifici que connecta les dues naus existents i que havia de coincidir ell mateix amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera els tres edificis configuren un pati que es converteix en vestíbul del futur museu i espai per activitats polivalents.
Totes aquestes intervencions es materialitzen en un formigó bast que es fon amb els paviments. Una capa de pintura gris protegeix els murs existents i en transparenta els seus detalls (totxo, pedra, arcs, cicatrius d’antigues finestres, etc...), formant un collage contemporani de textures, forats i tapiats que és un reflex dels diferents estrats i intervencions que ha patit l’edifici al llarg del temps.
Al interior es pren l’ascensor des de l’entrada i la visita s’inicia a la cota més alta, per aconseguir un passeig continu, de baixada i sense interrupcions del recorregut expositiu. L’alta densitat requerida d’exposició deixa per a les escales les úniques puntuacions formals d’aquest recorregut.
El jardí remarca la cota insòlita on s’emplaça el museu, un metre i mig per sota del nivell de la trama Cerdà, producte de la seva implantació anterior i s’eleva en els seus límits per amagar el trànsit rodat. La heura que entapissarà tot el paviment i els àlbers oferiran una imatge melancòlica i decadent que potenciarà el contrast amb la olor de nou del voltant.
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
