El Palmeral del Parc de la Ciutadella es un petit jardí d’uns 1500 m2, format per una amplia col·lecció de palmeres i una frondosa vegetació arbustiva de caràcter tropical. En el conjunt de les instal·lacions del Zoo, el Palmeral s’utilitza des de sempre com a hàbitat per la col·lecció de guacamais. La seva recòndita ubicació i la presència sorollosa i colorista dels ocells, el converteix en un racó ple d’encant, un exòtic oasis dins del parc i un lloc únic a la ciutat.
La immediata construcció d’un pavelló esportiu confrontant al palmerar, va donar peu no només a definir els seus límits, sinó també a remodelar les obsoletes gàbies existents, el que al mateix temps va permetre ampliar la col·lecció de guacamais i reordenar-ne l’exhibició al públic.
Davant a opcions zoològiques més naturalistes en les que el habitat de l’ocell en captivitat s’intenta assimilar al del seu medi natural en llibertat, la nostra proposta va buscar recrear un jardí, ple de gàbies d’ocells exòtics, a la manera dels que feien construir a les seves els colons procedents d’ultramar, els Indians, a mitjans del segle XIX, com el Parc Samà a Tarragona o la Torre Castanys a Olot, ambdós projectats per Josep Fontseré, autor precisament del Parc de la Ciutadella.
El disseny de la gàbia es va realitzar amb estreta col·laboració amb els tècnics del Zoo. La superfície total de cada unitat és de 21.5m2 dels quals 14.40m2 queden a la vista del públic i la resta que queda ocult, 5.20m2 es destinen a “dormitori” i 4.90 a passadís de manteniment. La estructura principal de la gàbia està formada per una malla de tubs cilíndrics que van tancant-se sobre sí mateixos fins a formar una “gabieta” metàl·lica. La necessitat d’obtenir diferents graus de transparència ha determinat les diverses qualitats del tancament exterior de la gàbia. La zona en la que l’ocell pot ser visible, queda tancada per mitjà d’una malla electro-soldada excepte en la seva part frontal en la que se incorpora un gran vidre que permet detallar la visió dels guacamais. El dormitori i el passadís de manteniment es tanquen amb lames de fusta tenyides amb colors diversos. La gàbia disposa de dos accessos, un directe a la zona d’exhibició i un altre al passadís de manteniment que rodeja el dormitori, el que permet als cuidadors realitzar la seva feina de manteniment sense ser vistos per el públic i sense tenir que accedir a l’interior de la gàbia.
El projecte ha concentrat els seus esforços en el disseny d’una gàbia suficientment complexa per tal que per mitjà de la seva repetició, s’aconsegueixi ordenar el jardí a través del recorregut del públic. El criteri principal ha estat procurar que les gàbies, disposades de manera aparentment aleatòria, ofereixin perspectives diferents des del recorregut del públic de manera que el conjunto se percebi como un sistema pintoresc sense regles i contínuament sorprenent. La seva immersió en el Palmerar es realitza de manera cívica, buscant fomentar el seu exotisme i respectant al mateix temps el seu caràcter recòndit.
