Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El museu forma part d’una estratègia per requalificar el Raval per mitjà de la introducció de nous edificis institucionals d’àmbit municipal. En aquest cas es tracta d’un museu de nova creació, sense un fons d’art preestablert, per la qual cosa les principals determinacions del projecte provenen de la morfologia urbana. Meier ocupa una antiga illa de cases situada a la part posterior de la casa de la Caritat, i amb això renova completament el caràcter de la plaça dels Àngels. L’edifici dóna respostes subtils i atentes als elements de l’entorn. El cos sinuós que conté les petites sales d’exhibició especialitzades determina la visual des del carrer dels Àngels. L’entrada té lloc a través d’una gran esquerda que recorda els sinuosos carrers del Raval. L’edifici respecta escrupolosament l’alçària del teixit urbà de la zona i s’adapta rigorosament a l’amplada de la casa de la Caritat. Es tracta d’un organisme formalment exuberant, preparat per a unes formes d’exhibició de les obres d’art més flexibles i indeterminades.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
El museu forma part d’una estratègia per requalificar el Raval per mitjà de la introducció de nous edificis institucionals d’àmbit municipal. En aquest cas es tracta d’un museu de nova creació, sense un fons d’art preestablert, per la qual cosa les principals determinacions del projecte provenen de la morfologia urbana. Meier ocupa una antiga illa de cases situada a la part posterior de la casa de la Caritat, i amb això renova completament el caràcter de la plaça dels Àngels. L’edifici dóna respostes subtils i atentes als elements de l’entorn. El cos sinuós que conté les petites sales d’exhibició especialitzades determina la visual des del carrer dels Àngels. L’entrada té lloc a través d’una gran esquerda que recorda els sinuosos carrers del Raval. L’edifici respecta escrupolosament l’alçària del teixit urbà de la zona i s’adapta rigorosament a l’amplada de la casa de la Caritat. Es tracta d’un organisme formalment exuberant, preparat per a unes formes d’exhibició de les obres d’art més flexibles i indeterminades.
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents
L’exposició Espècies d’espais, basada en el llibre homònim de Perec, pretén transformar l’espai genèric d’un museu en un espai particular. Aquest és el punt de partida de la mostra dissenyada per MAIO, on un nou sistema de sales quadrades de dimensions idèntiques defineixen i organitzen una sèrie d'obres al llarg de l'espai expositiu. El display per a l'exposició consisteix a crear una retícula de sales dins d'un dels espais circulars de l'edifici de Richard Meier. La segona planta del MACBA es converteix en un espai domèstic on les obres d’art es col·loquen al llarg de les sales. La quadrícula de 4,8 x 4,8 m permet construir un espai laberíntic on l'especificitat de cada espai ve definida pel contingut però no pel continent. La percepció laberíntica sorgeix aquí mitjançant una repetició estricta de la racionalitat i la modularitat. Només algunes finestres, estratègicament situades, comuniquen les sales entre si. Les parets s'han pintat amb un subtil degradat rosa que disminueix cap al blanc a mesura que la instal·lació s'acosta al final de la sala. El disseny aborda la idea de Perec sobre allò ordinari i utilitza un sistema comú de paret seca en què els muntants d'acer queden al descobert i visibles a les portes situades a les cantonades de la sala.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
