COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  • Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Memòria

El museu forma part d’una estratègia per requalificar el Raval per mitjà de la introducció de nous edificis institucionals d’àmbit municipal. En aquest cas es tracta d’un museu de nova creació, sense un fons d’art preestablert, per la qual cosa les principals determinacions del projecte provenen de la morfologia urbana. Meier ocupa una antiga illa de cases situada a la part posterior de la casa de la Caritat, i amb això renova completament el caràcter de la plaça dels Àngels. L’edifici dóna respostes subtils i atentes als elements de l’entorn. El cos sinuós que conté les petites sales d’exhibició especialitzades determina la visual des del carrer dels Àngels. L’entrada té lloc a través d’una gran esquerda que recorda els sinuosos carrers del Raval. L’edifici respecta escrupolosament l’alçària del teixit urbà de la zona i s’adapta rigorosament a l’amplada de la casa de la Caritat. Es tracta d’un organisme formalment exuberant, preparat per a unes formes d’exhibició de les obres d’art més flexibles i indeterminades.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Richard Meier & Partners, Isabel Bachs, Richard Meier, Fernando Juan Ramos Galino

    Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    El museu forma part d’una estratègia per requalificar el Raval per mitjà de la introducció de nous edificis institucionals d’àmbit municipal. En aquest cas es tracta d’un museu de nova creació, sense un fons d’art preestablert, per la qual cosa les principals determinacions del projecte provenen de la morfologia urbana. Meier ocupa una antiga illa de cases situada a la part posterior de la casa de la Caritat, i amb això renova completament el caràcter de la plaça dels Àngels. L’edifici dóna respostes subtils i atentes als elements de l’entorn. El cos sinuós que conté les petites sales d’exhibició especialitzades determina la visual des del carrer dels Àngels. L’entrada té lloc a través d’una gran esquerda que recorda els sinuosos carrers del Raval. L’edifici respecta escrupolosament l’alçària del teixit urbà de la zona i s’adapta rigorosament a l’amplada de la casa de la Caritat. Es tracta d’un organisme formalment exuberant, preparat per a unes formes d’exhibició de les obres d’art més flexibles i indeterminades.

  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents
    Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Richard Meier & Partners, Isabel Bachs, Richard Meier, Fernando Juan Ramos Galino

  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents
    Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Richard Meier & Partners, Isabel Bachs, Richard Meier, Fernando Juan Ramos Galino

  4. Botiga i Llibreria del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Llamazares Pomés Arquitectura, Max Llamazares Viaña, Ivan Pomés Leiz

    Botiga i Llibreria del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    La nova botiga-llibreria forma part de la primera fase de les reformes que el Macba està realitzant, amb l'objectiu d'aconseguir una major connexió de la planta baixa de l'edifici amb la Plaça dels Àngels. Per fer-ho possible, s’han seguit una sèrie d'estratègies com ara l'ampliació del vestíbul principal per re-situar el mostrador d'atenció al públic, la realització d'una gran obertura per connectar-ho directament amb l'atri i la conversió de l'antic hall en botiga-llibreria. El projecte de la llibreria és un disseny del nostre estudi respectant l’edifici contenidor, obra de Richard Meier, el qual no renuncia el projectar una imatge pròpia, fet imprescindible per a qualsevol botiga. La intervenció es basa en 3 eixos principals: un carrer-aparador, la geometria circular i el cromatisme carrer-aparador. La primera decisió del projecte va ser generar un carrer interior, paral•lel a façana, amb una doble intenció. D'una banda, evitar múltiples entrades en la botiga, incontrolables a nivell de seguretat. Per un altre, generar una façana contínua amb caràcter propi que no distorsionés a l'existent. Aquesta nova façana consta de tres elements: el sòcol, prestatgeria perimetral que genera un aparador semicircular continu de més de 24 metres lineals, un vidre corb de protecció i finalment un singular llum produït per Santa & Cole de 14,65 metres lineals de diàmetre composta per 36 tulipes. Concèntrica a aquesta, hi ha un altre llum de 8,45 metres lineals de diàmetre i 24 tulipes. Geometria: El segon punt a destacar és l'adaptació a la geometria circular de l'espai. Consta d'un gran moble perimetral que ocupa mitja circumferència exacta, una sèrie de mobles radials que generen tres espais diferenciats i el mostrador central, des del qual es controlen tots els punts de la botiga. Cromatisme: Un dels punts més rellevants de la llibreria és el seu cromatisme. A l'hora de projectar la tenda ens vam posar com a premissa la utilització d'algun color per destacar sobre el ja conegut color utilitzat per Meyer, el RAL 9003, i també per demostrar que alguna cosa estava canviant en el MACBA. Però, quin color utilitzar? Finalment, inspirats per una caixa de llapis Pantone, apliquem 41 colors diferents combinats progressivament en salts cromàtics constants, començant pels blaus, passant pels verds, grocs, taronges, vermells i violetes per tornar a trobar-se amb els blaus de nou, tancant així el cercle cromàtic.

  5. Exposició "Espècies d'Espais"

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    Exposició "Espècies d'Espais"

    L’exposició Espècies d’espais, basada en el llibre homònim de Perec, pretén transformar l’espai genèric d’un museu en un espai particular. Aquest és el punt de partida de la mostra dissenyada per MAIO, on un nou sistema de sales quadrades de dimensions idèntiques defineixen i organitzen una sèrie d'obres al llarg de l'espai expositiu. El display per a l'exposició consisteix a crear una retícula de sales dins d'un dels espais circulars de l'edifici de Richard Meier. La segona planta del MACBA es converteix en un espai domèstic on les obres d’art es col·loquen al llarg de les sales. La quadrícula de 4,8 x 4,8 m permet construir un espai laberíntic on l'especificitat de cada espai ve definida pel contingut però no pel continent. La percepció laberíntica sorgeix aquí mitjançant una repetició estricta de la racionalitat i la modularitat. Només algunes finestres, estratègicament situades, comuniquen les sales entre si. Les parets s'han pintat amb un subtil degradat rosa que disminueix cap al blanc a mesura que la instal·lació s'acosta al final de la sala. El disseny aborda la idea de Perec sobre allò ordinari i utilitza un sistema comú de paret seca en què els muntants d'acer queden al descobert i visibles a les portes situades a les cantonades de la sala.

  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Efímeres
    Exposició "Espècies d'Espais"

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Efímeres
    Botiga i Llibreria del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Llamazares Pomés Arquitectura, Max Llamazares Viaña, Ivan Pomés Leiz

Rutes i Apunts (2)

Obres Relacionades (12)

Conjunt Casa de la Caritat de Barcelona

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!