Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La dilatada evolució registrada des del 995 dC hi genera una suggestiva complexitat espacial. El primer conjunt queda definit al s. xiii amb tres capelles —Sant Salvador, ogival però plenament romànica (Peratallada, s. xii ), Santa Maria i Sants Evangelistes (Cabanelles, 1234)—, una galeria romànica i una residència. Al s. xiv s’hi produeix una gran ampliació vers el sud, amb la torre central de façana, la torre de presó i la sala del tron. El conjunt esdevé així un palau fortificat, convertit en refugi reial durant la guerra civil del 1462 i incendiat en la dels Remences. Fou al s. xvi quan s’hi materialitzà la configuració que ha perviscut: entre els anys 1508 i 1597, els bisbes Boïl, Margarit i Cassador van practicar diverses reestructuracions a la façana (finestrals i gran blasó renaixentistes) i bastiren l’ala sud. El paper de Margarit s’ha estudiat com el d’un dirigent i intel·lectual del Renaixement, moviment que ha deixat una petja construïda minsa en un món català sumit en una llarga crisi. Als s. xviii i xix tornà a haver-hi canvis en la façana (arcuació romànica) o ampliacions (casa Falló i jardí, a llevant). Cal destacar la colossal potència dels seus volums i del pati així com la posició funcional de les obertures a la façana, característica del gòtic català. El 1973 deixà de ser seu bisbal, i poc després naixia l’actual i formidable col·lecció gràcies al pacte (1976) subscrit entre Bisbat i Diputació i, després, la Generalitat (1992). Pel que fa a la intervenció contemporània, cal remarcar que s’inicià sense un discurs museístic global i que aquest fou redactat a posteriori, ja el 1989, amb algun problema pel que fa a desenvolupament formal i funcional. La feina de sistematització duta a terme des d’aleshores presenta, anys després, un resultat de gran interès sobre 4.000 m2 d’exposició.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Palau Episcopal de Girona
autoria desconeguda
-
Museu d'Art de Girona
Josep Maria Fina i Segura, Joan Maria de Ribot de Balle
La dilatada evolució registrada des del 995 dC hi genera una suggestiva complexitat espacial. El primer conjunt queda definit al s. xiii amb tres capelles —Sant Salvador, ogival però plenament romànica (Peratallada, s. xii ), Santa Maria i Sants Evangelistes (Cabanelles, 1234)—, una galeria romànica i una residència. Al s. xiv s’hi produeix una gran ampliació vers el sud, amb la torre central de façana, la torre de presó i la sala del tron. El conjunt esdevé així un palau fortificat, convertit en refugi reial durant la guerra civil del 1462 i incendiat en la dels Remences. Fou al s. xvi quan s’hi materialitzà la configuració que ha perviscut: entre els anys 1508 i 1597, els bisbes Boïl, Margarit i Cassador van practicar diverses reestructuracions a la façana (finestrals i gran blasó renaixentistes) i bastiren l’ala sud. El paper de Margarit s’ha estudiat com el d’un dirigent i intel·lectual del Renaixement, moviment que ha deixat una petja construïda minsa en un món català sumit en una llarga crisi. Als s. xviii i xix tornà a haver-hi canvis en la façana (arcuació romànica) o ampliacions (casa Falló i jardí, a llevant). Cal destacar la colossal potència dels seus volums i del pati així com la posició funcional de les obertures a la façana, característica del gòtic català. El 1973 deixà de ser seu bisbal, i poc després naixia l’actual i formidable col·lecció gràcies al pacte (1976) subscrit entre Bisbat i Diputació i, després, la Generalitat (1992). Pel que fa a la intervenció contemporània, cal remarcar que s’inicià sense un discurs museístic global i que aquest fou redactat a posteriori, ja el 1989, amb algun problema pel que fa a desenvolupament formal i funcional. La feina de sistematització duta a terme des d’aleshores presenta, anys després, un resultat de gran interès sobre 4.000 m2 d’exposició.