L'editorial Montaner i Simón de Domènech i Montaner és el primer edifici de l'Eixample que integra la tipologia i la tecnologia industrial en el centre urbà. Com a molts edificis de l'Eixample inicial, l'editorial tenia una alçada corresponent a tres plantes, quedant encaixonada respecte a la línia de cornisa de l'Eixample consolidat corresponent a cinc plantes. La intervenció més important del projecte consisteix a solucionar l'efecte de les dues grans parets mitgeres de les cases veïnes, respectant totalment l'estat actual de la façana de Domènech i Montaner que correspon a una composició d'edifici acabat. L'esforç per fer compatible la contemporaneïtat de l'actuació amb el respecte a l'edifici modernista i la necessitat de resoldre el problema de la reduïda alçada de l'edifici, va suggerir el tractament de la part superior d'aquest aconseguint-se el perfil de l'Eixample actual a força de perllongar l'estructura que suporta la coberta inclinada amb unes llargues jàsseres que sostenen unes làmines de malla metàl·lica. Per aquest motiu es crea una sèrie de vuit panells semitransparents, perpendiculars a la façana, que en visió d'escorç oculten les mitgeres i reconstrueixen la línia de cornisa de l'Eixample. Aquest tractament té l'avantatge que, vist frontalment, el cant de les vuit làmines pràcticament desapareix surant sobre la façana. Aquest conjunt metàl·lic serveix de suport a la intervenció d'Antoni Tàpies. Interiorment el projecte intenta explotar la qualitat espacial de l'antiga editorial (esvelts pilars de sis metres, disposició de forjats desnivellats respecte al nivell de carrer, i llum zenital). La il·luminació de les grans sales d'exposició va originar la modificació del lluernari central existent i del sistema de cobertes mitjançant la creació del típic shed orientat al Nord. Aquesta modificació substancial, va produir una solució de coberta unitària que conjuga perfectament amb la coberta de la biblioteca, de la qual es conserva l'estructura primigènia de cintres de fusta i les prestatgeries de l'antiga impremta.

El primer objectiu de la renovació de la Fundació Antoni Tàpies és obrir tot l'edifici històric a el públic amb noves àrees d'exposició, arxiu i educatives, concentrant les àrees administratives en un nou pavelló de tres plantes situat al fons de la parcel·la i amb sortida a l'pati de l'illa. Però la Fundació Antoni Tàpies pretén també contribuir a consolidar una nova generació de museus entesos com a centres de producció cultural, plantejant una espacialitat múltiple, adaptada a la diversitat de les pràctiques artístiques, a la demanda d'equilibri termodinàmic, a la posada en valor de el patrimoni heretat ia la dissolució atmosfèrica a favor de la intensificació de l'experiència de l'visitant, a qui s'ofereix visualitzar tot l'entramat programàtic que suporta la producció cultural i el propi edifici modernista com a part mateixa de sistema expositiu. En termes mediambientals, l'ampliació suposa una millora substancial de la il·luminació natural i de el factor de forma de l'edifici original, englobat en un volum únic que redueix els intercanvis energètics, la qual cosa ha permès ampliar la seva superfície sense modificar els sistemes de climatització existents.