COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

  • Palau de la Música Catalana

Memòria

El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El 1905 Domènech rep de l’Orfeó Català l’encàrrec per construir la seva seu, amb una sala de concerts, espais d’assaigs i oficines, que es convertiria en el Palau de la Música Catalana.
Orfeó Català es va fundar el 1891 com una societat coral pel foment de la música catalana. El 1904 van comprar un solar al carrer Sant Pere més Alt, a tocar del que hauria de ser la Via Laietana, per ubicar-hi la seva seu. El 15 de febrer de 1908 es va inaugurar l’edifici.
L’edifici està situat en un solar irregular, amb dues façanes a carrer en cantonada. Domènech va fer servir una enginyosa solució tipològica per dotar de simetria a la gran sala de concerts creant un pati de llums a la paret mitgera de l’edifici que sembla una tercera façana.
El tancament de l’espai amb una gran claraboia del sostre, en forma de cúpula invertida, tamisa l’entrada de llum natural zenital i fa de làmpada amb llum artificial.
L’edifici està resolt amb una enginyosa estructura metàl·lica estabilitzada per contraforts laterals, que queda amagada dins dels murs, de les columnes i del que era l’espai sotacoberta.
Tot el conjunt presenta la integració de les arts aplicades a l’arquitectura d’una factura exquisida.
Destaquen les muses a l’escenari esculpides per Eusebi Arnau, amb els seus cossos sobresortint d’uns plans executats en trencadís ceràmic per Mario Maragliano i l’embocadura de l’escenari, esculpida per Pau Gargallo, presenta un emmarcament escultòric espectacular.
La façana està resolta amb maó vist i molts elements decoratius en pedra i en ceràmica. La cantonada s’emfatitza amb un gran conjunt escultòric a la primera planta realitzat per Miquel Blay, i es remata amb un frontó amb mosaic de Lluís Bru i una torre amb un cupulí.
Tot i que l’edifici va ser guardonat com a millor edifici de l’any 1908 per l’Ajuntament de Barcelona, anys després va entrar en desgràcia i va rebre moltes crítiques que fins i tot demanaven el seu enderroc.
El 1971 va ser declarat Monument Nacional, i el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre el 1982 i el 1990 i després el 2000 va ser profundament rehabilitat. Actualment manté la seva funció com a espai de concerts i seu de l’Orfeó Català.

Autor: Clàudia Sanmartí

Font: Fundació Domènech i Montaner

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.

  2. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

  3. Obres de Restauració i Millora del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Joan Bassegoda i Nonell, Jordi Vilardaga i Roig

  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

  6. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració d'Edificis
    Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

  7. Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

    Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana

    El nostre treball va consistir a rehabilitar, modernitzar i ampliar aquesta joia universal d'arquitectura Art Nouveau: l'auditori aixecat el 1906 per Domènech i Montaner i que des d'aleshores no ha deixat de funcionar amb aquesta finalitat. En la primera fase, que es va perllongar durant bastants anys, vam restaurar parts molt danyades del vell edifici i el vam dotar de serveis sanitaris, d'accessibilitat, de seguretat i de confort imprevisibles cent anys enrere. Però l'aportació més significativa va ser aprofitar part del solar de l'església inacabada veïna per obrir el possible el pati, fins llavors sempre ocult i sorprenentment resolt per Domènech amb una riquesa similar a la de les façanes principals i aconseguir, així, un nou accés al Palau. En l'ampliació situada al costat del escenari vam col·locar serveis per als artistes: sala d'assajos, vestuaris, camerinos, biblioteca...

  8. Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

    Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Deu anys més tard de la primera intervenció es va aconseguir el trasllat total de l'església veïna que va possibilitar la nostra aportació més transcendental al monument: atorgar una nova façana del Palau obrint totalment a la nova plaça el riquíssim pati lateral de Domènech. Ell va somiar amb un edifici exempt i nosaltres, un segle més tard, vam fer realitat el seu somni. Així com a la cara Nord de la plaça havíem aixecat un edifici per als músics (camerinos, biblioteca ...), a la cara Sud aixequem un per al públic i l'escola de música. I sota la nova plaça una sala per a 540 espectadors dotada de noves tecnologies que tant necessitava Palau.

  9. EU Mies Award

    Nominat
    Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau

    Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca

Arxiu (7)

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Material Gràfic

    Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • L’Orfeó Català, l’origen del Palau de la Música - Va passar aquí | betevé

    5:00

    L’Orfeó Català, l’origen del Palau de la Música - Va passar aquí | betevé

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!