El Cros, castell Garí o Palau Garí d'Argentona adopta les característiques d'un gran casal fortificat amb una torre quadrangular adossada i unes torratxes circulars als flancs, amb espitlleres, pròpies tant d'estructures arquitectòniques de caràcter militar com també d'edificis rurals aïllats, elements que permetien una millor defensa en temps d'inseguretat. La finca queda envoltada per una mena de recinte emmurallat. Una galeria superior recorre les façanes sota la línia de teulada, aquesta, a quatre vessants, és coberta per teules de ceràmica vidriada, detall que dóna idea de la importància que en aquest moment tingueren les arts aplicades de la mateixa manera que ho fan els acabaments de ferro forjat de les teulades de la torre i de les torratxes, de tal manera que tenim agermanats els elements propis del gust de l'època industrial, les arts aplicades, i la temàtica historicista, que es palesa pel "revival" del món medieval amb la construcció d'un edifici amb les característiques d'un castell baix-medieval. L'accés a la casa es fa a través d'un porxo que té, al seu damunt, una galeria o llotja, propers a l'estil gòtic flamíger La casa és centrada per un pati amb escala al descobert fins al primer pis Pel que fa a l'interior, J. Puig i Cadafalch s'encarregà de dissenyar personalment tots els elements del mobiliari i els ornamentals: l'escala, els arrambadors, l'embigat, la xemeneia, els llums,... i fins i tot l'ornamentació escultòrica de les columnes on, entre motius heràldics o florals, hom pot descobrir caricatures com les de Sagasta o Romero Robledo, personatges rellevants de la política del moment L'any 1925, l'arquitecte Lluís Bonet Garí va substituir l'habitatge dels masovers, que era a la planta baixa, i hi va instal·lar dormitoris nous i una sala.
Dins l'extensa propietat de Can Garí al Cros d'Argentona es dissenyà un ampli jardí que completava el treball de remodelació de la finca que Josep Puig i Cadafalch realitzà entre 1898 i 1900. Nicolau M. Rubió i Tudurí fou qui primer intervingué en el disseny a través de la combinació d'espais naturals amb la distribució de zones arbòries, principalment pins, que responia a deixar una natura lliure al costat d'altres modelades. El jardí pensat per transitar-hi mitjançant el traçat de camins, de terrasses esglaonades fetes en maó vist, de pèrgoles (algunes recorden el treball que estava portant a terme en el Parc de Montjuïc, de Barcelona) i assenyalant punts de vista s'obren a àmplies perspectives. Es combina la presència de vegetació amb escultures que li donen la mesura més humana al conjunt. S'han recreat espais boscosos, d'altres amb la presència de cactus i d'un gran estanyol que al bell mig hi ha el temple de vidre de Baccarat amb la figura d'Hermes en bronze o el puntejat de fanals de forja reprenen el caràcter senyorial de l'indret.
Aquest jardí amb la presència d'escultures i zones a cítrics, tan característics de la mediterrània i de les viles italianes, entra de ple en el Noucentisme. L'obra de jardineria va ser continuada per Lluís Bonet i Garí, amb el qual compartiren un mateix ideari vinculat al període del Noucentisme.
L'any 1929, Lluís Bonet i Garí projectà la construcció de la masoveria de Can Garí, destinat a les feines agrícoles i a habitatge. Ell no volgué que el seu projecte fos un contrast amb el treball que havia realitzat Josep Puig i Cadafalch a Can Garí. El nou edifici el projectà prenent cert caràcter senyorial, tant per les dimensions com pel tractament acurat dels materials emprats. Per tant, es poden trobar teules vidrades en la coberta a dues aigües, un treball molt curós en la maçoneria que envolta les obertures o en els arcs de descàrrega, però al mateix temps també prengué referents de l'arquitectura de les masies. Tot el conjunt pren la volumetria d'una masia i introduí la galeria arquejada. També es pot veure l'ús de l'esgrafiat en una figura de sant Cristòfol que corona una de les portes d'entrada destinada a la maquinària. En les cantoneres figura un encoixinat, i tot el parament és estucat. Destaca una tribuna en cantonera que li atorga un caràcter de distinció. No es va valdre de la simetria en la composició, ja que cadascuna de les façanes té un tractament diferent com passa amb Can Garí de Josep Puig i Cadafalch.
La capella del Cros és construí el 1929 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.
Si tenim en compte que a finals dels segles XIX la construcció no havia assolit l'altíssim grau d'industrialització del nostre moment, podrem valorar en la justa mesura la proesa que representa que Puig i cadafalch acabés aquesta obra, la casa del financer Josep Garí al Cros d'Argentona, el 1899 després de nou mesos, tan sols, de l'inici de les obres.
Edifici concebut amb un esquema de planta quadrada, i planta baixa més tres pisos. Adossats a aquest cos massís, podem veure la torre principal, quadrada, i uns torricons circulars a les cantonades superiors. La coberta, amb un generós ràfec perimetral, és de teula àrab a quatre aigües, amb presència de ceràmica vidriada. Les golfes estan voltades en les quatre façanes per una galeria d'obertures amb forma d'arc. Orientat a SE, s'accedeix a l'interior per un porxo d'estil neogòtic ricament decorat: dues columnnes salomòniques de pedra i una volta de falsa creueria amb esgrafiats i rajoles vidirades donen pas a la porta principal, que flanquegen figures esculpides de pedra. En l'interior, trobem el vestíbul, amb paviment de marbre i parets esgrafiades, i el sostre decorat amb un enteixinat policromat, com a la resta de la casa. L'espai central, il·luminat per una claraboia, és concebut com un pati de palau medieval, amb una escala senyorial que dóna a una galeria, a on comuniquen les diverses estances. Tot i que té les característiques formals pròpies dels grans casals pairals catalans, l'edifici vol ser un palau burgès, a l'estil centre-europeu, amb inspiracions mediterrànies. L'estil combina elements neogòtics amb la decoració pròpia de finals del segle XIX; els esgrafiats i escultures d' Eusebi Arnau són presents en tota la superfície de façanes. Destaca l'ús de materials nobles tant en l'exterior com en l'interior de l'edifici. En l'etapa posterior, Lluís Bonet i Garí, a més de la masoveria, va aprofitar elements de la jardineria del Palau i de Marianao (Passeig de Gràcia- Gran Via), amb la intervenció de l'arquitecte Nicolau Ma. Rubió i Tudurí. En aquest jardí es poden observar les obres de Clarà, Vallmitjana, Llimona i Reynes. El templet del llac és de cristall de Baccara.
La finca posseïa les finques veïnes de Can Patet, i de Can Sorrall, per on passava un canal que menava les aigües al llarg dels veïns fariners, i on es va construir el dipòsit elevador de les aigües que alimentaven les basses del jardí.
La masia primitiva, Can Sirés, serveix de base per al nou edifici, en unes obres que duraran nou mesos. S'amplia amb una crugia posterior, es creix en alçada i es realitza un pati interior, il·luminat zenitalment. Engtre les estances interiors, destaca l'aprofitament de les golfes com a teatre, amb el seu escenari propi.
