Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Se'ns va encarregar un pavelló per donar servei a la secció d'hoquei del Reial Club de Polo de Barcelona. Però ens vam proposar aixecar un edifici que, a més de donar servei a la secció, fos capaç d’aglutinar al seu voltant i representar tot el col·lectiu vinculat a l'hoquei del club. Un catalitzador que creés una comunitat.
L’edifici es disposa entre dos camps d’hoquei, en una posició elevada que permet seguir els partits en joc. Entenent les graderies com el veritable basament, el pavelló adopta el seu material, el maó d'obra vista manual, com a propi.
Envoltat per pins de grans dimensions, es va optar per un edifici d'una sola planta eminentment horitzontal però rematat per una coberta a dues aigües molt pronunciada que li aportés un contrapunt vertical que referís la presència i la significació.
La proposta pretén tenir una certa continuïtat amb la reforma duta a terme per Robert Terradas als anys 60 a la casa club.
Donat l’ajustat pressupost, es va plantejar un edifici senzill però molt expressiu. Atorgant protagonisme a l’honestedat constructiva aconseguim, amb els escassos recursos disponibles, dotar el pavelló de fort caràcter i identitat.
Tot el projecte s’estructura mitjançant uns volums d’obra vista que disposats en seqüència longitudinal solucionen l’estructura i la jerarquització dels espais. Una concatenació d'espais servits i servidors se succeeixen en un recorregut de privadesa progressiva. Les caixes de maó funcionen com a filtres que regulen el trànsit entre l’espai més públic i l’estrictament privat.
El primer espai ha estat pensat com a lloc de reunió de tots aquells lligats a l’hoquei (jugadors, famílies, tècnics, espectadors...). Un gran porxo orientat cap als camps de joc amb un petit bar. El segon espai, ja interior, es reserva als equips de competició. Una estada on poder impartir xerrades tècniques als equips. L’última sala ja és d’ús restringit, únicament per al cos tècnic. Una zona de treball flexible amb sales de reunions, magatzems i arxius.
A l’interior de les caixes s’ubiquen els serveis, mentre que entre elles hi ha les sales diàfanes.
Aquesta lògica seqüencial permetrà en una segona fase ampliar l’edifici seguint el mateix sistema.
L’únic pilar de l'edifici, el pilar que permet que el porxo s’obri als camps, es resol mitjançant dos perfils metàl·lics que enfilen la base de formigó d'arrencada. Tots dos perfils s'han pintat amb els colors del club.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Pavelló d'Hoquei al Reial Club de Polo de Barcelona
Gorka Markuerkiaga Ruiz de Alda
Se'ns va encarregar un pavelló per donar servei a la secció d'hoquei del Reial Club de Polo de Barcelona. Però ens vam proposar aixecar un edifici que, a més de donar servei a la secció, fos capaç d’aglutinar al seu voltant i representar tot el col·lectiu vinculat a l'hoquei del club. Un catalitzador que creés una comunitat. L’edifici es disposa entre dos camps d’hoquei, en una posició elevada que permet seguir els partits en joc. Entenent les graderies com el veritable basament, el pavelló adopta el seu material, el maó d'obra vista manual, com a propi. Envoltat per pins de grans dimensions, es va optar per un edifici d'una sola planta eminentment horitzontal però rematat per una coberta a dues aigües molt pronunciada que li aportés un contrapunt vertical que referís la presència i la significació. La proposta pretén tenir una certa continuïtat amb la reforma duta a terme per Robert Terradas als anys 60 a la casa club. Donat l’ajustat pressupost, es va plantejar un edifici senzill però molt expressiu. Atorgant protagonisme a l’honestedat constructiva aconseguim, amb els escassos recursos disponibles, dotar el pavelló de fort caràcter i identitat. Tot el projecte s’estructura mitjançant uns volums d’obra vista que disposats en seqüència longitudinal solucionen l’estructura i la jerarquització dels espais. Una concatenació d'espais servits i servidors se succeeixen en un recorregut de privadesa progressiva. Les caixes de maó funcionen com a filtres que regulen el trànsit entre l’espai més públic i l’estrictament privat. El primer espai ha estat pensat com a lloc de reunió de tots aquells lligats a l’hoquei (jugadors, famílies, tècnics, espectadors...). Un gran porxo orientat cap als camps de joc amb un petit bar. El segon espai, ja interior, es reserva als equips de competició. Una estada on poder impartir xerrades tècniques als equips. L’última sala ja és d’ús restringit, únicament per al cos tècnic. Una zona de treball flexible amb sales de reunions, magatzems i arxius. A l’interior de les caixes s’ubiquen els serveis, mentre que entre elles hi ha les sales diàfanes. Aquesta lògica seqüencial permetrà en una segona fase ampliar l’edifici seguint el mateix sistema. L’únic pilar de l'edifici, el pilar que permet que el porxo s’obri als camps, es resol mitjançant dos perfils metàl·lics que enfilen la base de formigó d'arrencada. Tots dos perfils s'han pintat amb els colors del club.
Obres Relacionades
Conjunt Reial Club de Polo de Barcelona