El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La nova seu del Real Club de Golf El Prat es situa en uns terrenys amb lleugera pendent envoltats per zones lineals de bosc de pins i bancals terrassats. El projecte de la seu del club i els edificis annexes es concep segons el criteri de respecte i integració al conjunt del paisatge, d’accessibilitat, comunicació i centralitat respecte al camp de joc.
El programa de l’edifici central de la Casa-Club es basa en un estudi minuciós de la topografia i es desenvolupa en dos nivells; s’enterra la zona de servei (dipòsit i àrea de magatzem) i es concentra al centre la zona tècnica i d’instal·lacions no visibles des de l’exterior. Amb aquest criteri des de tota la façana es gaudeix de la vista sobre el paisatge.
S’accedeix a l’edifici des de la planta superior -al final de la zona boscosa destinada a aparcament- a través d’un gran vestíbul d’ on comença l’eix longitudinal de distribució de l’edifici i als seus laterals es distribueixen les funcions més representatives del club social. En un costat la sala de jocs, bar amb gran terrassa amb pèrgola, salons de festa i restaurant i, a l’altre, els ambients destinats a oficines i administració.
Des del vestíbul, mitjançant una escala oberta, s’accedeix a un espai de doble altura i al vestíbul de la planta inferior que s’orienta transversalment respecte a l’edifici de manera que s’obre a les dues orientacions oposades al paisatge. Això permet l’accés a la zona de vestuaris dels socis resolt amb gran generositat i que funciona com a zona d’estança i trobada. Cada un té integrat una zona d’estar, sauna, massatge i una petita piscina coberta. En aquest nivell s’ubica l’aparcament dels cotxes elèctrics i els pals de golf, un petit bar i un gimnàs.
L’edifici annex es composa per una zona de vestuaris per als visitants, el bar d’estiu i un edifici pels als nens i s’adossa a un mur -que parteix de l’edifici central- adaptant-se al terreny i assumint una configuració escalonada en planta per a suavitzar l’ impacte al paisatge. També actua de filtre cap a la zona d’aparcament i la zona de la piscina descoberta.
El conjunt està organitzat en tres nivells que corresponen a àmbits funcionals diferents; la zona de la piscina principal -amb una zona verda adjacent- comprèn unes cuines connectades a l’edifici central, un bar exterior i els vestuaris per socis de planta simètrica respecte l’accés amb zona masculina i femenina. Entre les dues hi ha una zona de bany, una altra de descans i les cabines al fons.
Mitjançant un salt de cota s’independitza la piscina per a menors de quinze anys i s’integra un àrea de jocs a l’aire lliure amb una pèrgola de fusta on els pares podran reunir-se amb els fills per menjar junts.
L’última zona alberga l’edifici per als nens on a la part adossada al mur es distribueixen les àrees de servei (banys, cuina, vestuaris i instal·lacions) mentre que la sala de jocs, separada de la sala de televisió, s’obre a les vistes del bosc. A la zona infantil també hi ha una petita piscina.
Els materials emprats són el maó blanc i la quarsita verda i s’accentua la integració de l’edifici al context amb la horitzontalitat del conjunt.