El 1896 Domènech fa algunes reformes a la Casa de l’Ardiaca, com a seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Adapta l’escala d’accés a la porta renaixentista i reforma algunes estances dissenyant-ne els mobles. El 1902 hi torna a intervenir. La intervenció més coneguda és la bústia de marbre de l’entrada, obra d’Alfons Juyol per encàrrec del mateix Domènech, amb diverses al·legories: fulles d’heura/burocràcia, orenetes al vol/rapidesa que hauria de tenir la justícia, tortuga/lentitud real que té la justícia i l’escut del Col·legi d’advocats La Casa de l’Ardiaca és un edifici del segle XII construït sobre les muralles romanes, que en època gòtic va ser un palau i va incorporar elements renaixentistes. El 1870 una gran reforma projectada per l’arquitecte Josep Garriga l’annexiona amb la casa del Degà i construeix el pati actual. Sobre aquest edifici reformat per Garriga, Domènech intervé a nivell decoratiu a la sala d’actes i d’altres estances. També va intervenir col·locant les lluminàries de forja del pati (avui desaparegudes). La intervenció que està documentada a nivell de llicència d’obres, amb la seva signatura, és l’adaptació de l’accés a través d’uns graons de la porta d’entrada. El 1922 va ser remodelat per Josep Goday per ubicar-hi el Museu d’Història de Barcelona, i el 1990 altra vegada per l’equip de B01 i allotja actualment l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Es conserven molts pocs elements de l’obra de reforma de Domènech.

L'objectiu del projecte de remodelació de la Casa de l’ Ardiaca és molt diferent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on gràcies a la limitació de programa i a les característiques de l'edifici, és possible deixar parlar a aquest i equilibrar el contingut i la forma. Es tracta ara de trobar una estructura interna en la qual la llibertat organitzativa i distributiva vindrà condicionada pels heterogenis episodis de l'edifici però en la qual també serà possible valorar el característic enriquiment que puguin representar aquestes limitacions. Aquesta operació inclou, per tant, la conservació de les parts o fragments de l'edifici de totes les èpoques, que puguin ser identificables com a tals de manera que puguin ser encadenades en una seqüència que representi la total racionalització de la funció interna. Per aconseguir això es proposen les següents decisions en el projecte bàsic: a) Adopció d'una estructura nova de peus drets i la racionalització dels nivells dels forjats a la casa del Degà. b) Situació de dos nuclis de comunicació, mínims per complir la normativa, un sobre la base d'adaptar l'antiga escala als nous nivells, l'altre situant una escala d'emergència on hi havia estat situada la de la casa de l’ Ardiaca. També es ressituen els ascensors i els patis d'instal·lacions. c) Adopció de les càmeres de coberta com a únic lloc viable per situar les màquines de l'aire condicionat, donada la pressió del programa sobre l'edifici. d) Redistribució dels dipòsits de documents a les zones més àmplies. i) Situació de la sala de lectura en la planta més alta, gaudint d'una esplèndida visió sobre la millor part del barri gòtic a través de la lògia del pati i obrint-se mitjançant un mirador cap al Col·legi d'Arquitectes. f) Ubicació de la sala de conferències en la Planta Principal, ja que així és possible recuperar l'ús de la terrassa del pati com a zona de descans o com a sortida d'emergència. g) Adopció de la planta baixa com a única entrada, a través de les exposicions situades a la sala de les arcades i de la muralla romana. Finalment, una vegada col·locades les peces del trencaclosques, és possible estratificar, per plantes, les funcions més diferenciades (Restauració, investigació, gràfics, fotografia, història oral i documents).