Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
La Pia Almoina
autoria desconeguda
-
Restauració de La Pia Almoina
Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa. -
Seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel
Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents. -
Adequació i millora de la Seu de la Demarcació de Girona del COAC
Per a la millora de la Pia Almoina, es transforma el nucli de comunicacions en un espai semi-exterior. A fi d’aconseguir una visió clara i neta, s’elimina l’últim nivell de l’estructura metàl·lica i el revestiment. D’aquesta manera es posa fi a les patologies que presentava l’edifici i es connecta l’espai amb el renovat nucli antic de Girona. Es proposa un canvi de paradigma. S’obra l’edifici a la ciutat tot generant un nou context de relació entre els diferents organismes que s’apleguen a l’edifici. -
Paisatge Plàstic
Sarquella + Torres Architects, Pau Sarquella Fàbregas, Carmen Torres González
De la mateixa forma que Thomas Cole recull en The Architect’s Dream l’arquitectura de diferents estils en un paisatge imaginari, o que les portades d’Arquitectura Viva fan cada any un recull de les obres més representatives del país, ajuntem totes les obres seleccionades per crear un espai de representació, un paratge artificial on el públic pot passejar entre els elements més destacats. L’espai d’exposició itinerant s’organitza en una sèrie de plans generats amb cortines industrials de làmines de PVC transparent. Les escenes es poden travessar i la superposició de les imatges varia en cadascun dels emplaçaments de l’exposició. El públic que es mou per aquest paisatge plàstic esdevé alhora espectador i actor. Les imatges de les obres se superposen ingràvides, es transparenten i creen un joc de reflexos, en què es pot caminar, mirar i tocar. El muntatge és un teatre dinàmic: pren profunditat i varia amb cada passa que fem i cada actor que hi intervé, però, sobretot, des de cada punt de vista personal. -
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Seleccionat. Categoria: Espais EfímersPaisatge PlàsticSarquella + Torres Architects, Pau Sarquella Fàbregas, Carmen Torres González