Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. La Pia Almoina

    autoria desconeguda

  2. Restauració de La Pia Almoina

    Josep Danés i Torras

    Restauració de La Pia Almoina

    Una institució benèfica característica del sistema urbà medieval, entre el poder del Bisbat i la catedral i el dels estaments civils. Fundada per Arnau d’Escala a partir de les donacions de bisbes, preveres i notables de la ciutat, jugà constantment un paper de penyora social en nombroses transmissions patrimonials. Arriba a formar una illa quasi completa, agrupant diverses finques precedents, de la plaça dels Apòstols (forn de pa i casa d’un exhaurit consell jueu de l’aljama, el 1415) a la capella gòtica de Sant Mateu (1397). Exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el bisbe Gil de Manrique transfereix les rendes a inversions permanents; el litigi entre almoina i inversió durarà fins al 1776, any en què Lorenzana l’adscriu al nou hospici. La desamortització fa que se subhasti (1842), i retorna al clergat en forma d’escola pia fins al 1975. La primera gran restauració, a càrrec de Danés, manipula les obertures, completa les trífores i corona amb merlets el gran pany característic del gòtic civil, en una recreació d’un resultat escenogràfic extraordinari i de gran qualitat en el detall. També resulta interessant el cos de llevant, amb mur gòtic de base, fàbrica renaixentista i arcuacions recents sota teulada, així com l’estructura medieval de planta baixa.
  3. Seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel

    Seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents.
  4. Adequació i millora de la Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Xavier Cornejo

    Adequació i millora de la Seu de la Demarcació de Girona del COAC

    Per a la millora de la Pia Almoina, es transforma el nucli de comunicacions en un espai semi-exterior. A fi d’aconseguir una visió clara i neta, s’elimina l’últim nivell de l’estructura metàl·lica i el revestiment. D’aquesta manera es posa fi a les patologies que presentava l’edifici i es connecta l’espai amb el renovat nucli antic de Girona. Es proposa un canvi de paradigma. S’obra l’edifici a la ciutat tot generant un nou context de relació entre els diferents organismes que s’apleguen a l’edifici.
  5. Paisatge Plàstic

    Sarquella + Torres Architects, Pau Sarquella Fàbregas, Carmen Torres González

    De la mateixa forma que Thomas Cole recull en The Architect’s Dream l’arquitectura de diferents estils en un paisatge imaginari, o que les portades d’Arquitectura Viva fan cada any un recull de les obres més representatives del país, ajuntem totes les obres seleccionades per crear un espai de representació, un paratge artificial on el públic pot passejar entre els elements més destacats. L’espai d’exposició itinerant s’organitza en una sèrie de plans generats amb cortines industrials de làmines de PVC transparent. Les escenes es poden travessar i la superposició de les imatges varia en cadascun dels emplaçaments de l’exposició. El públic que es mou per aquest paisatge plàstic esdevé alhora espectador i actor. Les imatges de les obres se superposen ingràvides, es transparenten i creen un joc de reflexos, en què es pot caminar, mirar i tocar. El muntatge és un teatre dinàmic: pren profunditat i varia amb cada passa que fem i cada actor que hi intervé, però, sobretot, des de cada punt de vista personal.
  6. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Seleccionat. Categoria: Espais Efímers

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!