Cocina Hermanos Torres és un projecte que neix a partir de la voluntat de generar una nova experiència en relació amb el món de la cuina i la restauració. Un nou espai, que serveixi per viure una nova experiència culinària. Continent i contingut s'uneixen en pro d'una experiència única. L'ESPAI Ja des del principi, Sergio i Javier Torres ens van definir en poques paraules el que buscaven: "més que un restaurant amb cuina, ens agradaria crear una cuina amb restaurant". Amb aquesta clara i ambiciosa premissa i amb l'adquisició d'una antiga nau industrial de gairebé 800 m2, que calia reformar totalment, va començar el projecte. A nivell espacial, el projecte neix, per tant, amb la voluntat d'esborrar o diluir algunes línies divisòries entre els diferents espais que componen un restaurant tradicional. Progressivament al llarg del temps, l'espai de la cuina ha anat adquirint un cert protagonisme en alguns dels últims restaurants d'avantguarda. Inicialment es van obrir finestrals que mostraven l'interior de la cuina a través d’un vidre. En d’altres ocasions s'obria la cuina situant-la al fons del local darrera d'una barra, i fins i tot en alguns casos com en el cas del Restaurant Dos Cielos (anterior restaurant dels germans Torres), s'accedia al restaurant a través de la cuina. També en alguns restaurants s'han inclòs taules exclusives per tal que uns pocs puguin menjar dins la mateixa cuina. No obstant això, aquesta vegada, es fa un salt encara més radical situant la cuina no només com l'element central de la intervenció, sinó també com a element envoltant. El restaurant és la cuina. En situar la cuina en l'epicentre del restaurant ressorgeix l'antic concepte del cafè-teatre, llocs en els quals el comensal gaudeix d'un espectacle mentre sopa. Però aquí l'espectacle consistirà en la mateixa elaboració dels plats que es degustaran. A més, gràcies al fet d’haver triat una nau industrial com a gran contenidor, s'emfatitza l'experiència que té el comensal d'estar vivint una "performance" en primera persona. Dóna la sensació, pel fet d’estar a una gran nau, d'estar en un plató de televisió o en un modern teatre. Es va tractar doncs de configurar i enaltir aquestes propietats de l'espai original de tal manera que es pogués fer un pas més en l'experiència de l'alta cuina. El comensal participa i empatitza amb el Xef, i és testimoni directe de l'acte creatiu que s'està produint. I no només és testimoni, també acaba convertint-se en el protagonista de l'experiència quan li arriba el plat a taula. A l’haver diluït les línies que separen físicament l'espai, els dos xefs, Sergio i Javier, juntament amb segons xefs, caps de cuines, caps de sala, cambrers i cuiners ajudants, traspassen amb naturalitat i sense barreres l'espai entre fogons i taules. Un espai de no més de dos metres, lliure de qualsevol obstacle físic o visual. Es produeix així el que buscaven els germans, poder establir una relació directa amb els seus clients. Paral·lelament , l'espectador, comensal i protagonista (depenent de cada moment) no només té un escenari central que són dels "tres pianos" (lloc on s'elaboren i culminen els últims passos de cada plat), sinó que a més es troba envoltat de cuines i espais relacionats amb l'experiència que està vivint. En tres de les cares que envolten l'espai central es troba el celler de vins, la pastisseria i les 3 cuines de preparació (Carns, Peix i Fruites-verdures), així com també es pot observar darrera d'un vidre l'espai d'investigació i desenvolupament en el qual els germans realitzen els seus experiments i proves per assolir noves creacions. S'ha treballat perquè les cuines funcionin com un rellotge, i estiguin tan ben dotades com sigui possible, donant sempre prioritat als aspectes funcionals per no disminuir el seu correcte funcionament. Per això, hi ha una circulació posterior, que aconsegueix comunicar tots els espais: cuines de preparació i de producció i les seves respectives càmeres així com els espais per al personal, menjador, vestuaris, aula de formació, etc. Així que, tot i la novetat de la distribució, s'ha organitzat l'espai de forma coherent i eficaç. Un altre exemple seria el de respectar el clàssic concepte d'avantsala o atri representat a la zona de Bar. És a dir, quan entrem i accedim a la gran nau industrial, disposem d'un primer espai filtre que ens permet guardar la sorpresa, per després descobrir el gran espai del menjador principal. Així, al costat de guarda-roba, el Bar es converteix en avantsala, tornant al concepte de foyer en una sala de concerts: Abans de l'espectacle, el Barman, un prestigiós mixòleg, ens prepararà un còctel, un primer aperitiu, que ens introdueix en l'ambient de la nau, el teloner perfecte abans de l'experiència que ens espera a l'altre costat del celler. LA MATERIALITAT Un cop l'organització de l'espai ha quedat definida, entra en joc un element de gran importància per aconseguir que l'experiència culinària es produeixi amb la justa dosi de confort i comoditat que es mereix. Per mirar de suavitzar l'innegable fet que estarem menjant en una nau industrial s'introdueixen una sèrie de materials que suavitzen i fins i tot arriben a produir una mena d'ambigüitat entre estar inicialment en un fred espai de grans proporcions versus un espai agradable, càlid i acollidor . Les taules amb estovalles, les cadires encoixinades i fins i tot la presència d'alguna catifa, anirà suavitzant i oferint comoditat, així com ajudarà a controlar l'acústica de la sala. No obstant això, s'ha tractat que les intervencions decoratives siguin les mínimes possibles. Fugint de la tendència recent i de la cada vegada més pesada moda de recarregar i omplir els espais a base d'objectes, tèxtils i abundància formal que dóna lloc a un minimalisme barroc o nou kitsch que no aconsegueix més que confondre el client i no deixar clar el que és autèntic i el que és "mentida" (postís). Aquí es tracta precisament del contrari. D'esborrar l'innecessari, no confondre i no permetre que domini el superflu, sinó allò veritablement important. El terra, gràcies a la col·laboració de l'empresa Roca, és ceràmic. Com havia de ser, així han estat sempre les tradicionals cuines de tota la vida, com en la que cuinaven de petits els germans al costat de la seva àvia Catalina. Es tracta d'una peça d'especial format dissenyada específicament per al Restaurant. Un sòl continu, utilitzant per tant el mateix material per a totes les zones, les nobles i les de personal. Era essencial entendre el caràcter unitari de la intervenció. Vam decidir que els banys serien l'excepció de la regla: En els banys s'introdueix la fusta d'Iroko, que els dota de gran confort. Es busca un ambient contrari al de l'espai central, més propi d'una cabina de vaixell que d'una gran nau industrial. Els protagonistes seran sempre el comensal, el cuiner i els plats. La resta, com menys es notin i es vegin, millor. Concessions, les mínimes. Per a això ens dotem d'un únic element decoratiu de gran dimensió: una gran cortina negra i daurada que ocupa tota una paret lateral i que es retroil·lumina, aconseguint jugar amb la llum de forma màgica. La llum, com a ingredient indispensable en l'arquitectura, serà del que parlarem a continuació. LA LLUM En aquesta obsessió per eliminar el superflu i l'innecessari, apareix amb força la presència del color negre en pràcticament tot el restaurant. El negre sorgeix com a contrapunt al blanc dels plats, de les estovalles i dels uniformes dels cuiners, que adquireixen el seu protagonisme gràcies a embolicar-los a tots ells amb un espai negre mat indefinit. El color negre a més ens permet fer el mateix amb la llum que amb la decoració. Gràcies a ell podrem il·luminar el que interessa. La resta quedarà perduda en la immensitat de la nau. Com en un teatre o una sala de concerts on el que s'il·lumina és l'escenari, els actors o els músics. A partir d'aquí comença un joc màgic, gràcies a la presència de vidres que produeixen reflexos, de la foscor de la sala i de la presència d'unes misterioses llums penjants, donant lloc al que els germans han acabat definint com la nau dels somnis. S'utilitza el celler per crear una subtil caixa de llum, encara que no massa il·luminada (per raons òbvies del tractament del vi). La caixa de vidre del celler es vesteix de vinya verge. Aquesta caixa de llum càlida d'efecte daurat, contribueix a donar un ambient acollidor tant al bar com a la sala principal. Per a l'ambient lumínic de la sala, treballem amb el dissenyador Pete Sans en la creació del que anomenem "núvols", uns llums que precisament buscaven complir amb diversos objectius: El llum, mitjançant la presència de centenars o milers de llumetes evoca un espai estrellat, i gràcies als reflexos en els vidres de la sala o en les lluernes, es produeix un efecte màgic multiplicador. Els llums es situen estratègicament a una alçada constant de 2,55 m, cosa que permet construir un sostre imaginari o virtual, en el qual tot el que està per sobre (la nau arriba als 7.5 m en el seu carener) a l'estar pintat de negre, sembla esvair-se o desaparèixer. D'aquesta manera, el sostre no es veu clarament, només s'intueix. Al mateix temps, les llumetes comencen a generar reflexos en tots els vidres del restaurant i el que abans es podia percebre com un espai finit es torna ambigu i no definit. La immensitat del negre i les llumetes multiplicades, la cortina daurada amb un fons fosc, el celler il·luminat on s'entreveuen les ampolles, les lluernes translúcides ... Tot això fa que els límits de l'espai es confonguin i es generi un espai oníric. EL LLINDAR I acabarem pel principi: la porta d'entrada i la façana, el que sabíem que havia de convertir-se en un llindar que separa l'espai de l'imaginari de la realitat urbana de barri de Les Corts a Barcelona. Per a això després de donar moltes voltes i pensar què havíem de fer, vam decidir respectar la forma interior de la nau, una coberta a dues aigües, i per tant rescatar l'arquetip formal d'una casa. En segon lloc, els germans ens van transmetre la importància que tenen les 4 estacions de l'any, treballar amb producte de temporada. Per això vam decidir que la millor manera de representar aquesta idea seria a través de la natura. En concret, al voltant d'un bosc i de com les estacions de l'any el transformen. Carlos seguia des de fa anys les obres de la pintora i muralista Regina Saura que en algunes de les seves recents exposicions s'havia centrat en la representació d'arbres i boscos. Així que li vam demanar participar en el projecte i executar una obra d'art a la façana al voltant de la idea d'un bosc. La façana de Regina Saura creiem que aconsegueix transmetre el missatge d'estacionalitat a partir de les diferents tonalitats de les fulles (colors d'hivern, estiu, tardor i primavera) i al temps permet el contrast amb la realitat de del context urbà. Podem entendre l'acte d'entrar a la Cocina Hermanos Torres de dues maneres, travessant un bosc a la ciutat o accedint a la seva nova casa en el bosc. En qualsevol cas la façana és un llindar, un lloc on s'abandona l'espai exterior, el carrer, i que un cop traspassat ens permet viure experiències gairebé imaginàries. Tot això gràcies a l'organització de l'espai, a l'ocupació dels materials i al joc de la llum. Però sobretot, l'espai interior es converteix en un somni en degustar les últimes creacions de Sergio i Javier Torres.