Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista.

Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués.

D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada.

El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final.

Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers .

Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.

Autor: Lluís Clotet i Ballús

Al solar que acollia una obra industrial de Rafael Masó (garatge Callicó, del 1919- 24, enderrocat el 1980), s’hi emprengué la construcció d’una delegació del banc central espanyol (1874), fruit d’un encàrrec a Clotet propiciat per Rafael Moneo. La gènesi d’aquest projecte n’explica el volum, de cap manera derivat directament
d’un programa interior, sinó de la voluntat de presidir la nova plaça de la Constitució, d’arbitrar el desordre urbà imperant i d’erigir-se en ròtula de la Gran Via. De fet, el programa s’allotja sobretot al volum prismàtic posterior, i el gran cilindre maclat constitueix el tancament d’un segon espai «exterior» concebut a manera de pati d’operacions de les dependències de treball. L’accés rodat i la qüestió de la seguretat donen argument a una tanca de dimensió suficient que restitueix l’alineació
i la petita escala, i a una rampa fossat que aporta complexitat, distància i monumentalitat.
Els usos interiors, amb uns accessos i unes compartimentacions de menor envergadura, es disposen amb una certa aleatorietat, gairebé com si es tractés d’una
intervenció en un monument ja existent.
Els autors treballen aquesta obra elaboradíssima impregnant-la de llur interès, en el moment de la realització, per la fàbrica de rajol com a sistema més complet d’edificació i per les complexitats internes dels organismes romans i medievals. El declivi del paper dels bancs centrals estatals, subsumits en la Unió Europea, ha reduït la necessitat de delegacions, i l’edifici, desvestit d’una bona part de l’equipament i els acabats originals, es disposa ara a acollir les oficines de la Subdelegació del Govern.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Seu del Banc d'Espanya

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Seu del Banc d'Espanya

    Grans camions arribaven periòdicament des de la central al garatge subterrani connectat amb la caixa forta i d'allí els diners es traslladaven amb muntacàrregues a uns petits garatges a la planta superior des d'on es distribuïa amb furgonetes als diferents bancs locals. Unes petites oficines completaven un programa que generava molt poca activitat urbana i unes estrictes mesures de seguretat exigien que l'edifici estigués totalment aïllat de les edificacions veïnes. El seu emplaçament més adequat hagués estat en un descampat i al costat d'un accés d'autopista. Paradoxalment el solar escollit es trobava en una de les zones de més activitat de l'eixample gironí, formava part d'una illa en edificació tancada i just en un punt singular on el gir de la Gran Via feia que es convertís inevitablement en un important final de perspectiva en el qual destacaven una enorme mitgera i unes descuidats darreres a l'espera que l'illa completés el seu volum previst i les amagués. D'altra banda, davant el solar i a l'altre costat de la Gran Via, estava prevista l'obertura de la gran Plaça de la Constitució i conseqüentment el nou edifici tornava a ser protagonista des d'un altre punt de vista. Un parell de delicades i petites edificacions contigües acabaven de completar un paisatge heterogeni i desordenat, al qual no semblava que un edifici baix i discret li pogués donar resposta adequada. El projecte va proposar augmentar artificialment el volum estrictament necessari que el programa demandava per tal de disposar de material suficient com per manipular-lo i fer front a tots els temes urbans. Un semicilindre amb el seu eix centrat en la prolongació visual de la Gran Via acollia un sobredimensionat pati d'operacions i s'adossava pel seu pla axial a un cos prismàtic de menor altura que seguia les directrius dels carrers secundaris i contenia garatges, oficines i arxius . Una part del semicilindre continuava per sobre del prisma mentre es podia veure des de la Gran Via i una planta d'instal·lacions a la coberta ajudava a augmentar encara més el volum final. Tant la tanca desmesuradament alta i massissa que va envoltar el banc, com el petit local que casava amb els elegants edificis veïns, volien camuflar la seva condició d'edifici aïllat i mantenir les alineacions de l'illa en un intent de no interrompre la definició volumètrica dels carrers . Tota la construcció estava plantejada amb murs portants d'obra de fàbrica per les mateixes raons de durabilitat i economia en el manteniment esgrimides en altres obres construïdes en aquells anys i l'opció escollida es va posar clarament de manifest tant en la configuració dels alçats com en les traces de les plantes.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Gran Premi d’Arquitectura
  4. EU Mies Award

    Seleccionat

Arxiu

  • Secció del Banc d'Espanya.

    Dibuix

    Secció del Banc d'Espanya.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • Clotet, una arquitectura generosa

    9:52

    Clotet, una arquitectura generosa

  • Presentació de la Subdelegacio Girona

    3:59

    Presentació de la Subdelegacio Girona

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!