El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Torre aïllada, precedida de jardí. L'edifici està integrat per diferents estructures cúbiques. Destaca la principal de base quadrangular de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teules a quatre vessants. L'eix de simetria central ordena la composició de la façana, destacant-se en la planta segona la solució de finestres tripartides en punt rodó a la manera de les galeries de les golfes de l'arquitectura rural, de filiació noucentista. Una estructura en forma de torre se li adossa a un dels costats, d'estructura similar a la del cos principal.
La torre de Francesc Serra és un habitatge unifamiliar aïllat de grans dimensions, de planta gairebé rectangular i cobert a quatre aigües. S'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos i es presenta envoltat d'una zona enjardinada, tot i que només es veuen tres façanes, degut a la presència d'altres construccions al darrera. En planta baixa una petita escala du a la porta principal. Aquesta està flanquejada per dues finestres. Les tres obertures presenten una decoració perimetral de major pes a la llinda. Entre cada obertura se situen les parelles de mènsules que sustenten el balcó de la planta superior. Aquest és de formes curvilínies i es tanca amb barana de ferro forjat. Les portes que hi donen accés són com les de la planta baixa, però presenten una cornisa superior a mode de trencaaigües suportada sobre mènsules. Al segon pis, dos grups de tres finestres en arc de mig punt situades cap els extrems de la façana i unificat cadascun d'ells per l'ampit compartit per les tres finestres. La façana nord presenta una gran terrassa a l'alçada del segon pis que, sustentada en pilastres, forma una porxada en planta baixa. Les portes d'accés a la terrassa són idèntiques a les que a la façana principal permeten l'accés al balcó. Per sobre tornem a trobar una galeria de finestres en arc de mig punt també amb ampit únic per a cada grup de tres finestres. Les vessants de la teulada creen un ràfec rematat per una sèrie de motllures arrodonides i denticulades.
La casa té a la part posterior una torratxa coberta a quatre aigües que dóna lloc a un cos diferenciat del volum de la casa. Presenta finestres quadrangulars en el primer i segon pis i en forma d'arc de mig punt en el cos que sobresurt de l'alçada de l'habitatge.
Aquesta casa és obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va exercir d'arquitecte, urbanista, jardiner, autor teatral i novel·lista i crític literari. A Sant Feliu, va desenvolupar un seguit de projectes arquitectònics entre els anys 1922 i 1934, la majoria situats a la zona de l'eixample de 1902 (carrers de Sant Llorenç, Joan Maragall, Torras i Bages, passeig de Nadal, carrer de les Neus, rambla de la Marquesa de Castellbell, carrers de Montseny i de Sant Jaume, passeig del Comte de Vilardaga i passatge de Fargas.