Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Aeroport Lleida-Alguaire

    b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

    Aeroport Lleida-Alguaire

    La torre de control de l’aeroport d’Alguaire es concep com una obra singular que va més enllà de la pròpia estructura, integrant els projectes de la terminal i els edificis annexos. Torre i base tenen una superfície total de 4.942 m2. La torre es projecta com un edifici de 42 metres d’alçada, format per dos volums principals: la torre, que acull les funcions específiques de control aeronàutic, i la base, que rep el programa administratiu i tècnic. Ambdues queden unides per la corba que dibuixa la coberta de la primera planta i que es converteix en façana de la torre. Aquesta coberta es perllonga fins a fondre’s harmònicament amb l’edifici de la terminal i els edificis tècnics. La unitat visual de l’aeroport s’aconsegueix amb la cobertura de tota la façana de fusta i xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge circumdant. La coberta compte amb una capa vegetal combinada amb franges de fusta i xapa. Aquesta combinació emula la trama vegetal-agrícola de l’entorn i del paisatge típic de la plana de Lleida.

    2008 - 2010

  • Exposició Merlí

    Jaume Farreny i Morancho, Maite Sainz de la Maza Benet

    Exposició Merlí

    EXPOSICIÓ MERLI_2010 El Santuari de la Mare de Déu del Merli a Alguaire, originari del s.XIII, i modificat periòdicament fins a finals del s.XVIII, es troba en defectuós estat de conservació. La intenció de l ́ Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire es realitzar un estudi i anàlisi del Santuari del seu vessant històric i arquitectònic, i de registre fotogràfic per tal que el Santuari sigui declarat be d ́ interès local. L ́ exposició s ́ha de concebre sota la premissa d ́un pressupost mínim, que parteix d ́ una organizació sense ànim de lucre, però amb unes intencions clares i reivindicatives, i amb el suport i la col.laboració ciutadana. El Santuari consta d ́una nau i dues petites capelles laterals. En l ́ espai central 12 bancs de fusta, de línies tradicionals, de 2.90 metres de longitud es disposen un rera l ́altre, amb una gran ocupació del pla horitzontal i una mínima ocupació de l ́espai. La proposta d ́exposició parteix de la intervenció d ́ ocupació màxima de l ́espai, i alliberar els murs del Santuari, de la funció expositiva. Els murs sí creen un perímetre de l ́espai, i estableixen un diàleg entre allò temporal i fràgil, d ́allò etern i tectònic per la seva condició històrica i pètria. Els 12 bancs es planten verticalment i es disposen seguint la geometria que dibuixa el sostre del Santuari. Són estables por ells mateixos, i la seva estructura de barres i llistons de fusta són el suport del material expositiu. A 2.90 metres d ́alçada una xarxa de fil elèctric uneix els bancs, i crea un pla a una cota més relacionada amb l ́escala humana. Vels de tela negra a les obertures del Santuari enfosqueixen l ́espai, i els punts de llum que es despengen del capdamunt de cada banc creen una nova atmòsfera. FITXA TÈCNICA Data: 6 març / 2 abril 2010 Lloc: Santuari de la Mare de Déu del Merli, Alguaire_Lleida Promotor: Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire Col.laboradors: Francesc Fité i Isidre Puig (historiadors), Enriqueta Vendrell i Víctor P.Pallarés (artistes), Xavier Goñi (fotògraf), Gerard Fernàndez Marmolejo (estudiant d ́ arquitectura) Instal.lació: Elija instal.lacions Fotògraf: Xavier Goñi Arquitectes: Jaume Farreny i Maite Sainz de la Maza

    2010

  • Adequació Cabana a l'Horta de Ratera

    Jaume Farreny i Morancho

    Adequació Cabana a l'Horta de Ratera

    HORTA DE RATERA L’ horta de Ratera se situa en l’extrem est del terme municipal d’ Alguaire, entre el canal de Pinyana i la secla de Ratera. La finca de 6.5 hectàrees, limita amb el camí de Ratera al nord-est i amb el reguer al sud-oest, amb una rica i imponent arbreda, límit visual de la finca respecte el poble. L’horta està formada por bancals, en ascensió nord-est. Per un petit camí intern, s’arriba a la cabana, aixopluc de les feines del camp, y magatzem d’eines agrícoles. El camí penetra dins la cabana, i la creua transversalment, creant una seqüència paisatgística rica en matisos. La cabana està formada por una successió de capes y preexistències temporals i materials, des de la petita cabana inicial de 5x5m, de pedra i terra, fins la volumetria actual amb una àrea de 275m2 construïts, suma de múltiples ampliacions. L’adequació actual parteix de la lectura espacial, d’usos i de materials de cada cel·la, per crear un cos més unitari, i incorporar espais exteriors annexes als murs perimetrals, com espais d’ús o petites places per a gaudir del camp, arrasserats del vent i exposats al sol a l’hivern, o incorporant ombres vegetals de fulla caduca a l’estiu. El projecte vol interactuar tant amb l’ escala gran del paisatge como amb l’escala petita dels detalls. El maó massís de 4.5x13x28cm s’ ha utilitzat per les seves qualitats materials, tàctils i econòmiques, i com evolució de l’ús de la terra compactada. La seva mida petita i la transpirabilitat del maó, ens permet col·locar-lo en paraments verticals, paviments, o en gelosia, per crear filtres de llum i aire. L’espai d’aigua i l’espai de foc a l’interior, i les places exteriors, conjuguen el maó en resposta a la seva funció i lloc. Dos elements de l’horta s’incorporen al projecte i a la dinàmica quotidiana, l’aigua i els arbres. L’aigua, amb un braçal sota un palossanter, es mostra i s´hi accedeix, amb un petit seient ceràmic a l’ombra. El noguer, arbre centenari de la finca, sota els seus braços i la seva copa de fulla caduca, dos safarejos antics són l’estructura d’una taula de 4m, completada amb llistons de pi, dels sobrants de las dues cobertes refetes. La vida al camp avui, conjuga les tasques agrícoles amb el plaer que ens dona el contacte amb la terra i els seus fruits. El nostre cicle vital s’activa, i s’uneix als nostres orígens i a la nostra comunitat rural. Superfície Construïda_ 62m2 interior + 78m2 exterior : 140m2

    2021

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!