-
1990
-
Casa Jover-Sala
Elisabeth Galí i Camprubí, Màrius Quintana i Creus
La composició de la casa adopta una forma peculiar com a resposta als condicionants del lloc: un petit terreny a la frontera entre una urbanització i el centre del nucli urbà, amb un pendent de 40 graus. Tres murs segueixen fidelment les corbes de nivell, formant dues crugies que organitzen tota la casa: la sala d’estar, la cuina i el menjador a dalt, amb esplèndides vistes sobre Sant Pere de Roda, i els dormitoris a la planta inferior, amb accés directe a l’exterior, on es troba la piscina. La casa segueix retòricament en tots els punts el plantejament inicial: els murs, que es poden foradar amb llibertat segons els requeriments de les circulacions, se separen de l’alineació de les finestres allí on la traça inicial ho exigeix. Des de la llunyania, el coronament dels murs portants sobresurt per damunt de la densa pineda que envolta la casa i reprodueix en termes arquitectònics les traces de la topografia preexistent.1990 - 1992
-
Rehabilitació del Monestir de Sant Pere de Rodes
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Es va proposar convertir el conjunt del monestir en un museu de les seves ruïnes, mitjançant la protecció i conservació de les seves restes. S'han cobert amb làmines de coure les cobertes de la nau de l'església, de la galilea, els merlets i les rematades dels murs. S'ha construït una escala damunt de les restes d'una altra antiga; s'ha col·locat una passarel·la sobre les excavacions de la galilea a l'entrada de la nau de l'església; s'han instal·lat serveis de recepció i s'ha adaptat l'antic refectori per a un petit museu. S'ha construït a la casa de l'abat un centre de reunions i una petita residència per a albergar activitats que potenciïn la visita i l'ús del conjunt. La nostra primera visita al monestir va coincidir amb un dia que els núvols volaven baixos i creuaven la torre del campanar a través de les finestres. Potser era aquella visió enigmàtica i fantasmagòrica el que desitjàvem conservar.1979 - 1994
-
Casa Margarida Fontdevila
Francisco Javier López del Castillo, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
La casa satisfà un programa unifamiliar molt senzill en una petita parcel·la vora el mar, en un indret caracteritzat pels antics marges construïts per la plantació de vinyes i la seva destrucció posterior per l’aparició d’una pineda. El referent de la composició són les vistes al mar i la protecció contra la tramuntana. A partir d’un mur estès a la banda nord, la construcció queda determinada per dos murs més que formen ventall i creen uns àmbits de dimensions i alçàries diferents. La primera crugia, més gran i més oberta, acull la sala d’estar, l’escala d’accés a la primera planta i una àmplia terrassa. La segona crugia, més petita i més tancada, acull la cuina i el menjador. La porta d’accés se situa en el punt de trobada de totes dues crugies. A la planta superior es repeteix aquesta simbiosi entre les dimensions i els usos, amb el dormitori principal a la crugia petita i els dormitoris dels fills a la crugia gran.1997 - 1999
-
Casa a Port de la Selva
Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos, Emiliano López Matas, Mónica Rivera
2010 - 2012
-
Casa Davant del Mar
Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Xavier Martí Galí
Situada la badia de Port de la Selva, a la costa nord del Parc Natural del Cap de Creus, davant del mar i la tramuntana. La casa, una construcció entre mitgeres, recull l'herència cultural del lloc i pren com a referència les cases Villavecchia de F. Corretja i A. Milá i la casa Senillosa de J.A. Coderch, ambdues ubicades a la població veïna de Cadaqués, i són exemple del respecte per allò tradicional, tot incorporant-hi comoditats i elements moderns. Construïda en una parcel·la profunda i estreta entre dos carrers: el passeig de la Platja i el carrer Selva de Mar, i té edificis molt propers i de major altura. La secció resol els condicionants de la normativa del casc antic per mitjà d'un escalonament de la secció a mesura que s'aproxima al carrer posterior, millora les condicions d'assolellament i ventilació i adequa les alçades, com les façanes tradicionals dels patis protegits. Atesa la proporció allargada de la parcel·la, l'orientació solar al nord, els difícils condicionants meteorològics i la falta de privadesa, la casa planteja un pati aïllat i protegit en un lloc central obert a la casa, que es converteix en un espai de relació i estar, que participa del dia i la nit, i que es protegeix de la calor, el fred, la pluja i el vent. Aquest és el lloc de relació entre els habitants i el seu espai íntim imaginat per a una vida no amenaçada. L'interior de la casa es distribueix en tres nivells. A la planta baixa, hi ha un accés pels dos carrers; hi ha un accés posterior al garatge i un accés per als vianants a la part del davant, per la qual s'accedeix directament a l'espai de cuina-menjador-pati, mantenint així la tipologia de casa de pescadors. A la primera planta hi ha els dormitoris, als quals s'accedeix per dues escales; una interior i una altra exterior. En aquest nivell el pati és un atri de distribució a través d'una galeria penjada que genera un contínuum centre de la vida domèstica. Finalment, al segon nivell hi ha la biblioteca, l'estar i una terrassa protegida que mira cap al mar. Constructivament, la casa es resol economitzant mitjans i reconeixent la lògica estructural interna dels seus materials, que, gràcies a la incidència de la llum, manifesten els aspectes més sensitius del seu interior. El rigor, l'austeritat i la materialitat defineixen els espais que connecten l'escala domèstica de la casa amb el pati o domini figurat, que, en transcendir allò domèstic, construeix una escala major en la qual l'imaginari enriqueix la forma d'habitar.2014 - 2016