Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Pont de les Arcades

    Eduardo Serrano Sunyer

    Pont de les Arcades

    L'any 1918 s'inaugurà un pont de ferro que havia estat iniciativa del diputat Joan Caballé, i que va ser destruït el 3 d'abril de 1938 per l'exèrcit republicà en la seva retirada. L'any 1939 s'encarregà a l'enginyer Eduardo Serrano Sunyer un projecte per la construcció d'un pont nou, que va ser inaugurat el 7 de setembre de 1943. Situat a llevant del nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, damunt del curs del riu Ebre, comunicant l'avinguda de les Comarques Catalanes amb la carretera N-420a, en direcció a Móra la Nova, Tortosa i Reus. Es tracta d'un pont d'arc de tauler intermedi format per cinc arcs de catenària, sostinguts per sis grans pilars de secció ovalada i que al seu torn sostenen els tirants que aguanten el ferm per on circulen els vehicles. Els dos arcs dels extrems són de mida més petita que la resta. Tota la construcció és bastida en formigó armat.

    1939 - 1943

  • 1964

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Les recomanacions del programa funcional i les característiques dels terrenys han donat lloc a un edifici extens i de poca alçada, que s'integra en el paisatge agrícola de l'altiplà sobre el riu Ebre i a les restes de muralla que coronen la vila de Móra. Les unitats d'hospitalització se situen orientades al sud o llevant, al voltant de patis enjardinats als quals els malalts poden accedir amb rampes suaus i gaudir de la seva presència des de les habitacions. Els serveis de bugaderia, cuina, calderes, etc. se situen en la façana nord, al voltant d'un pati de serveis tancat i al marge de la circulació general de l'hospital. La resta de serveis hospitalaris ocupa un bloc compacte amb façana a ponent i cap a uns patis interiors amb cobertes elevades i inclinades sobre puntals. Aquest cos longitudinal de tres plantes i revestit de maó pintat de blanc, és la façana urbana del conjunt. En les unitats d'hospitalització es manté el color marró del maó, semblant al dels camps de cultiu contigus.

    1982 - 1987

  • 2005

  • Consolidació i Reconstrucció de la Torre Fusellera del Castell de Móra d'Ebre

    Carles Brull Casadó

    Consolidació i Reconstrucció de la Torre Fusellera del Castell de Móra d'Ebre

    L’actuació sobre la torre fusellera del castell de Móra va tenir per objecte la consolidació de les seves restes conservades (part inferior) i la seva reconstrucció d’acord amb la documentació gràfica històrica i les excavacions arqueològiques prèvies. La torre edificada el 1873, durant la tercera guerra carlina per a protegir el fossat, és de planta semicircular i lleugerament atalussada. Tenia quatre nivells diferents que corresponien, els superiors, a tres nivells d’espitlleres. L’inferior, sense obertures cap a l’exterior, disposava d’un passatge soterrat, per evacuar la torre en cas de necessitat. Amb la intervenció, que millora molt la imatge exterior del castell, es va reconstruir la torre i la muralla adjacent, utilitzant estructures, materials i morfologies similars a les originals. El nivell superior es va adequar com a espai per a la interpretació històrica i arquitectònica de la torre que permet explicar el funcionament dels aspectes defensius d’aquell període bèl•lic.

    2009

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!