"Street Cleaning Services Facilities" and "Primavera District Gardens": a building under a green space. The two-hectare land where the two facilities were built is located between the residential fabric of the "Poble Sec" neighbourhood and the northern slope of Montjuïc Park and had a very rough topography and a steep gradient. Much of the plot, owned by the municipality, was covered by dilapidated buildings hidden by spontaneous vegetation. Starting from the existing topography and the platform created by the roof of the transfer centre, "Parks and Gardens" designed a new green area, with infrastructure and urban garden facilities in harmony with the façade of the new building, guaranteeing at the same time the continuity with the rest of the green space since one of the most important challenges was solving the connection for pedestrians. The development of this route required a major adaptation of the topography with a considerable earth movement, generating a system of terraces and slopes, which are supported with the help of several gabion walls. The result is practically vertical gardens, oriented towards the houses located in the lower streets, which form a new green curtain in the neighbourhood. These gardens act as a transition between the "Poble Sec" neighbourhood and the leafiest and wildest green of the Montjuïc mountain. On the terrace located in the lower area of the park, on the roof of the "Street Cleaning Services Facilities", there is a playground for children. The "Street Cleaning Services Facilities”, a 4,262m2 building under the park that is integrated into the territory, is developed on two floors and has a 90-metres-long façade. It was the implementation of an urban improvement plan that allowed this new equipment to be installed on the ground, intended for the transfer centre of road cleaning waste from "Poble Sec" and "Ciutat Vella". The commission for the building posed a complex program of requirements: a specific gauge, the imperative not to incorporate zenithal lighting, and a single façade to the north that had to solve the lighting and ventilation needs of a very diverse interior program (staff and truck access, offices, truck area, classrooms, changing rooms, ET, facilities...). A double skin system with prefabricated concrete perforated panels was sought, able to adapt to all the requirements of the façade: a simple system for a complex program. With this system and the placement of accesses for trucks and personnel at the ends of the building, we have been able to transform a dark and hostile place into a street illuminated at night and an image not so much of a building but of a garden wall, by means of a geometric game of lights and shadows. The building itself is a powerful structure that supports the loads of the park and that inside houses the changing rooms and services of the workers, an information centre for residents, the offices of the centre and spaces for the maintenance and washing of vehicles. It also incorporates three watertight containers for the compaction of garbage, which are removed every day, and is equipped with an innovative filtering system for suspended solids. The phreatic water used in the building, both to fill the tankers and for cleaning, comes from the Liceu Theatre catchment well. The new gardens are enjoyed by both local people and pedestrians coming and going from Montjuïc Park. The old sidewalks, dirty and broken, have been transformed into pleasant paths. The apple tree, which used to impress us with its wild and impenetrable state, has been transformed into a new and well-used green space that has given rise to a new "garden-wall-façade" that gives livelihood to the neighbourhood.

Als afores d'un petit poble de l'Empordà es trobava en estat de ruïna el conjunt d'edificacions del segle XVIII que conformen el Mas Verd. A l'inici del projecte, el conjunt d'edificacions constava d'un antic graner ja rehabilitat com a habitatge, el Mas en si i l'annex (antic molí), en estat d'abandó des de fa dècades. La morfologia del conjunt, era el resultat d'una sèrie d'ampliacions fetes al llarg de dos segles que van desvirtuar el caràcter serè i ordenat - tot i que d'humil factura - del Mas primigeni. Vàrem trobar una mola imponent de maçoneria amb un perfil caòtic i desdibuixat de cobertes. Tot i així, l'interior era una col·lecció d'espais poc vertebrats entre si d'enorme potencial. L'encàrrec requeria la rehabilitació total del Mas i l'adequació a quatre programes independents: habitatge principal amb annex, habitatge de masovers, apartament independent i casa de convidats. Així mateix es devien reestructurar tots els camins de la finca inclòs l'accés, repoblar i introduir nova vegetació, situar una piscina amb vestuaris, un garatge, un galliner, i un cobert-hivernacle per servir a l'hort biològic, el recuperat olivar i els camps de cultiu de nova implantació. A més, calia racionalitzar els elements d'abastament d'aigua existents, deslligats entre si (pou, cisterna, bassa i estany) i reforçar-los amb un dipòsit nou per aconseguir una autonomia de consum gairebé total. La intervenció al Mas respecta l'estructura i proporcions dels interiors mitjançant l'acurada modificació i creació de buits i la utilització de nous materials. Malgrat tot, la introducció d'elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d'iroko) s'ha tractat com a part integral de la transformació, i no com a decoració supèrflua. Només l'espai central de l'escala - il·luminat per una lluerna - es va projectar com un espai completament nou. A més, es va crear: un sistema de talls a la façana amb marcs i porticons de ferro per distingir els nous buits, noves cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de grandària modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, pèrgola, porxo, escalinata d'accés i pati d'estiu), així com diverses terrasses. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d'una seqüència d'espais que comença amb l'arribada amb cotxe. A continuació, i mitjançant un pati enfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l'era-Mas i els camps-garatge. L'estratègia d'aquesta nova construcció de formigó vist va ser la de embeure-la al talús més proper al mas, d'una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. L'estany (antiga bassa), a més de rebre les aigües pluvials i d'escorrentia, serveix juntament amb el cobert-hivernacle, d'ancoratge i avantsala d'arribada al Mas.

A small place the Sant Gervasi neighbourhood is the space chosen by the customers - a couple - to enable it as a dance and music studio. The premises, in a building from the beginning of the 20th century, is a cube enclosed between buildings, with two free levels: the façade on Ballester Street and the roof. The latter is also the terrace of the homes in the same building. Over the years, this space has been successively taken up by craft workshops, small industries and shops, suffering very aggressive interventions that completely hid its original state. After removing all the superfluous, we find a diaphanous, double-height box, with light entering at two ends, one zenithal and the other one on the façade, and with a single element that presides over the space: a pillar of two wooden shafts that collect the rafters of the roof. The addition of a mezzanine responds to the program (which required more surface area): rooms of various sizes and qualities for dance or music and of flexible use, as well as annexes. Without renouncing the possibility of being able to continue having the overall reading of the space, we decided to place this piece looking for volume and light to flow from one side to the other. The loft is understood as an individual and self-supporting element. Its structure, exempt from the rest of the building, has its starting point in the double wooden pillar and from this point it expands isotropically, creating a structural grid of three equal spans. You go up to the upper floor through a wooden piece of furniture that has the double function of container and ladder. You enter the premises through a first double-height space and after passing under the area compressed by the loft, the space gains height again and expands towards the skylight. The loft is wrapped around two double-height spaces, the spaces through which light enters, filling all the corners. The different glass divisions also allow a visual continuity of the space both on the lower and upper level, as well as a precise placement of some wall mirrors that multiply the volume by creating unexpected geometries. The place is a closed space; the openings in the façade are very high, and the skylight barely allow views to the outside. However, because of its large openings and good orientation (south-east façade), the cycle of natural light is lived intensely inside and gradually melts with the artificial light throughout the day. The few materials used have been chosen with great rigour and intention. At the entrance level we find continuous microcement flooring in the passage areas and pine flooring in the great room. The linoleum flooring, which starts on the staircase and on the entire mezzanine floor, takes us through the rooms on this level. Both in the large room on the ground floor, and in the two smaller rooms on the upper level, the ceiling is finished in Heraklith to achieve acoustic and environmental comfort.

La casa es col·loca sobre un antic celler salvant una volta exemplar, únic element rescatat d’una ruïna, en un solar retranquejat i enclaustrat per veïns. El retranqueig dóna lloc a dues geometries amb l’entrada a la seva unió. La façana és de maçoneria amb finestres emmarcades amb recrescut de morter donant a la composició lliure un caràcter més fi. Tot està pintat d’un blanc homogeni i distintiu, creant una renovada identitat pel casc antic. Dues “sales-hall” són el cor de la casa. El vestíbul d’entrada, generòs espai d’arribada, mira cap a l’espai de doble alçada del soterrani il·luminat zenitalment. La sala principal és un espai de cinc costats on la tensió geomètrica es nota en el diagonal del cel ras i els plans inclinats de la llar de foc. Els materials interiors són escollits amb rigor: mosaic hidràulic, marbre blanc, parets de pedra o enguixades. És preten participar de les idees del regionalisme crític explorat per Coderch, Correa-Milá i Harnden-Bombelli.

La parcel·la es situa a Sant Llorenç de Morunys, “La Vall de Lord”. La casa de dues plantes i soterrani, aprofita la part més ampla de la zona edificable. Dos volums encaixats a la topografia i girats l’un respecte de l’altre, es col·loquen sota una única coberta a dues aigües – de llosa de pissarra – que reemplaça el tradicional carener central per un gran aiguafons. Aquesta morfologia representa una aposta novedosa i confereix interés formal a més a més de ser pràctic: allarga l’assolejament a SE i SO, facilita la recollida d’aigües pluvials i permet ubicar dues terrasses tipus loggia. La distribució combina la riquesa d’espais amb les necessitats del client. Cada estància gaudeix d’il·luminació natural des de ben bé dues orientacions. La producció d’ACS i la calefacció per terra radiant utilitzen energia geotèrmica. Les façanes exposades a les condicions climàtiques més adverses estan folrades amb parets de mamposteria de pedra; les més domèstiques i assolejades estan estucades.

Reforma d’una casa de principis del segle XX a segona línia de mar. La façana principal està protegida per un Pla Especial. El projecte s’ha centrat en la recuperació i reinterpretació dels elements i espais originals de la casa i la recuperació del jardí, tot gairebé en estat de ruïna, subratllant allò més noble: tres voltes exemplars i els murs de pedra seca. La casa s’organitza com una col·lecció d’habitacions, cadascuna d’elles caracteritzada per la relació amb l’exterior i la qualitat de la llum. A la planta baixa s’excava la roca del jardí per permetre l’entrada de llum a l’antic dipòsit d’aigua. Un pati central recuperat serveix de llanterna de llum. A la planta superior es distorsiona la geometria ortogonal per articular un únic espai connectat amb la terrassa cap al mar i el menjador del jardí. L’escala interior aporta un nou caràcter als espais a través dels quals es desenvolupa, com una cinta contínua que s’estén des de l’interior fins a l’escala de pedra exterior.

Refurbishment and extension of a villa from the 50s in a residential area. The scale of the neighbouring buildings and the restrictions of the regulations on a narrow site gave the necessary clues to tackle the refurbishment project. Beyond the starting rectangular volume, little evidence remains of the original house. The gabled roof is removed from the original house and an attic floor and a gallery of light construction facing the garden are added. The narrowness of the volume is compensated in the lateral façades with out-of-scale windows with adjustable slats, bringing natural light and privacy to the centre of the house. Protagonist of the interior, the staircase visually links the different rooms. The attached garage frames the garden next to a pool raised in the form of a plinth-seat and an outdoor room with a pergola. Another pergola frames the front door of the house. On the ground floor, the gallery-dining room opens onto the garden, while the living room is sheltered from the street. On the upper floors, the master bedroom and an office are located in the new volumes. Finally, the finial-lattice protects the attic terrace from the façade to the street, turning it into an open-air room.

La casa està construïda en un dels darrers solars buits del centre històric. Al final d'una illa de cases tradicionals en filera, el solar estava definit per una alta paret mitgera i imponents murs perimetrals de pedra semi-derruïts –restes d'una casa desapareguda fa segles– en tres carrers empedrats, cadascun de fort pendent. El solar va ser utilitzat durant generacions com a hort improvisat i galliner. Una àmplia porta en arc a la cantonada del solar, i els antics suports per als caps de bigues de fusta, donaven a entendre que havia estat habitat. Partint de la geometria irregular del solar, es busca una volumetria i composició de façanes capaces de respondre a l'entorn urbà immediat i alhora dotar la casa d'un pati. La ubicació de les escales, les xemeneies, la composició de les finestres o els contorns dels sostres pretenen enriquir i articular una casa el volum de la qual està inscrit en un polígon. Dins dels murs perimetrals existents (que per normativa s'havien de mantenir) s'inscriu una planta en forma de L que amaga un pati pel qual s'accedeix a la nova casa. Els murs de pedra restaurats, sense pintar en part del pati, serveixen de teló de fons a aquest espai parcialment cobert. Concebut com una habitació exterior, està flanquejat per la cuina i l'escala principal i una sala d'estar, ancorada per una xemeneia, que rep llum natural addicional d'una finestra alta a un racó fosc de la planta. Dues escales de generosa alçada, s'ubiquen al llarg de la mitgera. La primera ens porta a la planta primera que conté dues habitacions i a un vestíbul de doble alçada que, il·luminat per una alta finestra a la cantonada, allotja una segona escala més lleugera de fusta pintada, que ens condueix a la planta superior. Aquí, un saló amb vistes al mar sobre les teulades veïnes està acompanyat per un petit office i una habitació. Una habitació de sis costats, un lluernari aixamfranat o un pati gairebé triangular, sorgeixen de les empremtes de la casa que va ser, una presència encara palpable en el caràcter del nou edifici i que comparteix amb l'entorn urbà petri on s'assenta.

This intervention in a 1964 work by the architects Alfonso Milá and Federico Correa has had the character of a delicate surgical operation, in which the resolution of a long series of purely technical aspects has been complemented by the recovery of some interiors which are very characteristic of these architects’ work. The original commission to the architects in 1964 had consisted of the renovation of a two-level dwelling located on the two lower floors of an early 20th century neoclassical tower with access to an interior garden. The intervention focused mainly on the main landing of this house, on the lower floor and on the access from the upper floor, projecting a new staircase built with Catalan-style arches. The service area located on this lower floor was also designed, and a large patio was created that saved the significant difference in level between the street level and this floor and that allowed the service rooms to be lit and ventilated. The most relevant aspect of this work was without a doubt the sequence of rooms facing the garden, and where a series of full-height cherry doors ensured spatial continuity from the master bedroom to the dining room. Next to the bedroom and an attached lounge, upholstered in beige velvet, the careful design of the dressing rooms paneled in cherry wood and marble gave these interiors a very particular nature. Finally, the terra cotta pavement, of small pieces and unusual format, just characterised these spaces. Our intervention has consisted, on one hand of a careful restoration of the interiors of the main rooms on the ground floor (linings, carpentry, locksmithery and handles) replacing those original obsolete elements (toilets, taps, door handles), and on the other, of the comprehensive refurbishment of the kitchen and service area which was very difficult to adapt to current use.