About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
-
Perspectiva de l'Institut Politècnic Vidal Barraquer.
-
- Author:
- Josep Maria Monravà i López
-
- Date:
- 1931
-
- Type:
- Drawing
-
- Fonds / Held by:
- Arxiu Històric del COAC
-
close
Memory
Arquitecte. Titulat el 1929. Membre del GATPAC. Arquitecte Municipal de Tarragona i Arquitecte Delegat del “Instituto Nacional de la Vivienda província de Tarragona”. Va realitzar entre d’altres l’Escola del Treball i els habitatges “Alegría y Reposo”
Source: Arxiu Històric del COAC
Works (29)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (30)
-
Malé House
L’edifici respon a l’encàrrec de reformar dues cases d’una cantonada de la Rambla Vella per situar-hi les noves dependències d’un comerciant de teixits. Monravà desenvolupa la feina de donar un caràcter unitari a l’edifici resultant, ordenant i simplificant les fileres de finestres i refent de cap i de nou el coronament de l’edifici, que adopta l’alçària màxima a la cantonada i va baixant esglaonadament cap als laterals. També incorpora els balcons de la cantonada, suportats sobre un ràfec i interromputs per un plegament del mateix ràfec. El projecte inclou l’arranjament dels interiors i els elements distintius del comerç, com ara el rètol que dóna a la Rambla Vella. Es tracta d’un projecte de joventut de Monravà, a mig camí entre l’art déco, el purisme i l’incipient llenguatge de l’arquitectura racionalista. -
Vidal Barraquer Polytechnic Institute
L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa. -
Bloc House
El projecte respon a una iniciativa de l’Obra Sindical del Hogar la institució del règim franquista encarregada de la promoció d’habitatges socials. Es tracta d’un bloc lineal que abasta de carrer a carrer, seguint un arc de circumferència amb centre a la plaça Imperial Tarraco, de recent urbanització. L’edifici determina així el futur creixement urbanístic de la zona, seguint un traçat radial. Monravà aplica austerament la retòrica constructiva i compositiva del racionalisme per satisfer un programa basat en el baix cost de la construcció. El bloc adossa de dos en dos un total de 74 habitatges, distribuïts en tres plantes, mentre que la planta baixa forma una gran porxada que salva el desnivell entre un carrer i l’altre. Les sales d’estar sobresurten en unes tribunes que marquen un ritme vertical al llarg de tot el bloc, compensat per la continuïtat horitzontal dels balcons, interrompuda hàbilment a les dues plantes superiors. -
Laboral University of Tarragona
Josep Maria Monravà i López, Luis Peral Buesa, Antoni Pujol i Sevil, Manuel Sierra Nava, Antonio de la Vega Martínez
El projecte de les universitats laborals respon a la iniciativa de l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, per tal de “formar, a més d’obrers tècnicament millors, homes de cap a peus, capacitats per a totes les conteses de la intel·ligència, ensinistrats per a les batalles de l’esperit...”. La primera que es va fer fou la de Gijón, i tot seguit es varen construir les de Sevilla i Tarragona. Per a aquesta darrera es van escollir dues finques anomenades mas de la Pineda i mas de Palau, que sumaven un total de 150 hectàrees situades a tres quilòmetres de Tarragona. La construcció resultant és el fruit de l’evolució de tres propostes, que parteixen d’una clara separació de les funcions en una organització general que recorda un enclavament urbà. La versió definitiva queda diferenciada en tres parts, que van anar a càrrec de cadascun dels arquitectes autors: els dormitoris i el menjador —units per galeries subterrànies—, les aules i els tallers. Aquesta disposició per parts clarament separades obeeix a la intenció d’estendre el conjunt i obligar els estudiants a recórrer certes distàncies entre les seves activitats, igual que en un emplaçament urbà. -
Càmping Salou
El càmping Salou va ser el primer assentament d’aquest tipus en el municipi, inaugurat el juliol de 1956. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. El projecte original d’implantació, i els primers pavellons, són obra de Josep Maria Monravà López. L’arquitecte va identificar la pineda existent, així com també la topografia de roques que donava peu a la formació del Cap Salou. L’arquitecte va aplicar amb claredat la lectura del paisatge, i va concentrar tots els usos comunitaris a la zona més plana del sector, la més accessible des del carrer i on era més senzill edificar. En aquest àmbit, va localitzar els pavellons de recepció, supermercat, restaurant, cocktail-bar, sanitaris i dutxes exteriors, i va donar peu a la configuració d’una plaça de caràcter públic protegida per l’ombra dels pins existents. Amb aquest esquema, els usuaris podien disposar lliurement els seus allotjaments transportables a les zones topogràfiques del recinte, sobre plataformes formades per murs de pedra, i mantenint sempre la referència dels usos més comunitaris en el centre. L’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un quiosc de dues plantes, situat a la plaça central. Aquest lleuger pavelló donava servei a unes oficines del càmping en planta superior, i una barra de bar oberta a la plaça en planta baixa. Posteriorment, l’any 1968, l’arquitecte Jaume Argilaga Ripoll va projectar una piscina i una pèrgola per a vestidors, que van acabar de definir la plaça central com el gran espai públic i polivalent de l’assentament, en el què podien realitzar-se múltiples activitats de forma simultània. Actualment, des de 1987, l’entorn que ocupava el càmping és el Parc Municipal de Salou, projectat pels arquitectes Jordi Sardà i Jordi Bergadà. -
Garatge, Taller i Exposició de Renault
José María Monravà López proyecta en 1956 un edificio destinado a garaje, taller y exposición para la Renault en la carretera de Barcelona –Vía Augusta–, un trazado viario que actualmente está integrado en la trama urbana de Tarragona. El promotor, Razón social vda. e hijos de Jaime Garau, completará el programa en 1960 en el solar colindante, con la construcción del concesionario Renault, obra de Antonio Bonet Castellana y Josep Puig Torné. Monravà propone un gesto curvo en la fachada de la carretera de Barcelona que revela, por un lado, el papel comercial asignado al edificio y, por otro, marca una inflexión en el trazo rectilíneo de la carretera de Barcelona y podría resultar monótono. Se trata de un cuerpo edificado destinado a recepción de los clientes cuya posición central determina la distribución del edificio. El resto del edificio, destinado a taller, lavado de vehículos, almacén, oficina y expositor de vehículos, se caracteriza por tener grandes aberturas en fachada y por el uso de nuevos materiales: carpinterías metálicas y plafones de chapa prefabricados, que contrastan con la arquitectura del entorno. -
Ciutat de Repòs i Vacances La Residencial
Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil
El propio nombre del proyecto pone de manifiesto su relación con el ideario GATCPAC y la asunción de las líneas maestras del Pla Macià aplicadas a Tarragona. Cabe recordar que Monravà había sido socio del GATCPAC durante la Segunda República y que después de la guerra civil construyó una Casa Bloc (1940-1945) en Tarragona. Siguiendo el modelo urbanístico de la Carta de Atenas, este proyecto constituye una verdadera ciudad jardín para el descanso de los trabajadores y sus familias en las afueras de la ciudad. Este proyecto se encuentra situado en primera línea de mar y se divide en tres zonas, a causa de las infraestructuras que la atraviesan: la carretera N-340 y la vía del tren. La zona más elevada y alejada del mar es la residencial. La zona intermedia es la deportiva, que se encuentra situada entre la carretera y la vía de tren. Finalmente se encuentra la zona marítima, junto a la playa. Cabe destacar que todo el proyecto se construyó de una sola vez, lo que ha permitido que esté dotado de una cierta unidad arquitectónica y constructiva. Aquí se rodó la película "La familia y uno más", que explica los avatares de una familia que ha seguido creciendo hasta los dieciséis hijos. -
Casa Effinger
Poco después de la Guerra Civil, Monravà construyó la Casa Bloc de Tarragona, referencia indiscutible de su voluntad de dar continuidad al espíritu del GATCPAC. En 1955 reforzaría este vínculo ideológico construyendo la Ciudad Residencial de Educación y Descanso, cerca de Tarragona, en clara referencia a la Ciutat del Repòs del Pla Macià. Desgraciadamente, las viviendas de este conjunto residencial han sido demolidas recientemente, y sólo quedan en pie los servicios comunitarios.La casa Effinger es una vivienda unifamiliar aislada de dos plantas que está situada en la parte de atrás de una parcela con fuerte pendiente y de gran dimensión, dejando el máximo de espacio libre delante para jardín. Para adaptarse a la pendiente, Monravà fue generando una serie de zócalos de piedra que sirven de terraza para ver el mar. Los elementos que más destacan del proyecto son las terrazas y voladizos de gran dimensión que convierten el proyecto en un juego de planos horizontales. Este efecto queda reforzado por el hecho de que los cantos de los forjados y las barandillas metálicas están pintados de color gris, mientras que el resto de la casa está pintada de color blanco. Sobre este juego de planos en voladizo, destacan algunos elementos dinámicos, como el juego de escaleras exteriores, la gárgola de hormigón o la persiana corredera de librillo que se desliza por fuera de la terraza.
Archive
-
Drawing
Perspectiva de l'Institut Politècnic Vidal Barraquer.
Arxiu Històric del COAC
