In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa.
La reforma del sistema educativo y los planes de estudios que llevó a cabo la Generalitat Republicana sirvió para impulsar la construcción de esta nueva escuela destinada a la formación profesional. Una vez finalizada, llegó a ser el edificio más moderno de Tarragona y actualmente sigue siendo uno de los máximos exponentes del racionalismo.
Monravà era socio del GATCPAC y fue uno de los mayores impulsores del Movimiento Moderno en Tarragona. El lenguaje de este edificio responde claramente a criterios funcionalistas: cubierta plana, ventanas alargadas y enrasadas por la cara exterior. Además tiene las esquinas redondeadas, lo que introduce un cierto dinamismo y aumenta visualmente la continuidad de fachada y de las ventanas. La única interrupción se produce en la entrada, donde aparecen unas ventanas verticales que iluminan la escalera y una gran marquesina de hormigón armado que es un plano horizontal.
El nuevo sistema constructivo de piel y huesos queda perfectamente explicado con un tratamiento muy delicado de la fachada. El hueco de las ventanas incluye una serie de pilares repetidos a muy corta distancia, lo que permite que sean muy delgados y estén bien integrados en la carpintería.
Edifici de planta en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Les aules queden reflectides per uns llargs finestrals que corren de banda a banda l'edifici. L'edifici compleix amb els plantejaments i criteris funcionalistes: coberta plana, finestres allargades i enrasades a l'exterior. Destaca l'arrodoniment de les cantonades, fet que el dota d'un cert dinamisme, interromput únicament a l'entrada, on hi ha algunes finestres verticals. Tots aquests elements accentuen el seu caràcter orgànic i funcional, encara que ressalta més la imatge racionalista que no pas els caràcters de forma que aporta.
Generalitat Republicana va impulsar una reforma del sistema educatiu i curricular, plantejament que hi ha darrere de la construcció de diverses escoles de formació professional. L'Antiga Escola Industrial és la primera gran obra racionalista a Tarragona, que uneix al llenguatge racionalista una gran elegància compositiva en tant que en la seva inserció urbana, però sense abandonar del tot els criteris compositius d'arrel classicista. D'altra banda, està perfectament integrat a l'urbanisme radial centrat a la plaça Imperial Tárraco, tot i tenir una estructura totalment simètrica, segueix les pautes del més pur racionalisme influenciat per la relació de Monravà amb el GATCPAC. El 1952 es va ampliar la zona que dóna a l'avinguda Companys segons el projecte d'Antoni Salvador i Ripoll.