Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memory

Pelayo Martínez Paricio va néixer a Figueres el 15 d´octubre de 1898. El seu pare era metge i molt aficionat a les arts.
Començà els estudis bàsics a les escoles de Sant Vicenç de Paül. Els estudis de batxillerat els cursà a l'Institut de Figueres. L'any 1914 ingressà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i quan el 1920 va obtenir el títol, va esdevenir l'arquitecte més jove d'Espanya.
L'agost de 1921 anà al Marroc a complir el servei militar, allà entrà en contacte amb l'arquitectura àrab que més endavant influenciaria la seva obra primerenca. En tornar del servei militar va exercir la professió a Figueres, la seva ciutat natal i també a Barcelona, on participà, durant la dècada dels 20, en els diferents concursos dels Palaus projectats per a la gran Exposició Internacional del 1929. Guanyà el concurs del Palau de les Arts Gràfiques i va dirigir les obres del Palau d´Agricultura.
L'any 1925 fou nomenat Professor Auxiliar de Projectes de l'ETSAB i el 1942 en va obtenir la Càtedra del Tercer Curs.
El 1925 també fou designat arquitecte interí de l'Ajuntament de Figueres càrrec que ocupà durant tres anys i que li permeté començar una bona relació amb nombrosos personatges del món de l'art i de la cultura. Des d'aleshores es distingí per la seva tasca de defensa i protecció del patrimoni arquitectònic i artístic de l'Alt Empordà.
L'any 1928 fundà a La Bisbal d´Empordà una indústria ceràmica destinada a l'ornamentació arquitectònica i creada per satisfer, entre d'altres, les necessitats de revestiment dels dos Palaus de l'Exposició.
L'any 1934 es casà amb Caterina Espigulé Cortada i el 1935 neix la seva única filla, Caterina. El mateix any, la Generalitat de Catalunya el nomena Arquitecte del Patronat de la Costa Brava càrrec que exercí solament durant dos mesos ja que al guanyar les eleccions el front popular es dissolgué el Patronat.
L'any 1937 va obtenir la plaça de professor de Tecnologia de Construcció a l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres tasca que exerceix fins a final dels anys cinquanta.
L'any 1940, acabada la guerra, va ésser designat Arquitecte de Regiones Devastadas, projectà les obres de reconstrucció del Nou Llers.
El febrer de 1945 fou nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando fruit de la seva preocupació per la preservació del patrimoni: Santa Maria de Vilabertran, parròquia de La Bisbal, Sant Pere de Rodes, la Salut de Terrades.
L'any 1957 assistí a l´Haia al Congrés de la Unió Internacional d´Arquitectura (UIA) representant a l´ETSAB. Aquell mateix any rebé l'encàrrec, juntament amb dos professors més, de projectar la nova seu de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
Durant la dècada dels 60 i els 70 les seves realitzacions van lligades a l'esclat del turisme. Un exemple el tenim en el Club Mediterraneé i l'Hostal Bon Retorn que volen ésser una reinterpretació de l'arquitectura popular mediterrània.

Pelayo Martínez morí el 13 de juny de 1978 a Figueres tot deixant-nos un bon llegat d'obres principalment a l'Alt i el Baix Empordà i a la Costa Brava: Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, Calonge, S'Agaró...

A la ciutat de Figueres són remarcables l'Escalinata del Parc de Bosc, la Casa Comet, la Casa Dalfó, la Casa Galter, la Casa Cordomí-Canet, la Casa Soler, l'edifici d'habitatges Argemí Abadal i el Monument a Pep Ventura, entre d'altres.
També realitzà nombroses obres d´arquitectura pública com a arquitecte municipal de La Bisbal d'Empordà i de Cadaqués.

Pelayo Martínez fou un arquitecte de la segona generació noucentista que creà escola i, des de la seva professió, va intentar salvaguardar els valors arquitectònics llegats del passat.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (6)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (6)

  1. Palace of the Graphic Arts

    Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio

    Palace of the Graphic Arts

    The palace is located on a steeply sloping site, which served to centralise the access in the middle of two curved ramps that converge. The organisation of the building is based on creating a central body that takes the form of a triumphal arch or Renaissance façade, crowned with a pediment, and a dome with a hexagonal drum that acts as a lantern that illuminates the interior from above. Two loggias or porticoed galleries start from the main body on each side, with semicircular arches supported by Tuscan columns, which are crowned by small temples with hexagonal domes. These porticoed galleries conceal the two wings in which the building completes its space. The work that Pelai Martínez carried out in La Bisbal d'Empordà as municipal architect and the relationship with the firm Terracotta Fuster in the production of terracotta is evident in every detail of the building, as it is with these materials that all the ornamental elements are made, which give the whole a strong chromatic contrast with the smooth, whitish stucco of the walls. The echoes of Florence are evident and, in this sense, the admiration that both architects felt for Brunelleschi is very noticeable. It was built between 1927 and 1929 to become the Palace of Graphic Arts for the 1929 Barcelona International Exhibition, under the design of the architect Pelai Martínez i Paricio, with the collaboration of Raimon Duran i Reynals. The latter made a long trip to the Italian city in 1920, accompanied by Nicolau M. Rubió Tudurí, a great admirer of Brunelleschi.
  2. Casa Cordomí

    Pelayo Martínez Paricio

    Casa Cordomí

    Habitatge promogut per Dolors Cordomí Gimbernat, vídua Canet. Per estil i dimensions, és una peça molt singular dins l'arquitectura de la Rambla. Aquesta casa, però, és especialment coneguda a la ciutat per haver allotjat en els seus baixos des de la dècada de 1930 la llibreria Ramon Canet (Figueres, 1906-1982), reputat llibreter i amfitrió d'un espai de trobada i tertúlia que acollí escriptors i artistes com Josep Pla, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, Manuel Brunet o el mateix Salvador Dalí quan es trobava a la ciutat. Arquitectònicament, es tracta d'una estreta casa unifamiliar de planta baixa i dos pisos entre mitgeres. Situada en un entorn dominat per edificis de major escala amb sèries regulars de balconades, adopta un ordre compositiu unitari que la singularitza. Les obertures de les tres plantes, quadrada la baixa, horitzontal la primera i verticals les de la segona, s'emmarquen en un gran rectangle virtual, en part contradit per la motllura escalonada, i rematat per un aplec lleugerament surrealista de colzes ceràmics de ventilació. L'acabat de façana és arrebossat i pintat, amb sòcol de pedra protegint la planta baixa i el primer pis.
  3. Casa Batlle

    Pelayo Martínez Paricio

    Casa Batlle

    Habitatge en cantonada projectat per Pelayo Martínez com a reforma i ampliació de la casa preexistent. Plantejada en dos cossos (planta baixa i dues plantes pis) ben delimitats per un voladís i un tractament diferenciat de les obertures, les plantes despleguen dues façanes simètriques amb tres eixos verticals d'obertures. De forma gairebé cúbica, les línies netes i la inexistència d'ornamentació del conjunt li confegeixen un aspecte de senzillesa i discreció que el situen a prop de les pautes del moviment modern, lleugerament alterats per la pèrgola de la terrassa lateral i l'emmarcament amb pedra de la porta principal.

Bibliography (6)

Routes & Notes (2)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!