L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic.

El projecte i les obres s’han fet en dues fases:

La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont.

En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció.

El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.

El contínuum murari de la cara est ha gaudit diverses restauracions de caràcter no militar d’ençà del 1895, quan l’Estat espanyol va cancel·lar la condició de plaça forta de la ciutat. Des de R. Masó fins a funcionaris oblidats, moltes mans tocaren un tema sensible: una població força indiferent al destí d’una ciutat antiga que anava abandonant cada vegada més s’hauria excitat, sens dubte, amb qualsevol vulneració de l’èpica romàntica d’uns murs ja irrellevants per a la vida ordinària. El 1983, des de les cotes de la ciutat baixa i enfilant-se fins a la fortalesa abatuda de la torre Gironella, els grans panys muraris i les torres, essencialment alçats al s. xiv , reberen un planteig integral amb l’excusa d’implantar un passeig continu sobre el seu camí de ronda.
Aquestes restes són només una part de la gran obra de l’època baixmedieval, quan l’embranzida de Pere III l’obsedí amb una poliorcètica exhaustiva arreu de l’Estat català i les ciutats hagueren d’acceptar la imposició d’un feixuc sacrifici econòmic. Durant els s. xix i xx, de fet, es van anar abatent totes les estructures que obstaculitzaven el creixement vers la ciutat plana, i fins al 1974 la muralla de muntanya havia patit ja diverses mutilacions.
El projecte adopta una actitud decididament funcional: garanteix la continuïtat, conserva els trams malmesos, insereix elements nous i sincers, abjura de les recomposicions amb pedra mimètica i es vol limitar a ser un estrat més. Per a les refaccions, acudeix al rajol usat en actuacions dels s. xviii -xix i manté un contrast volgut respecte a les fàbriques arruïnades, que no es redimeixen. Altres esbossos, com un conjunt de noves portelles, el cobriment de les torres amb badalots o incursions vers la desferra de la torre Gironella, foren desestimats.