COAC

Eng

Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Works (19)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (25)

  1. Casa Tarrús

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Casa Tarrús

    Entre els anys 1968 i 1980, les anomenades neoavantguardes qüestionen tant el llenguatge del funcionalisme com la «manera» de projectar i els tipus arquitectònics resultants. En aquesta obra, ordre, entitat i comprensibilitat s’ancoren en conceptes neoclàssics fins a assolir un control ferri del terreny projectat.

  2. La Farigola del Clot School

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    La Farigola del Clot School

    The school is located in an area delimited by Meridiana Avenue and the Mataró motorway, at one end of the old Clot district, between the market and La Farinera, built at the end of the 19th century. With the implementation of the school within the remains of this urban structure, the aim is to promote the creation of a pedestrian axis between the two major traffic routes that connects its two most representative buildings. The construction is planned around a covered passage that crosses the whole school and connects the access from Hernaz Cortés Street to the playgrounds. The organisation of the school responds to a clear typological scheme, deliberately simple, and its formal world includes suggestions of industrial architecture before modernism, within a process of the essentialisation of the most archaic elements of construction: The wall and the architrave are emphasised by the ashlar masonry of the concrete block and by the edge beams directly supported on walls and pilasters.

  3. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture
    La Farigola del Clot School

  4. Cristina Restaurant

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Cristina Restaurant

  5. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Interior Design
    Cristina Restaurant

  6. Remodelling and Restoration of Teixidor House as the Headquarters of the COAATC

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Remodelling and Restoration of Teixidor House as the Headquarters of the COAATC

    L’adquisició del malmès edifici pel Col·legi d’Aparelladors, el 1979, a fi d’instal·larhi la seu de l’entitat va comportar-ne la restauració i una reinterpretació ajustada al nou programa; façanes i escales van ser recreades d’una manera literal i minuciosa, però l’organització estructural es modificà radicalment i es planejà un nou front al sud. L’actitud estudiosa del projecte no impedeix una plasmació precisa i de qualitat de les noves funcions. Escultura de Torres Monsó (1956).

  7. Habitatges Protegits Parc Central

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Habitatges Protegits Parc Central

    La cara oest del parc Central adquiriria un límit regular i acurat, just al sud de la casa Teixidor de Masó, mitjançant un mecanisme regulador sui generis i extemporàniament «segle xix»: la imposició municipal d’un projecte de façana a un promotor distant de la qualitat urbana. Sense perdre balconades i terrasses, estimats pel món comercial, la composició acusa una sobrietat tectònica i uns materials i línies compositives propis dels coautors.

  8. FAD Award

    Finalist. Category: Buildings of new plant for private use
    Llevant-Sud Dwellings

  9. Restoration of Girona Town Wall

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Restoration of Girona Town Wall

    L’objectiu del projecte és la recuperació de la muralla medieval i la seva reutilització com a passeig públic, l’interès bàsic del qual són les vistes excepcionals sobre el Barri Vell i el pla de Girona, que el converteixen en un itinerari turístic. El projecte i les obres s’han fet en dues fases: La primera, del 1983 al 1985, correspon al tram que va des del Jardí de la Infància fins a la torre del General Peralta, i la segona, del 1988 al 1998, correspon al tram que va des d’aquesta torre fins al portal de Sant Cristòfol. Aquests dos trams quedaven interromputs, a la zona del convent de Sant Domènec, per un esvoranc que es va haver de resoldre mitjançant un pont. En general, el criteri de l’actuació ha estat superposar les diverses intervencions que calia fer, tant les de consolidació o recrescut de les restes existents com les de nova planta, a la fàbrica de la muralla, d’una manera força directa i despreocupada: assumint-la tal i com l’hem trobat i evitant restauracions “arqueològiques”, les quals, en l’intent de recuperar l’estat original, desvirtuen el caràcter històric de la construcció. El punt de partida de la nostra intervenció no és, per tant, retornar les restes existents de la muralla a un hipotètic estat original, sinó consolidar-la i adaptar-la al nou ús previst, partint del seu estat actual, del que ens ha arribat: resultat d’intervencions i èpoques molt diverses. Per això volem que la nostra actuació, que respecta el caràcter i els valors formals, històrics i arqueològics de la muralla, s’entengui com una nova intervenció amb una identitat pròpia, de moment l’última, que s’afegeix a les anteriors.

  10. Alberg de Joventut de Girona

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Alberg de Joventut de Girona

    Des de la plaça del Vi fins a la plaça de Sant Feliu, una llarga actuació municipal eixampla l’espai per a vianants, implanta serveis urbans, paviments i llums de qualitat i dota l’antic camí reial d’una textura estudiada. El carrer dels Ciutadans fou l’eix de moda entre cavallers i burgesos ja al s. xiv , com un eixample —d’antuvi extramurs, 1160— que abastà els alous privats i les concessions del rei a l’areny fluvial. Aquesta ciutat nova, baixa i plena d’activitat mercantil i artesana, contrapesa la Força Vella, curial i jueva, i acull la casa dels jurats (1391-1430), un poder ja efectiu al marge del Bisbat. Originalment era de trama molt menor que les illes actuals i intensament porticada. Enumerem-hi els casals més destacables: Margarit, restes (núm. 22); Desbac Cartellà (núm. 16), avui aparcament; Delàs (núm. 14), ref. s. xix; Manresa (núm. 12), ref. J.M. de Ribot, 1975- 77; i Berenguer (núm. 11), avui oficines. Al carrer de la Cort Reial, que hi dóna continuïtat i molt reedificat al llarg dels segles, hi trobem les voltes d’en Rosés, d’encuny medieval, amb la casa del veguer (núm. 11), potser del 1342, i una altra del s. xv (núm. 5); la casa Lagrifa (núm. 15), gòtica, que absorbeix (1658) un antic carrer; i la casa del núm. 14, en la qual es llegeix un antic pati. L’alberg de joves fou inserit volgudament al cor de la ciutat vella per la nova Administració, amb una endreçada reforma de tres casals dels s. xv-xvi que —amb autonomia de les ordenances rutinàries— hi buida una lluerna central i dota les façanes d’un nou significat, robust i vagament noucentista.

  11. Vila Olímpica Dwellings

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Vila Olímpica Dwellings

    Both buildings define the same urban front on Barcelona’s Nova Icària Avenue. The façade follows the streets’ alignments and is projected as a sum of formally equal units which are joined together by the stairs’ bodies, thus emphasising the vertical rhythm of the composition. On both sides of Àvila Street – and to reinforce the idea of a unitary front – the buildings are as close to each other as possible, leaving porches on the ground floor that make way to the interior of the island. In this interior, the façades are defined by large galleries that filter and relate the houses to the gardens. Due to the urban conditions resulting from the confluence between Icària Avenue and Bogatell Avenue, the building receives a unique treatment at this point. The adaptability of the plant to the various needs of the users is given by the orderly and regular arrangement of pillars and openings, the use of drywall in interior divisions, and the existence of alternative circulation through the outer gallery. The fact that the services and kitchens are concentrated and that the bedrooms are aligned gives a clear flexibility to the house’s uses.

  12. Centre Cultural de la Mercè

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Centre Cultural de la Mercè

    L’orde mercedari, de fundació catalana (Jaume I, 1218), es va implantar al Mercadal (1222) i el 1326 es traslladà a aquest nou emplaçament. De l’època fundacional en subsisteix només la nau gòtica, a causa de l’enderroc de mitjan s. xvii , quan es va fortificar el baluard de la Mercè. El cenobi així reedificat s’inscriu al recinte murari i defineix sòbriament un nou claustre. L’exclaustració del 1835 transferí els espais a l’exèrcit, primer com a caserna i després com a hospital: el temple fou segmentat i s’afegí una planta al claustre. L’adquisició municipal del 1970 va permetre posteriorment una dilatada i inconclusa restauració de nau, claustre i escala principal, i una intervenció destinada a allotjar usos de centre cultural i petit auditori. No fou un retorn a un presumpte i desconegut estat original del s. xvii , sinó una accentuació de les arquitectures existents i dels espais principals. Així passa amb el pati, amb l’opció de galeria lleugera disposada a la segona planta, amb la coberta a manera d’impluvi o amb el sobri tractament de la nau. La relativa modèstia de la intervenció queda compensada pel brillant sostre de la nau i pel seu èxit acústic.

  13. UdG Arts Faculty

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    UdG Arts Faculty

    Rehabilitació i remodelació de l’antic convent de Sant Domènec, construït els segles XIII i XIV reformat i ampliat el segle XVIII i adaptat com a caserna el segle XIX. Amb la intervenció duta a terme es pretenia clarificar l’estructura física de l’edificació existent, i per tant havia de ser una intervenció valenta i radical, però alhora respectuosa amb el caràcter de l’edifici i fidel al seu esperit originari d’austeritat, simplificat i racionalitat, propi dels convents de les ordes mendicants. També es volia relligar d’una manera lògica natural la construcció existent amb la nova d’acord amb una proposta global: calia repensar tot el conjunt de Sant Domènec a partir de les seves virtuts més genuïnes. Aquesta voluntat d’integrar “el vell i el nou” ens va portar a acceptar, en la concepció del projecte, les limitacions d’uns sistemes constructius i d’uns materials tradicionals cosa que ens permetia superposar l’obra nova a l’existent sobre la base d’una certa homogeneïtat constructiva i de materials de les fàbriques antigues i modernes. I també perquè això ens permetria fer-ho sense necessitat d’aïllar els elements preexistents o d’integrar-nos-hi d’una manera mimètica. Volíem que les noves estructures construïdes amb rajol ceràmic fossin homogènies amb les estructures de pedra preexistents, però que mantinguessin una identitat molt precisa de la contemporaneïtat de la intervenció. La construcció es va dur a terme en fases successives a partir de la proposta i els criteris inicials. L’edifici de despatxos, fet del 1992 al 1995, de nova planta, va ser construït sobre les restes de l’antiga sagristia i segueix la seva traça. I la Biblioteca del Campus del Barri Vell, construïda del 1992 al 1997, es va fer remodelant la planta baixa de l’antic convent.

  14. FAD Award

    Finalist. Category: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents
    UdG Arts Faculty

  15. Llevant-Sud Dwellings

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Llevant-Sud Dwellings

    This housing complex, built in several phases, takes up the front of two blocks of houses in the Eixample and is structured as a large piece, elongated and parallel to the Mataró motorway, made up of two elements: a head and a body. The desire to configure an architecture at the scale of the environment and with a clear urban character is expressed as a serial and almost uninterrupted sequence of the essential element of the composition: the tribune that organises the interior spaces around the living room and manifests itself on the outside with a gentle curve that recalls the viewpoints of 19th century bourgeois architecture but taken to another scale that transforms its meaning. The monumentality of the whole is to be accounted for by the domestic treatment of the basic unit: the house. The complex adopts a double linear block typology, with patios covered with skylights. This interior space is manifested in the headboards, where the double block has been resolved as a unitary façade. The façades are structured on three levels that correspond to the plinth, shaft and architrave of the classical proportions, but translated into an industrial language of visible work that adopts various combinations and chromatic games and that somehow still leaves the factory architecture of modernism or American urban architecture of the 19th century. The distribution of the homes is organised from the living area linked to the tribune, which is directly connected to the kitchen and the master bedroom, thus creating a complementary circulation that revolves around the living room be and turns it into the central space of the home.

  16. Escoles de Vilablareix

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escoles de Vilablareix

  17. Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Bosch, Tarrús, Vives Arquitectes, Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Edifici de Despatxos de la Facultat de Lletres UdG

    Per al programa de nova facultat, i seguint el procés disciplinari de reagregació de cossos desapareguts o enrunats de la tipologia conventual, la nova peça es disposa tangent al claustre major i al lloc de l’antiga sagristia. Ja aïllat de la muralla, el conjunt adquireix així una confirmació de l’envoltant, amb una arquitectura funcional que fa dels seus contraforts explícits l’argument principal de projecte i el mecanisme de relació amb les fàbriques antigues.

  18. Faculty of Translation and Interpretation of the UAB

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter, Santiago Vives i Sanfeliu

    Faculty of Translation and Interpretation of the UAB

    The building echoes the few references offered by a very poorly configured place on the Humanities campus: a square on the north side, a steep slope on the south side, and the railway crossing, which gives access to the whole campus. The programme is clearly separated into two bodies that are configured according to these references: the body of the offices ends in the direction of the ravine and the train track, while the body of the classrooms adopts a staggered section that also gives it an oriented character. Thus, the whole seems to be lifted from the square and suspended over the ravine. The north façade unifies both bodies by means of an unfolded mesh lattice that responds to the consolidated character of the square. Between the two bodies, a landscaped courtyard welcomes access and organises the circulations that unify the whole complex. The programme is developed independently of morphological considerations.

  19. Gerbert d'Aurillac Secondary School

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Gerbert d'Aurillac Secondary School

    L’institut ocupa una parcel·la situada al límit del terreny urbanitzable, darrere d’un vial de circumval·lació i al peu d’un turó destinat a parc urbà. L’edifici fa façana al vial d’una manera decidida, ajustant la fàbrica a la corba del vial amb la intenció de completar el caràcter urbà de l’altra banda del carrer. Aquest braç, molt llarg i estret, es compon de tres cossos diferenciats segons els usos, i connectats per la planta primera d’extrem a extrem. El cos de les aules forma un segon braç ajustat a la topografia del terreny, que separa l’àmbit de l’entrada del pati de jocs i les pistes esportives. S’accedeix a tot el recinte per un porxo a tres alçàries situat en un extrem. La implantació sobre el terreny aconsegueix que, des dels espais interiors de l’escola, es gaudeixi de les vistes sobre el turó, de manera que l’edifici construeix el límit entre el sòl urbà i el parc previst a la part posterior.

  20. Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Reforma i Ampliació de l'Escola Joan Bruguera

    Obra municipal executada al solar d’un baluard (Santa Creu) i coetània de l’abatiment de les muralles. El model educatiu i tipològic és el de l’escola graduada, seguit per la Mancomunitat catalana, i el llenguatge, modernista, s’acosta al de Domènech. L’edifici està format amb obra vista treballada, ritmada i decorada amb pedra, amb un repertori medievalista abstret, delicat i de bona factura. La darrera actuació ha reestudiat la funcionalitat del conjunt, tot renunciant a l’escala central preexistent, ha retornat als porxos el seu paper original i ha retallat l’alçada a la inicial, abatent una planta aixecada el 1968. Alhora, destina una part de l’antic menjador a erigir un nou aulari vertical, autònom de l’edifici original, que redimeix en la mesura del possible el desordre de les alçades urbanes, i dreça un gimnàs que recompon la dubitativa envoltant del conjunt; el llenguatge, abstracte i atent al cromatisme, juga a acompanyar la geometria de l’edifici principal.

  21. Auditori Palau de Congressos de Girona

    Jordi Bosch Genover, Manel Bosch i Aragó, Joan Tarrús Galter

    Auditori Palau de Congressos de Girona

    Equipament que culmina vint anys d’intensa implantació o reforma de dotacions teatrals, musicals i culturals a la ciutat i que, alhora, tanca el conjunt indecís amb el veí palau firal (Llistosella i Montsalvatge, 1987-89), a més de bandejar una eventual instal·lació a la ciutat antiga. Amb una ocupació de vora una hectàrea, allotja una sala simfònica per a 1.200 espectadors, una de cambra i una sala petita per a 400 i 180 espectadors, respectivament, així com espais d’assaig i 9 sales d’activitat de treball o congressual, i es dol d’un entorn immediat encara inacabat. Com altres auditoris de nombroses ciutats, fa, ensems, el paper d’ampliar les possibilitats de l’activitat congressual i firal, que, en total, suma 9.300 m2 d’espai d’exposició. Resolt en concurs, el projecte abandona el lligam directe amb l’espai firal, girants’hi d’esquena i obrint-se al nord-est a les relacions amb el paisatge fluvial, més abellidores. A l’interstici entre ambdós edificis, protegit per una gran marquesina, s’hi concentren la relació funcional i el flux d’usos mercantils i firals, encara incipient. La geometria de l’edifici adopta, amb una linealitat molt cara a les tendències recents, una coronació homogènia i traduïda defora en grans pòrtics volats de formigó blanc, que es transgredeix en la visió llunyana amb les emergències més voluptuoses de la sala simfònica i de les lluernes, en acer inoxidable sorrejat. Enquadrats en els grans gestos del formigó, uns panys de vidre, protegits del sol per una rica textura d’escates de malla d’acer, permeten la comunió dels espais comuns amb un parc i un paisatge suggestius. Als espais interiors, ultra la fluïdesa i les qualitats espacials del vestíbul, en què el buit i les balconades enriqueixen una vivència oberta, són les sales d’audició que s’hi allotgen com a grans capses explícites allò que concentra la delicadesa i l’eficàcia acústica del lloc.

  22. Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

    Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

    Un seguit de passos dubitatius, previs a la seva gestació, no entelen l’interès d’aquesta construcció, que intenta no semblar un edifici. En efecte, la biblioteca s’havia d’instal·lar, d’antuvi, a Les Àligues; després, semblà que n’hi hauria prou ocupant curosament una part del convent. Finalment, i bandejant estudis anteriors que preveien un petit edifici de serveis a peu de muralla, pren el seu lloc aquesta ampliació, concebuda com una feixa de terreny, com un sòcol abstracte que no vol entorpir la llarga potència del front conventual, tot i que, de fet, sí que l’entorpeix, ja que el programa resulta excessiu per al lloc. Tanmateix, la seva arquitectura se sobreposa, finalment autònoma de tanta circumstància, amb unes virtuts específicament projectuals: la seqüència d’espais en pinta, diferenciats però llegibles com un tot; la inserció sota terra, prolongant-hi llum i ambient; l’orientació i el control lumínic, dins i fora; l’abstracció i la textura, críptiques i, alhora, amables; el tractament de cobertes, i l’alçada resultant. El 2008 segueixen pendents de tractament la zona de contacte directe amb la muralla i l’ordenament de la plaça.

  23. Fundació Rafael Masó

    Jordi Bosch Genover, Joan Tarrús Galter

  24. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture
    Ampliació de la Biblioteca de la Facultat de Lletres UdG

  25. Centre d'Empreses GiroEmprèn de la UdG

    Antoni Blázquez i Boya, Jordi Bosch Genover, Lluís Guanter i Feixas, Joan Tarrús Galter

    El centre d’empreses, d’11.500 m2 i amb dues plantes visibles, es disposa amb una aparent levitació sobre una feixa del terreny que amaga la planta baixa, de mòduls de laboratori i prototips. La geometria es desitja clara i precisa, racional, modulada pels pilars estructurals i oberta a la manipulació —amb mampares— dels espais segons les necessitats plantejades.

Archive (11)

  • Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de l'Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de Institut Gerbert d'Aurillac.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Drawing

    Esbós del conjunt de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Drawing

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Drawing

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Drawing

    Perspectiva de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Drawing

    Perspectiva de l'accés de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Drawing

    Axonometria de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Drawing

    Perspectiva de l'interior de l'Escola La Farigola del Clot.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography (10)

Routes & Notes (2)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!