El 1883 es funda la societat Ateneo de Canet de Mar, entitat social d’arrel catalanista. Encarreguen a Domènech i Montaner el projecte per la seva seu, a la cantonada més cèntrica del poble, entre la Riera i el carrer Ample. Domènech va aprofitar part de les construccions que ocupaven el solar adquirit, i va aixecar un edifici de planta baixa i pis, unint-lo amb el teatre principal del costat. Tenia un saló de sessions, sala de lectura i biblioteca, sala de juntes, saló de billar i sala de “tresillo”. Un balcó corregut arriba fins a la cantonada, on una torre que arrenca des del primer pis el fa girar fins a la façana del carrer ample, que és on hi havia l’accés, donant continuïtat a les dues façanes. La façana a la riera té una clara composició simètrica amb un cos central rematat amb un frontó i una gran rosassa. El balcó corregut pren una doble volada en aquest punt, recolzat sobre mènsules metàl·liques d’inspiració violletiana. Les façanes estan acabades amb estucats decoratius, realitzats per la prestigiós firma de Barcelona Saumell i Vilaró. Els motius decoratius són al·legories mitològiques, en gran part extretes de l’Atlàntida de Verdaguer. També hi ha una rica decoració de forja i planxa de ferro retallada dels serrallers Pujadas de Canet. L’any 1923 I'edifici va acollir I'Ateneu Obrer i durant el franquisme, I'obra sindical d'Educación i Descanso. El 1985 I'edifici va ser adquirit per I'Ajuntament de Canet. L’interior va ser completament modificat al llarg dels anys, i només es conserven les façanes. Des del 1999 és la biblioteca Gual Pujades de Canet de Mar.

Jacint Capmany and his wife Francesca Roura, Lluís Domènech's brothers-in-law, commissioned the architect to build a summer house in 1889, which was finally built in 1891. The building has a rectangular ground plan and a gabled roof, with exposed brick façades and a circular corner tower crowned with a conical dome covered with ceramic scales. This tower, which makes the façade turn and is reinforced by a continuous balcony-terrace, had already been used in the Ateneu de Canet and would be a common solution in other projects by Domènech. It has a ground floor and first floor, but the central part houses a large double-height living room covered with an impressive wooden truss in the manner of an inverted naval construction. The rest of the building's horizontal structure, other floors and balconies, are made of metal. An extensive programme of applied arts decorates the entire interior and exterior of the house: glazed ceramics, mosaic flooring, woodwork, wrought ironwork, stone sculpture, etc. The ceramics are the work of Josep Ros and Pau Pujol. The ornamental references to the medieval world are continuous, and for example the front and back façades are resolved with a stepped gable with medieval central European reminiscences. It is currently a restaurant.

Domènech spent the summers with his family at Can Rocosa in Canet de Mar. In order to enlarge the space, they had bought the two houses next door that chamfered Riera de la Gavarra and Riera dels Buscarons and unified their courtyards into a single courtyard. The old country house was used as an architectural studio and personal refuge. He kept the Baroque elements of the building, such as the sgraffito on the façade, the courtiers, the peephole in the staircase and the stone lintels, but at the same time he incorporated numerous decorative elements from his works, sometimes plaster models of the sculptures or ceramic samples. The large room on the first floor still has its drawing table and library shelves. It is now part of the Casa Museu Lluís Domènech i Montaner Canet de Mar.

Ramon Montaner, tiet de Lluís Domènech i copropietari de l’editorial Montaner i Simón, va comprar la Casa Forta de Canet el1881, retornant així a la seva família aquesta propietat. Va encarregar al seu nebot la restauració i ampliació de l’edifici per monumentalitzar-lo i convertir-lo en una representació de la seva nissaga. Amb aquesta intenció l’editor havia adquirit diversos edificis històrics per extreure’n els elements arquitectònics de valor i traslladar-los al seu castell, com el monestir medieval del Tallat. L’edifici original era una antiga domus, la casa Forta de Canet de Mar, que abans de la intervenció presentava un aspecte de masia fortificada compacta. El projecte de Domènech va consistir en construir noves estances al voltant d’un pati que recreaven un castell, reutilitzant elements de pedra d’altres edificacions medievals. Del monestir del Tallat, Ramon Montaner va comprar gran part del claustre i diversos emmarcaments de finestres i portes, que van ser dibuixats, nomenclats peça a peça, desmuntats i traslladats a Sant Florentina on es van tornar a muntar a la seva nova ubicació. El nou pati presentava una escala monumental exterior seguint la tipologia dels palaus gòtics i les torres erigides es remataven amb merlets, barbacanes i matacans. El conjunt presenta moltes escultures en pedra, mènsules decorades, gàrgoles esculpides, vitralls medievalistes, enteixinats de fusta policromats, mobiliari antic, on barrejant peces originals gòtiques amb fragments moderns s’aconseguia una fantasia medievalitzant. Es comptà amb la col·laboració d’Antoni Samarra i Tugues, Carles Flotats i Galtés i Dídac Massana per l’escultura en pedra i de Josep Pujol per als vitralls. El 1905 es van iniciar les obres de la cripta, al subsol d’una de les antigues torres de la casa forta, per la difunta esposa de Ramon Montaner, Florentina Malató. El 1908, amb la reforma del castell quasi acabada, hi va fer estada el rei Alfons XIII, el mateix any que li concedia a Ramon Montaner el títol de Comte de la Vall de Canet. La família Montaner va senyorejar el Castell fins que per matrimoni de la seva filla Júlia va passar a la família dels Capmany. Actualment és propietat d’uns inversors i tot i que manté l’ús d’habitatge privat, està museïtzat i es pot visitar.

The building designed by Domènech i Montaner follows the same structure that Josep Puig i Cadafalch used for the neighbouring Carbonell factory. The project consisted of two elongated naves arranged symmetrically with a building in between that provided the power for both buildings. In the end, however, it was only possible to build a 75 metre-long by a 15-metre wide nave, with a total of 1000 square metres. A diaphanous space with a height of more than 7 metres. The structure is made of iron beams arranged perpendicular to the length of the nave, forming corbels with a gable roof. The roof is supported by cast pillars located in the centre of the nave. The nave is accessed through four doors, one on each façade. It is a very sober construction. The side of the nave has a simple decorative moulding that frames the windows. The ends of the nave have two large circular medallions decorated with the image of a Latin sailing boat made of mosaic on either side of the door. The crowning of the building is followed by a fragmented frieze. At the ends of the nave were two closed rooms. In one there was the warehouse and in the other the offices. The Jover, Serra i Cia knitwear factory was founded in 1894. For this company, Isidre Jover Lavera and Francesc Xavier Serra Font joined forces and started the business in a house on Carrer Sant Benet. Five years later, as sales were going well, they decided to build a factory on the outskirts of town. They entrusted the project to the architect Lluís Domènech i Montaner, who worked together with his son, Pere Domènech i Roura. The works began in May 1900 and in September it was inaugurated. Despite the speed with which the works were carried out, the new factory was not occupied until 1903. In 1909, the factory was expanded. In any case, however, the twin nave that had been initially projected was not built. Two independent buildings were built, a warehouse and office and the other to house the machinery. It is the only industrial building designed by Lluís Domènech i Montaner.

Two-storey house from 1920 with a detached ground floor and a separate gate at the entrance. It has a very large garden which continues on the other side of the stream, with a large entrance gate. Inside the garden there are small temples, fountains and other architectural elements. The building has influences from different styles, as the author was a man who traveled a lot. The influence of the Vienna Secession stands out.

Double-height main nave with a parabolic arch framing windows made with careful brickwork. The same treatment can be seen in the annex, the restaurant facilities and the gabled house.

Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. És la darrera obra realitzada per Domènech a Canet de Mar. Com va passar a la majoria de les seves obres d’aquesta època, va comptar amb la col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. La família Domènech tenia la seva segona residència a Canet de Mar, a l’antiga masia Rocosa. Aquest edifici no tenia suficient espai per allotjar la nombrosa família que va tenir l’arquitecte, així com el seu estudi. El 1877 van adquirir dues cases de cos al xamfrà de la Riera Gavarra amb la de Buscarons, que quedaven comunicades pels patis posteriors amb la masia. La Masia Rocosa passaria a ser el despatx i taller de l’arquitecte i la nova construcció la residència familiar. Es conserva un primer projecte no realitzat al Fons Cabruja de Canet de Mar. El 1918 es va demanar la llicència d’obres per la reforma i remunta de la casa Domènech del projecte que finalment es va executar. L’edifici original, en una cantonada en el punt de confluència entre les dues rieres, eren dues petites construccions del segle XVII. No s’enderroquen les construccions anteriors, sinó que es reaprofiten gran part dels murs. Domènech fa una remunta i redistribueix i ennobleix totes les obertures, afegint una llotja amb arcs d’obra vista a la part superior i monumentalitzant el xamfrà amb una tribuna ornamentada amb elements florals i zoomòrfics. A l’interior de la casa es van reformar totes les estances, garantint que totes les habitacions tenien finestres a l’exterior. Una escala amb contrapetges ceràmiques comunica la planta baixa amb la planta pis, amb arribada a un vestíbul a doble altura. Al terra d’aquest espai hi ha una claraboia trepitjable que fa arribar la llum des del lluernari superior fins a la planta baixa. Una escala de cargol comunica aquest espai amb la balconada perimetral de la segona planta. Diverses estances de l’edifici contenen les proves de guix d’algunes obres escultòriques dels seus edificis. El 1980 va ser reformat per allotjar una entitat bancària, i es va construir un ampliació al jardí. Després de la cessió del conjunt d’edificis a l’Ajuntament i d’una segona reforma del 2011, actualment és un equipament que allotja la Casa-museu Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Library which follows the Public Library of Valls, inspired by Greco-Roman architectural models. The façade with its portico of Ionic columns and pilasters crowned with a curvilinear pediment stands out. Although, initially, the two lateral bodies of the façade culminated in a small temple with a hemispherical dome, a later refurbishment and extension of the library eliminated them. The Pere Gual i Pujades Popular Library was the second one built by the Mancomunitat in 1919. Initially, it had a ground floor, but in 1970 the first floor was added to provide more space for cultural activities.