Escribà&Nadal es va fundar l’any 1961. La societat emprèn el camí de l’aprenentatge amb molta energia i entusiasme, però acaba l’etapa formativa amb una dura confrontació amb la part més retrògrada de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
L’any 1967, quan Joan Escribà acaba les carreres d’Enginyeria Industrial i Arquitectura, la societat consolida sacramentalment els vincles i es trasllada a Mojàcar (Almería). El viatge, realitzat en un 2 CV, tenia com a objectiu col·laborar amb l’arquitecte Roberto Puig Adam en la fundació i posada en marxa de la Universidad Libre del Mediterráneo, però aquest primer projecte acaba com el rosari de l’aurora.
L’any 1968 la societat s’amplia amb la incorporació d’Enric Escribà Nadal. És l’any, també, que Miós Nadal acaba la carrera d’Arquitectura. Amb una magra esponsorització de l’empresa Cubiertas i Tejados, s’inicia un període molt intens d’investigació sobre el projecte d’un conjunt habitacional prefabricat per ser implantat a Ciutat Badia.
Un segon rosari de l’aurora, vaja.
És a partir d’aquest moment que la societat comença el camí de l’exercici liberal de la professió.
Al 1971 s’hi incorpora Laia Escribà Nadal i l’equip es trasllada a la Bisbal d’Empordà. Allà s’inicia l’època de col·laboració i profunda implicació amb moviments “predemocràtics” com el Congrés de Cultura Catalana, Salvem les Gavarres i Unió de Pagesos. La societat també ofereix suport tècnic a moviments que treballen en la defensa del territori: port de Roses i Cap Norfeu; Volta de l’Ametller a Sant Feliu de Guíxols; primera envestida de Salvem Castell i la Pineda d’en Goriz; redacció de la Llei dels Aiguamolls de l’Empordà, etc.)
L’any 1975, coordinant un brillant equip pluridisciplinari, la societat guanya el concurs per a la redacció del Pla General d’Ordenació de La Bisbal i de quinze municipis del seu entorn. L’equip proposa la gestió democràtica del planejament urbanístic i la tasca esdevé molt interessant i, tècnicament, reeixida, per bé que la pressió especulativa fa que esdevingui força dura i turmentosa. Entre les fites assolides cal destacar que es va evitar la urbanització de la part de les Gavarres compresa en l’àrea de planejament, es va preservar la imatge dels pobles i es va controlar rigorosament el seu creixement. Per a la societat Escribà&Nadal, però, l’operació va ser un desastre des del punt de vista econòmic i social.
Amb un lapse de cinc anys, regalats generosament al Pla de La Bisbal, la societat reprèn l’exercici liberal de l’arquitectura. Al començament les coses van molt poc a poc, però a mida que el personal s’anima i es recicla comença una llarga temporada de feina durant la qual la il·lusió i la frustració s’alternen. Això es tradueix en dos hotels a Cerler (Osca); les escoles de Sant Joan les Fonts, Tossa, Hostalric i Castelló d’Empúries; la rehabilitació de l’ajuntament de Palamós; la remodelació de les Escoles Velles de la Bisbal... i en una muntanya de projectes no reeixits.
La ressaca originada per la redacció del Pla General de La Bisbal fa que l’any 1985 l’empresa es vegi obligada a traslladar-se a Girona. Són d’aquesta època obres com la rehabilitació de la Sopa i del convent de les monges paüles, la Casa Lila i la Casa Quintanas al carrer del Portal Nou, totes a Girona. També en formen part l’escola Mas Clarà a La Bisbal; els IES de Torroella de Montgrí i de Tossa de Mar i l’ampliació de l’escola Josep Pallach de Figueres. La intervenció en espais públics es pot resumir en la plaça de la Pau, al Prat de Llobregat; la torre-observatori dels Aiguamolls de l’Empordà; l’acabament del Cementiri Vell i el començament del Nou, a Girona; una petita i “póvera” intervenció en la urbanització dels carrers de Madremanya, i la rehabilitació del Pont Vell de La Bisbal.
Durant els últims temps la societat ha treballat en la remodelació de masies (mas Falgueres i el mas Pagès, de Cassà de la Selva, entre d’altres); en petits projectes per amics; en la construcció d’un niu a les muntanyes de Cadaqués, i en la llarga aventura del Museu Terracotta de La Bisbal.
59 anys de feina. Una petita part ha fructificat. La majoria dormirà per sempre més a la caixa de les recances.

Nota: les dues incorporacions naturals a la societat, els arquitectes Enric i Laia Escribà Nadal, van fer un llarg aprenentatge dins l’empresa i actualment tiren endavant dues franquícies independents de línies molt diferenciades. L’empremta de la societat, però, és manté.