Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (9)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (10)
-
Casa Blava
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Mínima ocupació en planta. Habitatge elemental que segrega allò que podria interferir el cartesianisme de la planta. Proposa una manera de viure tipus càmping: la major part del temps es fa vida a fora. La “roulotte” serveix per dormir, cuinar i per recollir-se, els vespres d’hivern. No hi ha una integració franca: el jardí és dominant sobre l’espai edificat. El Nord està cegat per la mitgera, el Sud i l’Est s’obren al jardí amb franquesa i el Ponent regula la llum amb compte, per preservar i controlar les vistes. -
Intervenciones en el Cementerio Viejo de Girona
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
En aquesta obra es va iniciar un procés interessant de prefabricació de nínxols, encaminat a aconseguir un element lleuger que pugui prescindir de revestiment i ofereixi unes cares lateral i posterior tan interessants com la frontal. El caràcter urgent de l’operació va servir d’excusa per posar en pràctica el sistema de prefabricats. S’ha tingut cura d’accentuar l’ambient recollit, fraccionant l’espai. Té interès el tractament de la cota més alta, dissenyada perquè hi tinguin lloc les cerimònies civils de comiat. -
Cementerio Nuevo de Girona
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Es continua emprant el sistema de prefabricació posat en rodatge en la finalització del cementiri vell, encara que el plantejament del projecte sigui ben diferent. Donada la morfologia del territori es proposen una sèrie de feixes, adaptades a la topografia, on s’hi implanten els nínxols amb cura de conformar un espai controlat i assequible, minimitzant la visual frontal dels enterraments. Es projecta un eix central edificat, destinat a tensar el conjunt enjardinat. L’edifici, en planta baixa, es destina a serveis complementaris com sales de vetlla, crematori i administració. Les plantes successives havien de contenir enterraments a l’estil italià. L’ajuntament es va equivocar en les previsions de creixement doncs va proposar un cementiri de gran capacitat per satisfer les exigències de 50 anys, sense tenir en consideració que les practiques mortuòries actuals requereixen molt menys espai . El resultat és unes dependències desaprofitades, amb aspecte piranesià i un paisatge més preservat. Es pot resumir que l’actuació s’ha limitat a restituir un espai natural malmès pel traçat de la N-2. -
Pastelería Escribà Rambla de les Flors
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Una pequeña joya, una antigua fábrica de fideos modernista, que en su decrepitud fue una modesta tiendecita de ultramarinos algo empolvada. La rehabilitación ha consistido en respetar al máximo la tienda y formalizar de forma moderna su prolongación en la trastienda. Se ha intentado que la intervención en la fachada fuera muy discreta y, a la vez, bastante refinada. -
Edificio de Viviendas en la Villa Olímpica de Banyoles
Escribà&Nadal, Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’. -
Observatorio en los Aiguamolls de l'Empordà
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Forma part del conjunt de projectes mínims i voluntariosos de l’estudi. És una petita filigrana estructural que, sostenible d’acord amb les polítiques del Parc, ha conservat i potenciat una de les torres d’assecatge d’arròs, mantenint, reforçant i posant en valor les llums amagades d’una pell tan fràgil. -
Escuela Josep Pallach
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
S’actua sobre un edifici que, després del seu origen com a fàbrica, ha estat durant molts anys un col·legi de monges. La justesa del pressupost ha obligat a una sobrietat de sistemes constructius i d’acabats que s’avé molt amb l’esperit de la casa. S’ha recuperat el pati-claustre, el qual ha passat a ser el nucli interior de relació de l’escola, s’ha actuat lleugerament en les façanes i sempre s’han superat amb subtilesa i un punt d’humor les mancances econòmiques presents a l’obra de rehabilitació . El luxe de poder fer la biblioteca a la capella neoclàssica de les monges, oberta a la plaça de l’antic escorxador, supera de molt les estretors de l’obra . El gimnàs, plantejat com obra nova, tenia un pressupost més ajustat a la realitat i s’ha tractat de manera més convencional. El seu mur de tancament constitueix l’actuació més evident de les obres efectuades. -
Terracotta Museu de Ceràmica
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
La sobrietat i sostenibilitat són les característiques fonamentals de l’obra. Aquestes principis rectors, juntament amb un pressupost molt ajustat (438 €/m2), concorden amb l’essència de la terrisseria. Les intervencions arquitectòniques efectuades han consistit en: 1. Eliminació de totes les construccions secundàries que emmascaraven l’espai escènic per així revalorar els elements essencials sense desfer l’ambient de l’antiga fàbrica (no desterrar el fantasma). 2. Ordenació les naus industrials per tal de configurar un espai expositiu òptim. Els nous elements arquitectònics, introduïts quan ha estat estrictament necessari, s’han dissenyat amb racionalitat i sobrietat. 3. Recuperació d’elements característics de l’edifici preexistent (cavalls metàl·lics, làmpades, sòls, forns, lluernaris...) adaptant-los a la normativa actual sense desvirtuar-los. 4. Visibilització de l’equipament, que fins ara passava desapercebut, mitjançant el disseny de l’espai exterior: tanca, entrada del recinte, col·locació de pardaleres a la torre, il·luminació de les xemeneies, etc. -
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Menció Especial (ex-aequo). Categoría: ArquitecturaTerracotta Museu de Ceràmica
