Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (9)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (12)
-
Casa Rodríguez Palau
Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré
Dos cossos en “L” de pisos desnivellats que segueixen el pendent i s’articulen per mitjà d’accés i escala. Un llenç de fàbrica ceràmica actua com a clova i s’enfronta amb el carrer i la fortalesa, ocultant contingències domèstiques. Al seu redós sorgeixen els plans de coberta i les dependències encarades al jardí i les vistes. Hàbil relació de cotxera i jardí. -
Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona
Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré
Ajuntament i Govern espanyol financen un servei, preceptiu d’ençà del 1993, per a la recollida selectiva de residus, completat per una cotxera de l’empresa Musersa. En el no man’s land industrial, el projecte adopta una actitud radical i estricta: la topografia del solar i la diferència entre servei exterior i logística interna propicien la inserció d’un cos únic, vestit de planxa galvanitzada, que inclou la cotxera i els serveis administratius. Al davant, les andanes de classificació i llur zona de maniobra; a dins, el pati de maniobra dels vehicles. La pulcra construcció de les lluernes ortogonals i la cal·ligrafia de les trobades de planxa, portals, gàrgoles... són el llenguatge contingut d’un equipament econòmic que busca en la funció i en la construcció les regles per a un paisatge industrial possible. -
Pista Polideportiva Cubierta La Gamba
Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré
El proyecto responde a la exigencia de construir una pista polideportiva cubierta frente a un pabellón deportivo existente. La estructura consiste en una sola barra que arranca del suelo, se curva formando la cubierta, se apoya sobre el antiguo edificio y llega a volar por encima del mismo. La superficie de la nueva cubierta consiste en una plancha galvanizada soportada por correas hechas con tubos de sección circular. Así, la cubierta hace la función de una fachada, si bien no llega a tocar el suelo, sino que se pliega y forma un canal de recogida de aguas que se derrama en un receptáculo de gravas. El orden de los soportes de la nueva cubierta se desmarca del orden de los soportes del pabellón existente, dejando un margen de desplazamiento que enfatiza la independencia de la nueva construcción. La solución final permite la transparencia de las visuales en el nivel del suelo, si bien recrea la atmósfera de un espacio interior en la pista de juegos propiamente dicha. -
La Fatarella
Esteve Aymerich Serra, Joaquim Gascó i Palacín, Anton Maria Salvadó i Cabré
La concepció de l’alberg respon a la naturalesa peculiar de l’encàrrec: un equipament per allotjar qui vulgui gaudir del medi rural del lloc. L’edificació es construeix amb tècniques i materials autòctons: murs de pedra seca, murs i voltes de pedra carejada, pilastres de carreus de pedra, murs de pedra laminar. Per a les jàsseres i embigats, la fusta, com també per a la fusteria i els paviments. La ceràmica, per a les teules de la coberta i els revestiments. La casa també havia de respondre a un clar criteri d’aprofitament energètic: un pati interior genera ombra i afavoreix la ventilació creuada. Unes pèrgoles amb vegetació caduca permeten regular l’assolellada a l’hivern i a l’estiu. El sol de l’hivern genera l’efecte hivernacle a través d’uns grans finestrals. La base de la construcció aprofita els marges i les feixes preexistents, definint i completant tres plataformes que ja hi havia a la topografia originària. -
Premis Bonaplata
Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura - Nova Realització IndustrialDeixalleria i Parc de Vehicles Municipal de GironaHabitatges Mas Ramada
Esteve Aymerich Serra, Josep Maria Miró i Gellida, Josep M. Rieradevall, Anton Maria Salvadó i Cabré
Petit barri de sutura entre nuclis dispersos dels anys cinquanta a setanta, planejat a finals del s. xx amb quatre illes plurifamiliars i unifamiliars de promoció pública. El projecte es dol d’unes rígides premisses urbanístiques i programàtiques, s’eleva lleugerament de la rasant per ordenar l’accés i l’aparcament soterrat, delinea unes plantes pis homogènies i malda per obtenir la millor economia en l’ordre estructural i els tipus d’habitatge. L’austeritat no impedeix la pulcritud i aportacions com les caixes de persiana.CAP La Sénia
STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Gerard Puig i Freixas, Anton Maria Salvadó i Cabré
El centre d’assistència primària queda inserit en un teixit urbà de gra petit i dispers, i la seva volumetria dóna resposta a aquestes condicions de l’entorn. És format per dos cossos de dimensions diferents, paral·lels al carrer principal i separats per un pati. El cos baix és situat a l’interior de l’illa per tal d’encaixar-se amb les mitgeres veïnes a la mateixa alçada. L’accés té lloc pel pati que queda entre tots dos cossos. El programa de consultes es troba a les dues plantes superiors del cos alt. L’àrea d’atenció continuada i educació sanitària i personal es troben al cos baix. Les activitats d’horari continuat es fan a la planta baixa, de manera que es poden desenvolupar mentre la resta del centre roman tancat. El pati central afavoreix la creació d’un microclima intern i permet situar cada ús en la millor posició en façana. Totes les zones de treball es troben a la banda nord, mentre que les zones d’espera queden situades a les façanes que donen al sud.Casa Germans Soler
STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Inés de Rivera Marinel·lo, Anton Maria Salvadó i Cabré
La edificación se encuentra entre dos fincas de vivienda colectiva: en la medianera sur de planta baja y cuatro plantas y en la medianera norte de planta baja y tres plantas. Sobre el solar a edificar la normativa permitía una profundidad de 16 m y una altura de planta baja y dos plantas. La superficie necesaria para el programa de ambas viviendas era inferior al volumen máximo normativo, lo que permitía no agotar la profundidad y ajustarla a las alineaciones vecinas. El volumen virtual se va excavando para conseguir sucesivas terrazas orientadas a suroeste, que prolongan las viviendas hacia buenas orientaciones solares y visuales. La cubierta, con la cumbrera paralela a calle, se va recortando sobre la terraza colectiva, el patio de servidumbre de la finca vecina, y las terrazas y porches de la fachada interior de manzana. La piel del edificio reconoce la posibilidad de filtro de estos retranqueos utilizando en diferentes planos, el cierre de obra, el acristalamiento, las celosías y las persianas de cuerda.Rehabilitació de Cal Ros i Cal Moro
STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Inés de Rivera Marinel·lo, Anton Maria Salvadó i Cabré
Es tracta d'un projecte de rehabilitació integral, on la volumetria ha de mantenir la seva configuració original, formada per dues cases adossades Cal Ros i Cal Moro, i un cobert tancat a tres cares. La substitució de la coberta permet regularitzar la seva geometria i reconfigurar el porxo, que com a extensió de la sala estableix una nova relació amb l'era orientada a sud-est. El programa manté la independència de les dues cases amb una nova escala interior que comunica les dues plantes i dona sentit comunitari a tot el conjunt, format pels dos habitatges en planta baixa i les futures ampliacions en planta inferior, amb accés independent des de la vinya. La consolidació estructural consisteix en una estructura metàl·lica a l'interior dels murs de pedra, i nous forjats amb biguetes i revoltons de formigó vist. Tot i l'acabat tradicional amb morter de calç per als tancaments exteriors, s'opta per trasdossar l'interior amb aïllament i taulells de viroc donant més confort a les estances.Mostres d'Arquitectura (Alt Penedès i Garraf)
Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Unifamiliars de Promoció Privada o PúblicaRehabilitació de Cal Ros i Cal MoroMostres d'Arquitectura (Alt Penedès i Garraf)
Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o PrivadaCasa Germans SolerBibliografía (14)
Sociedades