Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

DOS LLOCS I UN POEMA / ESCENOGRAFIA “POEMA DE L’HOME” DE GUILLEM VILADOT
AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA I A LA VINYA DELS ARTISTES

Memòria del projecte:

LA SEU VELLA
La publicació del “Poema de l’Home” editada per “Lo Pardal” el 1973, té una mida de 12x17.5 cm. En el seu interior, un pòster desplegable de 45x65 conté el poema.
L’Escenografia entre el Turó de la Seu Vella i el Riu Segre, es desplega des de la perifèria ponentina per dissoldre´s per TOT el territori.
La relació amb l’exterior es realitza també a través de la galeria sud-est, alleugerint la massa pètria fins a la desmaterialització, per aconseguir el domini del paisatge.
És en aquest àmbit de màxima tensió espacial, on se situarà l’escenografia del “Poema de l’Home”.

LA GALERIA MIRADOR
Situada al costat sud-est del claustre, entre el monumental campanar i la capella de Sant Martí, la galeria sud-est té una longitud de 45m i una amplada entre finestrals de 8.45m. L’alçada màxima des del pla del claustre fins la clau de volta dels arcs és de 11.50m.
A la lectura i interpretació de l’obra, s’hi superposa una mirada propera en relació a la galeria i al claustre, i una mirada de paisatge, en relació a l’horitzó de Ponent.
El ritme i la cadència espacial el marquen els intereixos de les columnes dels cinc finestrals.

APILAR I EQUILIBRI
La secció topogràfica del Canyeret, barri històric de Lleida, situat entre el riu i la Seu Vella, continua amb l’esglaonat interior de la galeria. L’ampit del mirador a una altura de 1.20m interior, i 9.50m exterior, serà l’estrat on es recolzarà la intervenció projectual.
La biga IPE80, mínim perfil estandarditzat, ens permet llums de 5m. Dos plans estructurals, inferior i superior, paral·lel i perpendicular a la galeria, teixeixen un conjunt en equilibri, per gravetat, amb simples recolzaments i encaixos amb tacs de fusta.

EL POEMA ENTRE L’AIRE I LA TERRA
En l’elaboració del poema, Viladot usa les lletres de l’alfabet, 25. És una composició de 25+25, unes respecte les altres, estan capgirades, deixant un petit espai d’aire entre elles. En aquest espai, una successió de 25 paraules/conceptes, defineixen l’”Home”.
La seqüència espacial de les 25 biguetes, 4-6-5-6-4, centrades sota l’eix dels cinc finestrals gòtics, amb 2.25m de vol cap a l’exterior-horitzó, i de 2.25m de vol cap a l’interior-galeria, situa l’”Home” de Viladot, entre l’aire de l’ànima i la terra del cos.

Autor: Jaume Farreny i Morancho

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Menció Honorífica. Categoría: Restauració, Rehabilitació, Reforma
    Restauració de la capella Requesens a la Seu Vella

    Jaume Fresquet Folch

  2. Restauració de la capella Requesens a la Seu Vella

    Jaume Fresquet Folch

    Restauració de la capella Requesens a la Seu Vella

    Restauració de la Capella Recasens en el marc de la darrera intervenció a la Porta dels Fillols. La primera actuació afecta, essencialment, les façanes exteriors de la capella, mentre que en la segona, que ve motivada per l’interès en restaurar ulteriorment les pintures, s’actua en la coberta i en la formalització d’un nou paviment que incorpora la il·luminació específica de l’àmbit. En la direcció de les últimes obres es va modificar notablement el projecte del 2003 per tal de donar resposta a les evidències de les excavacions realitzades en la primera fase i als requeriments específics de la restauració pictòrica. Els documents de la modificació d’aquest projecte, que foren necessaris per l’execució i control de l’obra, no consten a l’arxiu del Departament. La restauració abasta: ‒ Restauració de la façana exterior amb incorporació d’elements petris i aplicant criteris analògics en les substitucions i les incorporacions de morters i rejuntats de calç. L’objectiu era incorporar una lectura unitària de l’element tipològic evidenciant, a la vegada, les successives refraccions i restauracions de mitjan segle XX. ‒ Restauració dels paraments interiors amb un projecte específic de restauració pictòrica i escultòrica, sota la direcció dels serveis tècnics del MNAC, amb la metodologia i les analítiques d’aquests tipus d’intervenció per tal d’estabilitzar el procés de degradació. ‒ Nou paviment amb les infraestructures tècniques necessàries. Prèviament es va efectuar una excavació arqueològica, acotada per l’aparició, de la volta de la cripta. El nou paviment es separa dels elements murals per tal de reforçar el seu diferent context temporal i mostrar els diferents nivells constructius d’ús. Al costat nord-est una separació més gran del mur constitueix un recurs formal que evidencia els basaments d’una petita porta i mostra un dels nivells d’ús anterior, oferint, a la vegada, un espai d’exposició per elements descontextualitzats. ‒ Il·luminació general incorporada al paviment que procura no contaminar excessivament l’espai, amb un parell de bàculs per reforçar la il·luminació dels elements singulars.
  3. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions Efímeres
    Dos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem Viladot

    Jaume Farreny i Morancho

  4. Dos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem Viladot

    Jaume Farreny i Morancho

    Dos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem Viladot

    DOS LLOCS I UN POEMA / ESCENOGRAFIA “POEMA DE L’HOME” DE GUILLEM VILADOT AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA I A LA VINYA DELS ARTISTES Memòria del projecte: LA SEU VELLA La publicació del “Poema de l’Home” editada per “Lo Pardal” el 1973, té una mida de 12x17.5 cm. En el seu interior, un pòster desplegable de 45x65 conté el poema. L’Escenografia entre el Turó de la Seu Vella i el Riu Segre, es desplega des de la perifèria ponentina per dissoldre´s per TOT el territori. La relació amb l’exterior es realitza també a través de la galeria sud-est, alleugerint la massa pètria fins a la desmaterialització, per aconseguir el domini del paisatge. És en aquest àmbit de màxima tensió espacial, on se situarà l’escenografia del “Poema de l’Home”. LA GALERIA MIRADOR Situada al costat sud-est del claustre, entre el monumental campanar i la capella de Sant Martí, la galeria sud-est té una longitud de 45m i una amplada entre finestrals de 8.45m. L’alçada màxima des del pla del claustre fins la clau de volta dels arcs és de 11.50m. A la lectura i interpretació de l’obra, s’hi superposa una mirada propera en relació a la galeria i al claustre, i una mirada de paisatge, en relació a l’horitzó de Ponent. El ritme i la cadència espacial el marquen els intereixos de les columnes dels cinc finestrals. APILAR I EQUILIBRI La secció topogràfica del Canyeret, barri històric de Lleida, situat entre el riu i la Seu Vella, continua amb l’esglaonat interior de la galeria. L’ampit del mirador a una altura de 1.20m interior, i 9.50m exterior, serà l’estrat on es recolzarà la intervenció projectual. La biga IPE80, mínim perfil estandarditzat, ens permet llums de 5m. Dos plans estructurals, inferior i superior, paral·lel i perpendicular a la galeria, teixeixen un conjunt en equilibri, per gravetat, amb simples recolzaments i encaixos amb tacs de fusta. EL POEMA ENTRE L’AIRE I LA TERRA En l’elaboració del poema, Viladot usa les lletres de l’alfabet, 25. És una composició de 25+25, unes respecte les altres, estan capgirades, deixant un petit espai d’aire entre elles. En aquest espai, una successió de 25 paraules/conceptes, defineixen l’”Home”. La seqüència espacial de les 25 biguetes, 4-6-5-6-4, centrades sota l’eix dels cinc finestrals gòtics, amb 2.25m de vol cap a l’exterior-horitzó, i de 2.25m de vol cap a l’interior-galeria, situa l’”Home” de Viladot, entre l’aire de l’ànima i la terra del cos.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!