Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
DOS LLOCS I UN POEMA / ESCENOGRAFIA “POEMA DE L’HOME” DE GUILLEM VILADOT
AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA I A LA VINYA DELS ARTISTES
Memòria del projecte:
LA SEU VELLA
La publicació del “Poema de l’Home” editada per “Lo Pardal” el 1973, té una mida de 12x17.5 cm. En el seu interior, un pòster desplegable de 45x65 conté el poema.
L’Escenografia entre el Turó de la Seu Vella i el Riu Segre, es desplega des de la perifèria ponentina per dissoldre´s per TOT el territori.
La relació amb l’exterior es realitza també a través de la galeria sud-est, alleugerint la massa pètria fins a la desmaterialització, per aconseguir el domini del paisatge.
És en aquest àmbit de màxima tensió espacial, on se situarà l’escenografia del “Poema de l’Home”.
LA GALERIA MIRADOR
Situada al costat sud-est del claustre, entre el monumental campanar i la capella de Sant Martí, la galeria sud-est té una longitud de 45m i una amplada entre finestrals de 8.45m. L’alçada màxima des del pla del claustre fins la clau de volta dels arcs és de 11.50m.
A la lectura i interpretació de l’obra, s’hi superposa una mirada propera en relació a la galeria i al claustre, i una mirada de paisatge, en relació a l’horitzó de Ponent.
El ritme i la cadència espacial el marquen els intereixos de les columnes dels cinc finestrals.
APILAR I EQUILIBRI
La secció topogràfica del Canyeret, barri històric de Lleida, situat entre el riu i la Seu Vella, continua amb l’esglaonat interior de la galeria. L’ampit del mirador a una altura de 1.20m interior, i 9.50m exterior, serà l’estrat on es recolzarà la intervenció projectual.
La biga IPE80, mínim perfil estandarditzat, ens permet llums de 5m. Dos plans estructurals, inferior i superior, paral·lel i perpendicular a la galeria, teixeixen un conjunt en equilibri, per gravetat, amb simples recolzaments i encaixos amb tacs de fusta.
EL POEMA ENTRE L’AIRE I LA TERRA
En l’elaboració del poema, Viladot usa les lletres de l’alfabet, 25. És una composició de 25+25, unes respecte les altres, estan capgirades, deixant un petit espai d’aire entre elles. En aquest espai, una successió de 25 paraules/conceptes, defineixen l’”Home”.
La seqüència espacial de les 25 biguetes, 4-6-5-6-4, centrades sota l’eix dels cinc finestrals gòtics, amb 2.25m de vol cap a l’exterior-horitzó, i de 2.25m de vol cap a l’interior-galeria, situa l’”Home” de Viladot, entre l’aire de l’ànima i la terra del cos.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions EfímeresDos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem ViladotDos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem Viladot
DOS LLOCS I UN POEMA / ESCENOGRAFIA “POEMA DE L’HOME” DE GUILLEM VILADOT AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA I A LA VINYA DELS ARTISTES Memòria del projecte: LA SEU VELLA La publicació del “Poema de l’Home” editada per “Lo Pardal” el 1973, té una mida de 12x17.5 cm. En el seu interior, un pòster desplegable de 45x65 conté el poema. L’Escenografia entre el Turó de la Seu Vella i el Riu Segre, es desplega des de la perifèria ponentina per dissoldre´s per TOT el territori. La relació amb l’exterior es realitza també a través de la galeria sud-est, alleugerint la massa pètria fins a la desmaterialització, per aconseguir el domini del paisatge. És en aquest àmbit de màxima tensió espacial, on se situarà l’escenografia del “Poema de l’Home”. LA GALERIA MIRADOR Situada al costat sud-est del claustre, entre el monumental campanar i la capella de Sant Martí, la galeria sud-est té una longitud de 45m i una amplada entre finestrals de 8.45m. L’alçada màxima des del pla del claustre fins la clau de volta dels arcs és de 11.50m. A la lectura i interpretació de l’obra, s’hi superposa una mirada propera en relació a la galeria i al claustre, i una mirada de paisatge, en relació a l’horitzó de Ponent. El ritme i la cadència espacial el marquen els intereixos de les columnes dels cinc finestrals. APILAR I EQUILIBRI La secció topogràfica del Canyeret, barri històric de Lleida, situat entre el riu i la Seu Vella, continua amb l’esglaonat interior de la galeria. L’ampit del mirador a una altura de 1.20m interior, i 9.50m exterior, serà l’estrat on es recolzarà la intervenció projectual. La biga IPE80, mínim perfil estandarditzat, ens permet llums de 5m. Dos plans estructurals, inferior i superior, paral·lel i perpendicular a la galeria, teixeixen un conjunt en equilibri, per gravetat, amb simples recolzaments i encaixos amb tacs de fusta. EL POEMA ENTRE L’AIRE I LA TERRA En l’elaboració del poema, Viladot usa les lletres de l’alfabet, 25. És una composició de 25+25, unes respecte les altres, estan capgirades, deixant un petit espai d’aire entre elles. En aquest espai, una successió de 25 paraules/conceptes, defineixen l’”Home”. La seqüència espacial de les 25 biguetes, 4-6-5-6-4, centrades sota l’eix dels cinc finestrals gòtics, amb 2.25m de vol cap a l’exterior-horitzó, i de 2.25m de vol cap a l’interior-galeria, situa l’”Home” de Viladot, entre l’aire de l’ànima i la terra del cos.