Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (8)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (10)
-
Residencia de las Germanetes dels Pobres
Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer
El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures. -
Seis Viviendas en una Colonia Agrícola
Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer
Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix. -
Premio FAD
Galardonado / Premiado. Categoría: ArquitecturaAmpliación de la Clínica Corachan (Fase 1)Premio FAD
Galardonado / Premiado (opinión). Categoría: ArquitecturaGrup d'Habitatges Can TunisGrup d'Habitatges Can Tunis
Jaume Sanmartí Verdaguer, Raimon Torres i Torres
L'ordenació del conjunt segueix un esquema lineal. És limitat pels carrers longitudinals d'accés que rodegen al barri, que es relacionen transversalment per a donar accés, mitjançant vehicle, a les vivendes per la part posterior on es situa una eixida o lloc de desembaràs per tota mena de ferralles. El barri s'organitza a partir d'unes unitats tipus constituïdes per illes de casetes en dúplex i entre mitgeres que limiten un espai interior o carrer «peatonal» al que donen les vivendes a través d'un porxo, que es formula com a un primer espai de relació veïnal. Aquestes illes consten de 16 vivendes i 4 locals que es situen a la part central i tenen un ús com a lloc de treball o equipament auxiliar. Un recorregut transversal permet relacionar tot el barri, comunicant els equipaments importants, que es situen als extrems, centre social, dispensari i zona esportiva; l'escola especial es situa al centre del poblat, les illes residencials omplen el teixit. La «vivenda» és en dúplex i entre mitgeres amb una superfície útil de 100 m2., organitzant-se en una tipologia de baixa densitat que eviti l'aparició d'espais de circulacions comun i doni una màxima independència evitant els conflictes i tensions que apareixen com a conseqüència de la superposició en l'alçària. El tipus de vivenda, únic per les exigències del programa i de la mentalitat dels usuaris, calia que fos el més ampli possible, la mitjana familiar es d'unes 8 persones, i el nivell d'equipament suficient i digne: podríem dir que era necessari que obeís a uns paràmetres més en concordança amb l'habitacle rural que no pas amb l'urbà.Bibliografía (42)
Rutas y Apuntes (4)
