Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Arquitecte. Titulat per l’ETSAB el 1964. Durant els anys de carrera treballà al despatx Correa -Milà, després, fins 1975 amb Lauri Sabater i Lluís Domènech, sota el nom d’Estudi SDP. Va exercir de professor de projectes a l’ETSAB de 1975 a 1981; posteriorment s’associà amb Carles Sáez de 1988 a 1997. Membre de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Lleida. El 1985 va ser guardonat amb el “Premio Nacional de Urbanismo”.
Fuente: Arxiu Històric del COAC
Obras (16)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (18)
-
Residencia de las Germanetes dels Pobres
Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer
El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures. -
Seis Viviendas en una Colonia Agrícola
Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer
Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix. -
Locales Parroquiales Santa Maria Magdalena
Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu
El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta. -
Hermanitas de los Ricos Club Ronda
Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó
Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici. -
Casas del Doctor Argany
El projecte original contemplava dues cases per a dues famílies ben diferenciades, dos amics que havien decidit passar les vacances plegats, si bé actualment totes dues cases pertanyen a un mateix propietari. Estan situades en dues parcel·les bessones de 500 metres quadrats cadascuna, que han estat unificades per tal de compartir els espais lliures. Les dues cases són simètriques, si bé una d’elles s’esbiaixa en diagonal per salvar la presència d’un arbre. A la planta baixa, un porxo lateral dóna accés directe al garatge, a la cuina i al pati del davant de la sala d’estar. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala col·locada en posició central, sota una entrada de llum. Totes les parets i envans són de totxana, que a l’exterior queda arrebossada i pintada. Als interiors queda pintada, sense enguixar. La tanca que separa les cases del carrer unifica els solars i la porta d’accés. -
Casa Laveda
Projectada durant els mateixos anys que les cases de Sant Jordi d’Alfama, la casa Laveda ocupa una parcel·la rústica de 2.600 metres quadrats, superior a la mesura que limita la construcció en sòl rústic. La configuració de la casa respon a la imatge que es vol oferir des de tot l’àmbit de l’horta de Lleida, fins i tot més enllà dels límits de la finca. La casa s’organitza en una sèrie de crugies horitzontals que ajusten la seva dimensió a la funció que han d’acollir. La planta baixa s’estén en llargària, mentre que la planta superior, que acull els dormitoris, adopta una forma més compacta. Això permet configurar la casa amb una coberta a dos vessants que arriba fins al terra en els extrems. Una crugia porticada enfront de la casa permet dibuixar-ne el perfil amb independència de la distribució. Les parets són de bloc de formigó pintat de blanc i la coberta és de planxa metàl·lica, també blanca. -
Viviendas Sociales en Lleida
El conjunt ocupa una illa de cases gairebé quadrada, de petites dimensions: 42 x 45 metres. El projecte opta per deixar de banda l’ordenació en illa tancada proposada pel pla general, i disposar dos blocs paral·lels que deixen un pati interior completament lliure, sense ocupació a la planta baixa, que fa les funcions d’espai lliure comunitari. Els habitatges passen de façana a façana de cada bloc, participant de l’espai del carrer i del pati interior. Les testeres de la banda sud tenen una disposició singular, ja que incorporen habitatges en dúplex i donen lloc a un increment de la façana lateral, que esdevé façana de primer ordre. L’opció d’habitatges de tres dormitoris, en comptes de quatre, permet una generositat més gran en les superfícies i crear una doble circulació a cada habitatge. Les façanes exteriors de cada bloc són opaques, d’obra vista amb obertures no gaire grans, mentre que les façanes interiors combinen les baranes i els tancaments de vidre armat per construir una façana lleugera, més adequada al caràcter del pati. -
CAP Balàfia-Pardinyes
El projecte interpreta el programa estàndard d’un centre d’assistència primària per mitjà d’un desenvolupament en una sola planta, a partir d’un eix central que recorre el centre d’extrem a extrem i dóna accés a les diverses dependències. L’entrada té lloc transversalment al punt mitjà de la disposició lineal. Aquest plantejament fa que, al llarg de l’edifici, les diferents parts del programa donin lloc a volums i dimensions diferents, que queden reflectits en la imatge exterior. La importància de l’eix longitudinal queda emfasitzada en la secció transversal, ja que la coberta s’eleva just per sobre del corredor per permetre l’entrada de llum zenital. En tractar-se d’una construcció d’una sola planta i sense necessitat de grans espais, es resol amb murs de bloc de formigó pintats de blanc. Les façanes exteriors no tenen obertures pròpiament dites, sinó que presenten unes gelosies fetes amb la mateixa fàbrica, que permeten l’entrada del sol a l’hivern i la impedeixen a l’estiu. -
Instituto de Formación Profesional Torre Vicens
Ramon Maria Puig i Andreu, Carles Sáez i Llorca
El nucli de l’institut s’organitza en dues ales: la primera acull les parts més fixes del programa (administració, aules i tutories); la segona s’introdueix cap a l’interior del terreny i acull la cafeteria i la sala d’usos múltiples. L’accés, situat a l’angle, és un gran porxo que abasta tota l’alçada de l’edifici. Aquest esquema té tres apèndixs: al final de l’ala principal s’hi connecta el gimnàs; sobre l’altra ala es recolza un passadís que connecta amb alguns tallers i, a través de rampes, amb la biblioteca i els laboratoris. Aquest passadís es pot prolongar per afegir-hi noves peces del programa que no hagin quedat prou definides. -
Restauració Conjunt de Mur
Ramon Maria Puig i Andreu, Pere Robert i Sampietro, Carles Sáez i Llorca
El conjunt del Castell i de la Canònica de Mur, està situat en una petita plataforma sobre la carena d'una de les estibacions nord del Montsec. El Castell (segle X) construït per Arnau Mir de Tost, fou un dels més importants de la frontera meridional del Comtat de Pallars. De no massa grans dimensions, però de singular arquitectura, de planta lleugerament oval, que circunscriu dins del seu perímetre, en l'extrem més ample i pla, una alta torre de guaita, i en l'extrem oposat, estret i arrodonit, s'hi alça la part d'habitacle, formant una construcció d'estranya forma que se sol descriure com a de proa d'un vaixell. Separat poc més de 100 metres, a l'altre extrem de la plataforma, s'hi troba les restes d'un antic cenobi agustinià, després canònica, amb l'església de Santa Maria (segle XI), un petit claustre (segle XII). L'església acollia importants pintures romàniques, sobretot en l'absis major, i que a principis del segle XX foren venudes i traslladades al Museum of Fine Arts, de Boston. La intervenció ha comportat més de vint anys de treballs, esgraonats en moltes i discontínues fases ... que encara no s'han acabat. Treballs que van des de la simple consolidació de restes, a intervencions estructurals complexes, des d'una restauració general, a unes remodelacions puntuals. Això, segons l'estat de conservació i de coneixement de la part del monument on s'intervenia. -
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Restauració, Rehabilitació, ReformaRestauració Conjunt de Mur
