Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Jaume Terés Armillas ( Lleida 1963) , arquitecte per l’ETSAB
-I Premi Ignasi Miquel 1999.
-Primer premi Escola Bressol I Ludoteca Centre Històric de Lleida
-Intervencions al Centre Històric de Lleida
-I Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida 2005
-Primer premi Agençament diversos espais del Centre Històric de Lleida
-Menció Honorifica Escola Bressol i Ludoteca Centre històric de Lleida
-Menció Honorifica Centre Cívic al Centre Històric de Lleida
-II Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida 2007
-Finalista Pavelló Firal de Les Borges Blanques
-III Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida 2010
-Primer premi Residència Betula Alba. Almacelles
-Accèssit Escola d’Art Leandre Cristòfol. Centre Històric de Lleida
-Accèssit Botiga Montse Armillas. Lleida
-Selecció Adequació Pavelló de l’Oli. Les Borges Blanques
-IV Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida 2014
-Finalista Habitatges a Seròs.
-Premis Fad d’Arquitectura i Interiorisme 2010.
-Obra seleccionada Escola d’Art Leandre Cristòfol de Lleida
-Formes de l’Habitar .Terres de Lleida 2008-2013.
-Habitatges a Seròs
-XXIX Premio García Mercadal Arquitectura Colegio Arquitectos de Aragón COAA 2014
-Menció Honorífica Consultori Dental a Mequinensa
-V Mostra d’Arquitectura de les terres de Lleida 2019
-Primer premi La Casa de Fusta. Lleida
-Finalista La Cuirassa. Lleida
-Selecció Botiga Teens. Lleida
-XIV Bienal Española de Arquitectura i Urbanismo 2016-2017
-Obra Seleccionada La Casa de Fusta. Lleida

Obras (5)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (9)

  1. Actuacions d’Arrenjament de Diversos Espais al Centre Històric de Lleida

    Jaume Terés Armillas

    Actuacions d’Arrenjament de Diversos Espais al Centre Històric de Lleida

    La migració del Centre Històric a la perifèria de la Ciutat, iniciada en els anys 50, va deixar molts edificis sense ús, produint la pèrdua de consciència de manteniment d’aquests immobles bastits amb sistemes heterogenis a base de materials com la tàpia i la tova, molt sensibles amb els canvis del medi. En el moment que es van dur a terme les intervencions, era molt freqüent l’obertura d’expedients de ruïna , enderrocs i esfondraments d’edificis que comportava la incorporació gratuïta i descontrolada dels solars a l’espai públic ,convertint-los en àmbits d’usos espontanis, aparcaments i abocadors que degeneraven el fràgil ordre cívic i social del Centre. Amb un pressupost de mínims i l’exigència d’una acció urgent , es proposa un patró d’intervenció únic capaç de donar resposta a les condicions diferencials de cada lloc. Es proposa la configuració d’uns nous espais de mediació entre els buits espacials i l’espai públic . Uns plans horitzontals i verticals configuren els límits d’aquests nous espais subordinats aptes per ser incorporats a l’espai públic El procediment de sistematització ,idea i materialització ( geometries, materials , textures i cromatisme ) unifica la constel·lació d’aquests petits espais residuals repartits pel Centre, recosint la possible complexitat d’actuacions específiques i singulars per cada lloc .
  2. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorisme i Muntatges Efímers
    Actuacions d’Arrenjament de Diversos Espais al Centre Històric de Lleida

  3. Residència per a Gent Gran Bètula Alba

    Cristina Fortuny, Jesús Rafart Cortés, Jaume Terés Armillas

    Residència per a Gent Gran Bètula Alba

    Al límit d’un altiplà, envoltats de grans pins , amb unes visuals a nord extraordinàries de la plana de l’Aragó i dels cims del Pirineu Central es desenvolupa un programa obert de residència per a gent gran. El programa de necessitats s’organitza i s’estructura estratègicament sobre el pla de parcel.la abraçant l’espai exterior. Les zones de servei internes del centre ,magatzems, cuines, bugaderies, instal·lacions , s’incorporen al terreny i es relacionen amb el nivell de rasant, mitjançant unes rampes que permeten l’accés de persones i vehicles i la captura de llum i ventilació A la planta baixa es situen les àrees de programa d’ús obert col·lectiu i d’accés lliure , restaurant, gimnàs, àrees d’atenció sanitària, biblioteca i tallers . Una plataforma lleugerament elevada esdevé el suport dels usos interiors establint concatenacions directes amb els espais exteriors . La pell vidrada de la façana desapareix o reflecteix el paisatge en funció de la llum. Els volums més tancats es recolzen sobre el coixí vidrat de la planta baixa i contenen les àrees del programa d’ús restringit residencial i sociosanitari. Aquests cossos suren a mitja alçada de la pineda i semblen fusionar-s’hi, interpretant en la resolució de les façanes la verticalitat del medi vegetal.
  4. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis de Nova Planta d'Ús Privat
    Residència per a Gent Gran Bètula Alba

  5. Escola d’Art Leandre Cristòfol

    Jaume Terés Armillas

    L’ edifici de l’Antiga Església de Sant Pau se’ns presenta complex, format per diferents unitats estructurals que s’adapten a les exigències espacials dels usos i que són fruit de diferents intervencions que l’edifici ha sofert al llarg del temps. Els requeriments de les normatives vigents dels usos educatius a la tipologia existent, les característiques constructives i estructurals de l’edifici, la relativa qualitat arquitectònica del conjunt i les noves relacions urbanístiques de l’edifici amb el seu entorn (PERI Palma-Plaça Fanalets) plantegen una intervenció integral bàsicament de substitució. El nou edifici es formalitza a partir de la interacció dels elements formals i espacials que configuren la memòria històrica del lloc amb els requeriments dels nous usos i les exigències del llenguatge contemporani. De l’Antiga Església de Sant Pau es conserva l’accés des del carrer La Palma, i la façana del carrer Sant Domènec i es reinterpreta el seu espai . Aquests elements es fusionen amb la nova arquitectura que es conforma cercant un nou equilibri entre el conjunt construït i el nou espai lliure obtingut fruit del canvi d’alineació del carrer La Palma . La pell de l’edifici presenta una relació de buit-ple que indica el diferent grau de relació de l’espai interior amb l’espai exterior. Es concentren les obertures i es posicionen estratègicament per poder obtenir llum natural i gaudir de les noves relacions visuals originades pels canvis urbanístics . La màxima relació entre l’espai interior i exterior es produeix en l’angle superior del nou recinte del carrer Sant Pau, on la façana “es plega” capturant espai exterior, formalitzant l’accés principal a l’equipament. En relació a l’argument espacial de l ‘Escola Municipal de Belles Arts, s’ha cercat la flexibilització dels espais interiors, que ha de possibilitar l’adequació de les diferents opcions i evolucions de l’activitat artística, així com l’obtenció d’espais concatenats , visions de conjunt , màxim aprofitament de la llum natural i ventilació creuada . Els límits dels espais interiors es resolen contenint usos fixes i la seva textura i cromatisme han de permetre que l’arquitectura esdevingui escenari de l’activitat de les persones i de la seva producció artística. Fragmentació, verticalitat,la llum natural filtrada, qualitats estètiques inherents al Centre Històric que hem volgut interpretar.
  6. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Seleccionado
    Viviendas en Seròs

  7. La Casa de Fusta

    Jaume Terés Armillas

    La Casa de Fusta

    En el marc del Pla de dinamització econòmic i social del Centre Històric de Lleida, es proposa l'adequació d'una construcció de fusta existent sense ús, situada en un dels solars municipals buits de la part alta del C/Cavallers, per conformar un espai de coworking per a joves emprenedors. Tenint en compte la conjuntura econòmica actual, es tracta d'una intervenció de baix pressupost amb una previsió de vida útil d'un màxim de 15 anys. El projecte proposa la redefinició de l'element construït per adaptar-lo a les exigències del nou ús, millorant el seu encaix d'acord a les condicions de lloc. Es conforma un espai principal de treball, mantenint el sistema estructural existent i definint uns nous límits espacials que aniran modulant les relacions interiors i exteriors en funció de les característiques de l'entorn. A sud-oest el límit es materialitza a partir d'una doble pell que regula les aportacions tèrmiques i les visuals, bastint un espai de transició interior exterior que permet desenvolupar activitats complementàries. A nord-oest l'edifici desdibuixa els seus límits per connectar l'espai interior amb l'espai exterior, projectant l'activitat dels joves emprenedors als espais col·lectius del Centre Històric. Es reutilitzen els taulons de fusta de pi melis dels tancaments de la construcció existent per formació de nous tancaments, cel rasos i subestructures. El “brise-soleil” es construeix a base de taulons de fusta de pi melis KVH. El tancament lleuger de la façana nord-est es conforma a base de policarbonat i vidre combinats estratègicament per modular les relacions visuals entre els espais interiors i exteriors, establint connectivitats entre l’espai principal de treball, l’espai del carrer i l’element de referencia del marc històric-artístic de la ciutat, la Seu Vella.
  8. Mostres d'Arquitectura (Lleida)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions de Restauració en el Patrimoni.
    La Casa de Fusta

Bibliografía

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!