Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1969).
Estudi professional amb Juli Esteban i Antonio Font (1973 – 2003)
Actualment, disposa de despatx propi en el carrer Hercegovina a Barcelona, i forma equip amb una sèrie de professionals col.laboradors sota el nom de TAU (Taller d’Arquitectura i Urbanisme).
Cap del Servei de Projectes Metropolitans de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. (1975 – 2009)
Treballs professionals de planejament, arquitectura i disseny urbà.
Es destaca: Pla General d’Ordenació de Girona (1986). Edifici de 143 vivendes a l’avinguda Diagonal de Barcelona (1986). Passeig Marítim de la Vila Olímpica de Barcelona (1992). Hotel de 250 habitacions en el Golf de Caldes de Malavella (Girona 2005). Projecte d’urbanització en el Sector Bon Salvador de Sant Feliu de Llobregat i construcció de 500 habitatges, Renovació Arquitectònica de Tabakalera a San Sebastián-Donostia.
Premi Nacional d’Urbanisme 1983.
Finalista del premi FAD (espais exteriors) 1989.
Director del curs d’arquitectura de la “Universidad Internacional Menéndez y Pelayo”: Las escalas del paisaje (Santander 1994).
President d’Arquinfad (Associació d’Arquitectes i Interioristes del FAD). 1998-2005.
Membre del jurat dels premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. 1998-2005.
Membre de la Comissió Tècnica de l’Eixample /Ajuntament de Barcelona. 2000-2005.
Actualment és cap de redacció de la revista On Diseño. Autor de diversos articles en premsa diaria i especialitzada, ha participat com a ponent en nombrosos cursos i conferències.
1er. Premi en el Concurs per a la “Redacció d’un Conjunt d’habitatges de Promoció Pública a Matadepera”. (febrer 2006)
Finalista del premi FAD d’Arquitectura amb un edifici d’habitatges al carrer Provença de Barcelona 2007.
1er Premi en el Concurs per a la Renovació Arquitectònica de Tabakalera a San Sebastián-Donostia. (setembre 2008)
1er Accèsit en el Concurs d´Idees Parc Urbà Valdebebas (Madrid) (juliol 2009)
1er Premi en el Concurs per al Projecte escultòric en espai públic a Sant Feliu de Llobregat (juliol 2009)
Finalista als Premis d’Arquitectura COAVN del 2016
Finalista als Premis arquitectònics Palmarés Architecure Aluminium Technal 2017
1er Premi en el Concurs “Proyecto de la nueva Estación de Alta Velocidad de Atotxa (Donostia – San Sebastián) en la nueva red ferroviaria en el País Vasco”. 2018
Obras
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Parc Central de Girona
Antoni Font Arellano, Jon Montero Madariaga
Parc projectat alhora que el Pla general del 1986 i pels mateixos autors, sobre espais que havien estat ferroviaris (Olot, Sant Feliu), adquirits per l’Ajuntament (1984-86). Així, sostrets a jocs especulatius, aquests espais esdevenen una sutura urbana perdurable i reeixida entre barris segregats. El projecte, mediatitzat per traçats viaris i per l’estació d’autobusos, desgrana una seqüència sinuosa d’espais utilitaris, tamisats per la gradació vegetal. -
Plaza de la Constitució
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Juli Esteban i Noguera, Antoni Font Arellano, José Antonio Martínez Lapeña, Jon Montero Madariaga, Elías Torres Tur
Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat. A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana. En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça). La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior. La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.
