Jonathan Arnabat Vila - Arquitectura Catalana .Cat

Masia Empordà

Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Masia Empordà

Es tracta d’una masia situada als afores d’un poble típic empordanès, emplaçada en el punt en què el poble es dissemina i les cases deixen de ser adossades per convertir-se en masies rodejades de camps. El primer acostament va ser entendre el funcionament d’una casa de tres plantes que sumava incomptables estances i on s’alternaven espais amb un passat agrícola amb altres d’ús domèstic. En aquestes condicions, el cor de la casa era l’espai més marginal i llòbrec de tot el conjunt. La principal intervenció sorgeix d’esponjar el volum aprofitant un pati existent en planta baixa i obrint-ne un de nou de generoses dimensions a la segona. Aquests espais contigus entre sí, es convertiran en el distribuïdor central de la casa i en la piscina. Es deixa l’estructura mural vista de tota la casa netejant-la d’envans i es connecten les estances entre sí, aconseguint que totes tinguin relació amb l’exterior. S’afegeixen noves circulacions amb la voluntat de potenciar el caràcter laberíntic de la casa, aportant una complexitat que, paradoxalment, facilita l’ús de l’habitatge. Tant l’estructura metàl·lica com les noves portes i finestres es pinten de color bordeus per a que s’identifiqui fàcilment la intervenció en la preexistència. Els volums de pedra i color blanc trencat busquen una imatge neutra on els materials puguin jugar un paper crucial en la construcció dels espais. D’aquesta manera, la rajola vidriada de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Els terres es recuperen aprofitant l’antiga rajola vermella, en la qual la petjada del temps és visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica. El resultat és una casa amb infinitat de salons, menjadors i habitacions on la família i els seus freqüents convidats poden habitar sense sentir la necessitat d’abandonar l’interior. El paisatge empordanès s’aboca a les finestres, mentre que l’interior s’obre a un laberint de diferents estances i patis de llum tamisada.

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Masia Empordà

Vivienda La Tallada

Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Vivienda La Tallada

Habitatge entre mitgeres situat a la Tallada, un petit poble típic de l’Empordà. El volum de la casa a rehabilitar havia patit canvis i ampliacions que donaven al conjunt un peculiar aspecte de torre. El projecte ha perseguit potenciar aquest caràcter vertical de la casa que ens semblava summament atractiu en l’entorn. Des de l’entrada comença l’ascens a través d’escalinates i escales que van donant accés a les diferents estances fins a arribar a la piscina, que és el punt més alt de la casa. Alguns dels forats originals del volum superior tenien una proporció allargada i acabaven en arcs de mig punt, tipologia habitual en moltes cases de poble. Es va decidir copiar aquest patró i repetir-lo en tota la planta superior, tant en portes i finestres com en passos entre estances. La façana principal també participa d’aquest llenguatge, mostrant a l’exterior la seqüència d’espais que s’apilen a l’interior de l’habitatge a través d’un gran forat vertical. La rajola ceràmica de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Cada habitacle es dissenya com una peça autònoma i té el seu propi mobiliari construït en obra i revestit de ceràmica de 13x13. La decisió de cobrir tots els plans horitzontals amb aquesta peça genera extensos mantells marrons tornassolats que se superposen a través de les diferents diagonals visuals. Els terres es reinterpreten mitjançant ceràmica quadrada de color vermell, en la qual el traç del temps es farà visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica brillant.

Apartamento de 700 m2 para un Soltero

Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Albert Guerra Romera, Igor Urdampilleta Placencia

Apartamento de 700 m2 para un Soltero

La primera vez que visitamos este espacio, las máquinas de coser todavía estaban en su sitio. Se trataba de un único espacio diáfano de aproximadamente 10x70m destinado a un taller de confección que había cerrado sus puertas. El encargo consistía en transformar el taller en una vivienda para una sola persona. Además, el programa contemplaba también una zona de estudio y un taller de creación artística. Se perseguían dos objetivos principales. Por un lado, definir espacios de una escalera alcanzable, humana, en el contexto de una nave de grandes proporciones. Por otro, como contrapunto, que en ningún momento se perdiera la percepción de estar en un único espacio de carácter singular. Como consecuencia de estos dos objetivos, se descartó la compartimentación del espacio diáfano mediante tabiques. Así, el proyecto plantea una serie de divisorias de distinto carácter que articulan el espacio en función de las necesidades del programa. Estos objetos independientes nunca entran en contacto con las paredes perimetrales o el techo, preservando la continuidad visual del espacio diáfano original. Como complemento, se ha manipulado el perímetro de la nave en las zonas de contacto con el exterior, creando dos grandes elementos separadores que introducen aire, luz y vegetación: la terraza y el jardín. Con esta estrategia de compartimentación obtenemos una secuencia de espacios cuya privacidad va aumentando según avanza hacia el interior de la vivienda. La zona de taller de creación artística se ubica en el acceso. A continuación, se encuentra el espacio de estar y la cocina y, por último, se encuentra la zona más privada de la vivienda. Era importante conseguir una atmósfera de recogimiento en esta última zona, sin que por eso el dormitorio y el baño se convirtieran en cajas aisladas del resto. La plataforma elevada acerca al usuario al techo, dándole la sensación de estar en un espacio de una escalera menor, que a su vez domina el resto. El proyecto es de gran simplicidad a nivel material. Se utiliza una paleta de dos colores aplicando cada color en dos texturas.

Can Migris

Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Can Migris

El terreny on actuem és una parcel·la plana i allargada de 7.000m2 destinada al cultiu, situada als afores de Santa Margarida de Montbui. La parcel·la comptava inicialment amb una edificació d’ús agrícola en estat de ruïna que ens van encarregar de transformar en habitatge. La normativa, que qualificava la construcció preexistent com a masia, va fer que s’hagués de respectar la volumetria original, així com la posició dels forats en les façanes. El volum tenia una relació directa amb l’entorn, sense preàmbuls en la transició des del camp cap a l’interior. El canvi de programa exigia definir un entorn immediat de l’habitatge més acotat i protegit respecte a una plana totalment oberta, per la qual cosa es va excavar 1m fins la cota de terrassa que dóna accés a l’habitatge i la comunica amb la resta de la urbanització exterior, que defineix un paisatge artificial que fa de mediador entre la casa i el camp. El programa funcional es desenvolupa mitjançant plataformes esglaonades que orbiten al voltant d’un nucli central portant. Aquest nucli, que actua com un gran pilar, conté les instal·lacions i escales, relacionant totes les estances de la casa. La centralitat d’aquest pilar permet que els forjats metàl·lics salvin llums més petites i, per tant, tinguin un gruix menor, accentuant el contrast entre el pes d’allò que suporta i la lleugeresa d’allò que és suportat. La materialitat de la casa aprofundeix en aquesta voluntat de contrast, de tal manera que els elements portants principals són rugosos, pesats i grollers, mentre que els elements secundaris i particions interiors tenen superfícies més llises, construïdes amb estructura lleugera. La intervenció compta amb una paleta cromàtica de tons terrossos que busca relacionar-se amb l’entorn. L’habitatge es desenvolupa en altura com una successió d’entre-plantes d’altura variable que ascendeix des de les zones comuns cap als dormitoris, acabant el seu recorregut en un balcó que es projecta cap als camps de cereal.

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Seleccionado. Categoría: Arquitectura

Vivienda La Tallada

Vivienda en Palau-Sator

Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Vivienda en Palau-Sator

La parcel·la, inicialment ocupada per una antiga casa entre mitgeres en estat de ruïna, està situada al casc antic medieval de la petita localitat empordanesa. S’ha decidit mantenir el murs de pedra originals i inserir el nou volum enretirant-los respecte a aquests. La casa se separa també de la mitgera veïna en planta baixa per a cedir un nou passatge al poble que connecta el carrer Major amb la muralla medieval. S’ha aprofitat aquest gest per a situar l’entrada a la casa. D’aquesta manera, el passatge és també un hall d’accés cobert on, a més, es pot aparcar la bici o emmagatzemar llenya. La zona de nit en planta baixa es connecta a les zones comuns de planta primera a través d’una escala central de cargol, el màstil de la qual s’allarga fins a la coberta per a aguantar-la.

Vivienda La Floresta

Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Vivienda La Floresta

A medio camino entre Barcelona y Sant Cugat, La Floresta es un barrio residencial de baja densidad enclavado en la sierra de Collserola. Una desordenada constelación de casitas salpica las colinas cubiertas de abundante vegetación. En la Floresta tienen cabida los caminos de tierra y asfalto, así como las casas de reciente construcción y las autoconstruidas en los años 50. La vivienda sustituye precisamente a una pequeña edificación autoconstruida en los años 60 por los padres de los clientes, que se derriba a causa de las graves patologías que presenta. La parcela tiene un gran desnivel y el proyecto aprovecha como base la pequeña explanada sobre la que se encontraba la vivienda anterior. El proyecto se desarrolla en dos niveles y se plantea como un espacio de reunión familiar, con una planta baja abierta y tres habitaciones para quedarse a dormir en la primera planta. Las aperturas de las fachadas buscan potenciar la relación de la casa con la parcela y el bosque, y la planta superior rota respecto a la baja definiendo una serie de lucernarios y pequeñas terrazas, dejando, a su vez, espacio para que las copas de los árboles más cercanos se acerquen a la fachada. El interior de la vivienda es una gran sencillez y es el propio material de la estructura el que define los acabados principales, con madera en crudo en las paredes y brillante en el suelo, buscando que el exterior forme parte del interior en forma de reflejo.

Premio FAD

Finalista. Categoría: Interiorismo

Apartamento de 700 m2 para un Soltero

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Menció Especial. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma

Vivienda en Palau-Sator

EU Mies Award

Nominado

Edifici d'Habitatges Llacuna 4

Sobre el proyecto

Quiénes somos

Directores:

Comisión Documental:

Colaboradores:

Colaboradores Externos:

Con el soporte de:

Entidades Colaboradoras:

Diseño y Programación:

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

En Imágenes

Memoria

Obras (9)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (14)

Masia Empordà

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Vivienda La Tallada

Apartamento de 700 m2 para un Soltero

Can Migris

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Vivienda en Palau-Sator

Vivienda La Floresta

Premio FAD

Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Edifici d'Habitatges Llacuna 4

Edifici d'Habitatges Praga 24

Casa Verdi

EU Mies Award

Rutas y Apuntes (2)

Sociedades

Bústia suggeriments