Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras (10)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (11)
-
Bloc d'Habitatges Coliseu
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Del 1984 al 1989 es va completar, amb obres d’aquests tres autors, la plaça de Sant Agustí. El projecte s’expressa en tres cossos diferenciats: la façana «segle xix», potser una mica pobra; la cara al riu, en el seu context de galeries; i la transició entre l’una i l’altra. En un cert revisionisme del llenguatge modern, interessa aquí l’aplicació de tendències compositives dels anys setanta en la galeria del riu, i també el cos de transició, de gran escala i eficàcia urbanes. -
Mercat a l'Engròs de Girona
Jordi Crous i Peraferrer, Sergi Pasarín i Rua, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors
Fins al 1983, els majoristes campaven dispersos pel centre urbà. El projecte encreua dos eixos de vianants desiguals com a passatge cobert, tot alineant cubicles entre moll de càrrega i espai de relació. Més que reinventar un tipus afaiçonat per la història, aplica radicalitat i investigació a un recurs principal: l’estructura, la seva complexitat, el gruix, la il·luminació i la volada. El treball de la pell conjuga seqüència, cromatisme i lectura industrial amb racionalitat i sense manierisme. -
Casa Pujol
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Una parcel·la amable, amb desnivell cap a les vistes de ponent, situa el programa nocturn d’esquena al vial i la vida diürna a baix, cap al jardí: opacitat, textura, volum i ràfec al carrer; porxo, doble espai, envidrament i pilars a la llum i a l’enclavament propi. Recursos d’un inveterat classicisme modern. -
Oficines Sala i Bertran
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Francesc Ragolta i Bagué, Josep Riera i Micaló
Després d’una gestió complexa adreçada a minvar intensitats (Pla Mercadal, rev. 1974) i guanyar els espais de la plaça de la Constitució, una societat industrial del sector, ja extingida, bastí aquest immoble. El projecte d’oficines s’havia de definir entre l’arquitectura industrial de l’edifici veí —la torre de les Aigües (1886), convertida ara en Museu del Cinema— i les noves construccions de l’entorn. L’actitud s’apropa als valors de l’ambient industrial precedent, i l’ordre d’obertures intenta assolir un acord entre ús intern i contextualisme. -
Estadi d'Atletisme del GEiEG
Jordi Crous i Peraferrer, Arcadi Pla i Masmiquel
L’imparable creixement al sud supera el pla i ocupa, primer amb una ciutat jardí elitista i després amb múltiples dotacions, la zona de boscos de Palau. Al vessant sud, sense cap planificació concertada, s’implanta l’estadi amb el seu complex, emigrat del parc de la Devesa (1920); el GEiEG, entitat esportiva amb una àmplia massa social, executa des del 1980 un extens programa de serveis, durant força anys en mans d’Arcadi Pla. La posició de la pista i el camp, ancorats al vessant del turó i definint un recinte entre dos nivells, és una opció obligada de bon resultat paisatgístic. Un cop més, l’actitud molt literal de Pla sobre l’ordre, la pauta i la trama explícits impregnen la grada construïda i la resta de l’equipament, amb un accés menys obvi. -
Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Girona
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Les divises de Jaume d’Agullana, ardiaca de la seu (1572-1617), i de Bernat de Cardona (1650) expliquen l’origen nobiliari de la casa i en situen l’època principal. Aquest enorme casal conserva restes d’edificis preexistents. A més de la capacitat de cloure el conjunt de la plaça dels Apòstols, s’hi poden destacar, pel seu interès, la portalada i l’atri principals, així com el pati jardí (amb elements dels s. xviii i xix) pel qual puja l’escala principal, que no ha retrobat encara la potència arquitectònica que s’hi endevina. -
Institut Santa Eugènia
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Sobre uns 19.000 m2 de superfície ubicats en un límit del municipi, l’organisme s’estructura tancant parcialment una part de l’espai obert, un pati pavimentat que centra la vida escolar i les seves circulacions. Una peça principal de quatre nivells acull l’aulari i els principals mòduls docents i administratius, amb façanes a est i oest, escales als extrems i una torre amb rellotge que es vol referència del conjunt. El cos baix de cafeteria i biblioteca s’interposa entre pati i vial; finalment, uns cossos de tallers i un gimnàs/sala d’actes delimiten l’envoltant del pati principal abans de l’acabament del cos principal, que s’allarga i domina la resta de la finca. Aliè a qualsevol digressió al marge de la funcionalitat i professionalment eficient en la llum i l’amabilitat interna, el projecte usa diversos recursos coneguts de la tradició moderna per motllurar les façanes, emprant viseres, pantalles i emmarcaments de formigó en la peça major i mostrant una major neutralitat en les peces comparses. -
Reforma de la Casa Martínez Davalillos
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
L’edifici acusa les intervencions successives sobre una casa ja existent. El més destacable de la reforma setcentista són l’atri d’entrada i una nova escalinata. Un pòrtic central separa l’accés rodat i articula el joc de voltes d’aresta rampants amb l’escala. L’heterodòxia geomètrica i el singular fust dels pilars hi ofereixen un exemple estrany del neoclassicisme domèstic. La reforma recent hi implanta un programa d’habitatge luxós i ordena les cobertes, amb cura en l’escala i l’atri. -
Reforma de l'Edifici Esportiu del GEiEG
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Pla ha conduït diverses obres en aquest barri; en aquest cas, l’ampliació de la primera (1972) piscina climatitzada de la província amb un programa de serveis i de pistes d’esquaix. L’edifici presenta gestos integradors i una voluntat clara d’impregnar i reordenar tots els espais tant interiors com exteriors, estroncats per la manca de continuïtat del projecte. La nuesa epidèrmica és un tret recurrent de l’autor. La coberta amovible de la piscina olímpica (1999-00) constitueix una elegant i eficaç aplicació dels sistemes preindustrialitzats. Els habitatges socials del C. de l’Esport / Pl. de Sant Ponç, projectats per Pla (1990-91), evoquen el pensament dels germans Krier. -
Oficines La Ferreria
Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló
Alguns ajusts (1994) del planejament van anar atenent les particularitats d’un nucli urbà fallit i heterogeni. La preservació de l’obra veïna de Masó implica un gap que el projecte resol fent-se final del pla de façana i teló de fons de la peça masoniana. Un paper subsidiari que no impedeix, però, una sintaxi i una alta qualitat pròpies, basades en la combinació d’unes envoltants més tectòniques i un cos central més evanescent, amb una ortografia curosa que, sense abjurar del moviment modern, adopta uns patterns també clàssics per fer ciutat.
