Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Inicia la seva activitat professional com a arquitecte el 1969 a la ciutat de Girona.
La seva ha estat una trajectòria d’ofici en què s’han alternat obres d’envergadura i significació considerable i altres de més convencionals i reduïdes, però sempre amb una dedicació diària continuada, independentment del caràcter i la dimensió de l’encàrrec.
El seu objectiu professional bàsic és respondre als problemes plantejats en cada encàrrec amb rigor projectual, qualitat en la definició dels treballs, idoneïtat constructiva i control de l’execució i l’economia, en benefici d’uns productes ben elaborats.
Cal remarcar la seva preocupació pel patrimoni construït i per l’entorn urbà i paisatgístic, així com la seva especial manera d’afrontar els projectes de restauració monumental.
Arcadi Pla i Masmiquel compagina l’activitat professional quotidiana, centrada en el seu estudi de Girona, amb una llarga dedicació pedagògica en les assignatures de Projectes a les escoles d’arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya i La Salle).
Obras (25)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (31)
-
Bloc d'Habitatges Triadú
Bloc de dos habitatges per planta, amb una fondària notable, amb façana al nord i a un carrer estret. Un cert expressionisme constructiu vol diluir la idea mateixa de la façana domèstica en una volumetria global, calada de manera intimista. Algunes arquitectures catalanes dels primers setanta (també en Ricardo Bofill) evoquen els höfe vienesos d’entreguerres i, alhora, la tradició modernista pròpia. -
Casa Salgas
En la dècada dels setanta, un cert tedi acadèmic, motivat per l’evolució del moviment modern, va generar a tot Europa reflexions sobre les constants tipològiques i la recerca d’una racionalitat ancestral en la construcció tradicional i rural; en el cas català de Pla i Jeroni Moner, aquesta reflexió va cristal·litzar singularment entorn de la masia. La residència urbana sobre ciutat jardí que ens ocupa reflecteix aquest interès i també la influència d’un classicisme gairebé pal·ladià. -
Bloc d'Habitatges Cor de Maria
Cap reserva a l’hora de traduir el programa a la façana amb una matriu de buits. De tota manera, la seva abstracció, el calat en la fàbrica vista, el tacte monacal i el respecte a l’amplada del carrer plasmen una alternativa ideològica —un revisionisme en la tendenza— a tots els gestos i abusos que el moviment modern subministrà a la promoció comercial. -
Seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel
Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents. -
Mercat a l'Engròs de Girona
Jordi Crous i Peraferrer, Sergi Pasarín i Rua, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors
Fins al 1983, els majoristes campaven dispersos pel centre urbà. El projecte encreua dos eixos de vianants desiguals com a passatge cobert, tot alineant cubicles entre moll de càrrega i espai de relació. Més que reinventar un tipus afaiçonat per la història, aplica radicalitat i investigació a un recurs principal: l’estructura, la seva complexitat, el gruix, la il·luminació i la volada. El treball de la pell conjuga seqüència, cromatisme i lectura industrial amb racionalitat i sense manierisme. -
Pabellón Polideportivo del Montgrí
Carlos Ferrater i Lambarri, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel
El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador. -
Casa Pujol Garriga
Habitatge configurat entre el recolliment claustral del pati assolellat i la tensió cap al nord que generen la topografia, l’accés i les vistes al Pirineu. La preocupació per l’ordre estructurador i per les abstraccions de la tradició popular no impedeix una delicadesa i una textura subtils, evocadores del noucentisme i de l’arquitectura escandinava. -
Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG
Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors
Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes. -
Escola d'Hostaleria
Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel, Stefan Zwiers
Allotjament per a uns estudis nascuts el 1965, pioners a Catalunya i entre els primers d’Espanya. La dualitat escolar entre ensenyament teòric i aprenentatge pràctic fa de guia del projecte. Un cos homogeni en U organitza l’accés i les funcions, sistematitza l’activitat acadèmica seriable i es prolonga en un altre món, el de les cuines, amb un ordre lineal que s’expandeix cap al jardí amb els menjadors. Una actitud en planta, doncs, si bé menys literal en la seva aprehensió volumètrica. La incursió de Pla en sintaxis aaltianes, contraposades al seu logos ordenador, no evita l’aflorament d’un llenguatge propi i inalterat, amb poques concessions a un organicisme més gran. Destaca la riquesa espacial de les zones de transició i comunicació, com també la llum natural, complexa i controlada, i el domini compositiu dels diversos materials. -
Estadi d'Atletisme del GEiEG
Jordi Crous i Peraferrer, Arcadi Pla i Masmiquel
L’imparable creixement al sud supera el pla i ocupa, primer amb una ciutat jardí elitista i després amb múltiples dotacions, la zona de boscos de Palau. Al vessant sud, sense cap planificació concertada, s’implanta l’estadi amb el seu complex, emigrat del parc de la Devesa (1920); el GEiEG, entitat esportiva amb una àmplia massa social, executa des del 1980 un extens programa de serveis, durant força anys en mans d’Arcadi Pla. La posició de la pista i el camp, ancorats al vessant del turó i definint un recinte entre dos nivells, és una opció obligada de bon resultat paisatgístic. Un cop més, l’actitud molt literal de Pla sobre l’ordre, la pauta i la trama explícits impregnen la grada construïda i la resta de l’equipament, amb un accés menys obvi. -
Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UdG
L’edifici interpreta la malla del campus de Montilivi, projectada pel mateix arquitecte, per mitjà d’un pati central perfectament quadrat, igual que l’illa generada pel campus. Aquest pati canalitza totes les circulacions i és el punt des d’on creixeran les diverses parts de la facultat amb una dinàmica més lliure. El cos dels seminaris i els despatxos s’obre cap a un bosc proper, indicant a la imatge exterior l’especificitat del seu ús. El pati queda obert per una de les bandes i els aularis es distribueixen als dos costats restants. La pauta dictada per la malla del campus i pel pati interior queda reflectida en els sostres i els paviments dels espais interiors. El creixement de les edificacions al voltant del pati no queda palès pel programa o la volumetria, sinó per una sèrie de traçats geomètrics que activen deliberadament el caràcter orgànic de l’edifici. -
Escola Politècnica 2 de la UdG
Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel
La metodologia de Pla es vol imposar aquí a una topografia ascendent i en tàlveg, pretenent un ordre capaç d’integrar àrees d’esbarjo, de bosc i de riera i de bandejar l’aparcament a la perifèria. La malla ordenadora (90 x 90 m) delinea passos de vianants i es quartera per disposar-hi les facultats. Al rerefons, l’actitud neoclàssica, des de Charlottesville fins a Columbia, i —en la realitat— una execució gasiva. Només la Politècnica 2 ha seguit el projecte, alterat per densificacions o pel desinterès local envers la planificació. L’edifici es relaciona amb la Politècnica 1 a través d’una enorme escalinata que actua a tall de foyer a cel obert, presideix un espai lliure frontal i puja fins a un gran sòcol, base de la malla ordenadora (4,5 x 4,5 m) de la nova construcció. Un programa de tallers, laboratoris i aules ocupa els alvèols de l’estructura de formigó, amb uns cantells que atenen explícitament les llums que cal salvar i que s’exhibeixen en tots els espais significatius del complex. Una gran operació, en què la «imatge» global de l’arquitectura, la qüestió del caràcter, es defineix només com a emergència i seqüència visible d’un ordre sintàctic: un mosaic a manera d’implantació industrial. -
Casa Pla-Barbero
La configuració de la casa sorgeix de la relació amb el solar i de la posició que té envers les vistes i l’orientació. El mecanisme d’aquesta adaptació és un traçat ordenador format per una trama de 5,40 x 5,40 metres, que permet desenvolupar subeixos a 3,60 i 1,80 metres. Cada mòdul d’1,80 x 1,80 metres se subdivideix en trames de 30 centímetres d’amplada que deixen a la vista nou mòduls quadrats de 50 x 50 centímetres. Aquesta pauta no enrigideix la configuració, sinó que canalitza el creixement i el dimensionament de cada peça i permet una gran mobilitat sobre el solar. La casa es concreta com un conjunt de nombroses variants d’aquest dispositiu de base. -
Premio FAD
Finalista. Categoría: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsEscola Politècnica 2 de la UdGPremio FAD
Finalista. Categoría: ArquitecturaFacultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la UdGHabitatge i Estudi d'Arquitectura
Programa d’aparcament, estudi, habitatges i un apartament en àtic. Planteig reeixit d’una peça aïllada amb jardí, a la testa d’un rengle de construccions entre mitgeres. La part baixa de l’edifici ressegueix disciplinadament i amb un folre de granit negre les alineacions del carrer, inserint-hi un estudiat jardí. De manera quasi exempta, el cos principal se sobreeleva i es fa protagonista de la testa i d’un espai públic que flueix entre directrius diverses.Viviendas Sant Ponç
L’edifici ocupa un solar situat a la riba esquerra del riu Ter, molt a prop de la carretera de sortida de la ciutat des de la Devesa en direcció a Sarrià de Ter i França, en el sector anomenat Sant Ponç, molt a la vora de l’Hospital Josep Trueta. La tipologia obeeix a una transformació de la rígida previsió urbanística (B+7/21x23 mts.) en una adaptació més adequada al lloc, que disposa d’una situació privilegiada i té excel·lents vistes al Ter, la Devesa, el barri Vell de Girona, i la muntanya de Montjuic. La modificació tipològica permet habitatges més adequats a les condicions del mercat de lloguer. En concret, les 44 unitats es divideixen en 6 d’un dormitori, 32 de dos dormitoris i 6 de tres dormitoris. La situació del bloc en el centre del solar, possibilita habitatges amb jardí a la planta baixa. La base arquitectònica neix d’una agrupació en filera d’un habitatge tipus de dos dormitoris que, en tenir un angle de desviament en planta, genera la dinàmica de creixement del bloc. A aquesta base s’hi intercalen discontinuïtats en forma d’habitatges més grossos o més petits que permeten la singularitat dels punts en que interessa que l’edifici comenci, acabi o es replegui sobre sí mateix. Però la base de creixement és molt repetitiva, totes les cuines exactes, els banys iguals, etc. en certa manera, la complexitat volumètrica neix de quelcom molt senzill. D’aquesta manera, el ventall s’obre a les vistes i a les millors orientacions, amb els passos d’accés posterior amb la menor dimensió possible. De manera central, lleugerament desplaçada sobre el centre de gravetat de les circulacions, es dreça la torre dels ascensors i l’escala. La volumetria global recull la llei de creixement en planta també en alçada, reflectint-se l’esglaonat en els començaments i finals, reproduint en volum l’ona de la planta. L’ondulada forma en planta i alçat contrasta amb la rotunditat de la torre de comunicacions verticals obtenint així, un volum de caràcter autònom i emblemàtic, pensat com a resposta a l’entorn immediat.Premio FAD
Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: ArquitecturaViviendas Sant PonçConversión de la Harinera Teixidor en la Sede del Grupo Editorial Hermes
Malgrat el desgast i la pèrdua de nombrosos valors interns, el conjunt no ha sucumbit del tot a la indiferència popular i de les elits, com sí que ho han fet, en canvi, altres obres de l’autor. La primera operació constructiva (1991-93) a les sitges fou el preludi de la negociació municipal amb l’empresa periodística adquirent (pla del 1994, Arcadi Pla); el nou projecte, del 1996, poa tant del noucentisme com del moviment modern per implantar un nou edifici interior que intenta valorar sense mimetismes l’arquitectura de Masó, fer-li de teló de fons i reintegrar-la dins un nou conjunt, ara terciari. No pot evitar, però, la substitució d’alguns valors interns que encara hi subsistien. Avui dia, l’antiga farinera és la seu d’una de les empreses més actives de la premsa i la comunicació catalanes.Premis Bonaplata
Galardonado / Premiado. Categoría: RestauraciónConversión de la Harinera Teixidor en la Sede del Grupo Editorial HermesParròquia de Santa Eugènia
Després del concili del 1962-65, els pocs temples catòlics bastits a la ciutat acusen els magres recursos disponibles i una casolana renúncia a l’arquitectura. En canvi, aquest projecte, bo i esforçant-se igualment en l’economia d’una obra austera i despullada, aprofita una testa que presideix un ampli espai públic per constituir un conjunt simbòlic i funcional. Un joc geomètric de figures simples (quadrat, triangle, cercle) genera volums diferenciats de lectura directa, amb una sala més luterana que basilical, un centre arroquial que juga el paper de baptisteri exempt i un campanar (primus inter pares) afinat des de l’elevació de la capella del Santíssim.Seu Central de la Caixa de Girona
L’entitat d’estalvi desplaça la seu principal del Mercadal a un nou centre de gravetat del conjunt urbà. El lloc és un solar buit, una llarga discontinuïtat en un eixample de mala traça, situat en un punt que acusa una dislocació respecte a un eix principal (c. del Migdia). El projecte es planteja l’obtenció d’espais d’alta qualitat funcional i ambiental per a la feina, amb especial atenció a marcar les flexibilitats per al futur i a assegurar el control energètic i climàtic passiu de tots els espais. Ensems, ha de prendre una decisió sobre què significa l’expressió institucional i la voluntat de bastir una peça representativa en un eixample que demana poques incidències i més continuïtat. Dos cossos, que han d’atendre alçades diferents per a cada carrer, conflueixen mitjançant una geometria plana, serena, en una cantonada aguda que es buida i s’esculpeix per xuclar endins els dilemes urbans del lloc i —potser ampul·losament— redimir-los amb aspiracions quasi monumentals.Habitatges Socials Can Gibert
Durant els darrers trenta anys del s. xx, i abans que la política catalana reprengués la promoció d’habitatge social, una societat local d’origen catòlic (Santa Creu de la Selva) treballà aquests temes amb continuïtat; d’ençà dels vuitanta, ho féu amb projectes de Pla. Sobre unes illes de 4.000 i 2.700 m2 que flanquegen el carrer de Finestrelles, procedents d’un estudiat pla parcial (C. Frigola, 1990), se succeeixen sis operacions que assagen models diversos d’habitatge i que plasmen l’interès de Pla per la recerca d’una construcció veritable, duradora i econòmica («prefabricada artesana», segons l’expressió que encunya). Des de l’apol·línia i disciplinada composició del costat est del carrer de Finestrelles fins a les complexitats més contemporànies del front del carrer del Taga, les peces allotgen diversos models d’habitatge reduït: habitatge passant al carrer del Puigneulós, servit per passera externa; habitatge a una cara —carrer o jardí— servit per passadís interior, amb programa més gran als de cantonada. En total, prop de 160 unitats que contenen alguns assajos d’interès, amb models expeditius d’habitatge mínim. A prop, al núm. 50 del C. de Sant Sebastià, se situa el centre d’assistència primària del barri (López, Pedrero i Roda, 1993-96), format per tres cossos en «C» de contundent sobrietat aparent i major delicadesa interior, i de manteniment escàs.Viviendas Sociales Taga
El bloc s'ha plantejat a partir d'una estratègia de projecte dirigida a la optimització de la construcció, l'economia, i la investigació tipològica, en benefici d'un producte adequat a les necessitats del mercat d'habitatges de protecció oficial de lloguer de baix cost. La tipologia principal es basa amb unitats d'habitatge entre 40 i 45 metres quadrats. en els punts singulars (cantonades, testers, etc) apareixen habitatges més convencionals i de major dimensió, per adaptar l'oferta a diferents tipus de necessitats. La idea del tipus base és l'espai habitable continu sense predeterminació d'ús; el sistema de panells correders permet, si l'usuari ho desitja, viure en un espai unitari i continu, amb el que s'aconsegueix una major sensació dimensional. donada la reduïda superfície de les unitats, s'han disposat trasters a les golfes de les cobertes. El bloc té tres nuclis de comunicacions i els desenvolupa complint estrictament les alineacions i dimensions que prescriu el pla parcial, incloent la presència d'un porxo adossat a la façana del carrer finestrelles. La estratègia de projecte, amb l'objectiu de racionalitzar el procés constructiu i el mínim cost, neix de la pròpia construcció: és un edifici composat per una estructura de murs portants de formigó vistos a la façana, amb una modulació sistemàtica per utilitzar els panells d'encofrat estàndard, paviments continus de terratzo, divisions interiors de pyr, tancaments i proteccions solars d'alumini anoditzat, serralleria galvanitzada en calent, instal·lacions d'electricitat, sanitaris, fontaneria i telecomunicacions, fusteria interior de fusta esmaltada, mobles de cuina i armaris prefabricats, i pintura. El procés d'obra ha permès una gestió econòmica adequada per poder planificar els diferents contractes de manera coordinada i industrialitzada.Reforma i Ampliació en el Conjunt de Sant Martí de Solamal
Núria Pla i Illa, Arcadi Pla i Masmiquel
El projecte consisteix en la reforma i ampliació de la rectoria de Sant Martí de Solamal per convertir-la en un habitatge, a més de la rehabilitació de l’església romànica del s.XII. Es van enderrocar primerament tots els cossos adossats a l'església per recuperar el volum original i posar-la en valor. Es formalitzava així una escletxa entre el nou habitatge i la pròpia església. A partir d'aquí, el projecte va adreçar la reforma del cos de la rectoria per albergar-hi un porxo d’accés, les habitacions principals, la cuina i una saleta, i es va afegir un nou volum de coberta inclinada que tancava l'espai principal de jardí i albergava la sala d’estar i el menjador. A més, es va convertir la pallissa existent com a habitació complementària i es va afegir un nou volum d’ús flexible que recollia l’espai de l’era. En aquest sentit, l’estratègia de rehabilitació es va materialitzar com una suma d’adicions disperses, respectant les preexistències del lloc i minimitzant l’impacte visual.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Seleccionado. Categoría: ArquitecturaReforma i Ampliació en el Conjunt de Sant Martí de SolamalBibliografía (42)
Rutas y Apuntes (1)
