El encargo del proyecto es la envolvente vertical de una nueva central energética que está formada por una subcentral eléctrica y planta de frío-calor situada en el Poblenou de Barcelona. Las decisiones hacen referencia, fundamentalmente, a los materiales, colores, proporciones de los elementos arquitectónicos, puertas, huecos de ventilación, etc. Dada la volumetría del proyecto y su situación, junto a un parque (jardín horizontal) rodeado de edificios de gran altura, los materiales propuestos son: hormigón visto coloreado en óxido de cobre, modulado 3x1 metros en vertical. Los huecos de ventilación de 9,5 y 5,5 metros cuadrados se cubrirán con religa cortada en diagonal según el módulo triangular del encofrado del hormigón. El proyecto propone un jardín vertical superpuesto a la estructura de hormigón. Una estructura de cables anclados a los latiguillos del encofrado permite la cubrición controlada de la vegetación. El parque (jardín horizontal) y la fachada del edificio productor de energía (jardín vertical) formarán un conjunto urbano verde, productor de oxígeno. Entre ellos, se establece una relación entre sus capacidades de productivas y energéticas.

La disposición general de la galería, la mezcla de lo nuevo y lo existente, es una composición deliberada, que da forma a una familia coherente de salas y espacios, a la vez que varía en escala, proporción y calidad de luz. El edificio existente se muestra desnudo tal y como es, mientras que los nuevos elementos se reducen a un asentamiento autónomo en su interior. Por eso la propuesta que se plantea construye un recinto de 4.20 metros de altura donde el ojo del observador discurre con tranquilidad, sin exabruptos. Este límite define un volumen. La luz está ordenada desde la cubierta y tratada de forma diluida. Las instalaciones son vistas y coherentes a las necesidades. Los suelos de hormigón y los techos de cerámica son los originales. Los antiguos muros simplemente se pintan de blanco, los nuevos se estucan para dotarlos de una suave continuidad. El proyecto se compromete con la calidad de lo existente, al tiempo que desarrolla variaciones adicionales sobre la estructura formal.

La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, sabor, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfatitzar aquest procés de transformació. Per a això hem treballat 4 aspectes claus: 1.- El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen 4 naus amb espais intermedis servidors que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant pel costat dret, s'emmagatzemen els estris de desenvolupament agrícola de les vinyes juntament amb els laboratoris, àrees d'embotellament i cambra frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les bótes i les ampolles en repòs. Finalment, la quarta nau està destinada a l'àrea de tasts, gaudi i emmagatzematge de les ampolles destinades a tal efecte. Un accés en forma de túnel des de la part superior de la Masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres 3 naus es realitza directament des de les vinyes. 2.- La humitat de la terra ajuda a la conservació. Enterrem el celler per mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la Masia. La terra és modelable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai. 3.- La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai que va des de la claredat a la foscor i viceversa. 4.- Es construeix valent-nos de la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma soterrada. La seva coberta enjardinada descarrega el pes de la terra per mitjà de voltes de formigó. El càlcul òptim dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua que es desa a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compresió de la terra. Es resol per voltes de maó col·locades en vertical que permeten l'entrada de llum zenital.