El encargo consiste en la rehabilitación y reforma de un espacio industrial de principios del S. XX para adaptarlo como centro de producción de arte contemporáneo para la ciudad de Reus. Este complejo ocupa toda una manzana del antiguo ensanche de Reus y originalmente estaba dividido en dos actividades: la destilería de Licors Massó i la carpintería Cort. El proyecto se basa en respetar e intensificar la memoria de la actividad de la carpintería y la destilería, sus huellas y su atmósfera, que conforman la cualidad arquitectónica de este espacio. A su vez, potenciar la diversidad de usos, trabajando en un sistema que enriquece el programa. La nueva intervención tiene la voluntad de colaborar con el lugar. (PROPUESTAS/¿QUÉ?) 1. Economía del proyecto: Ahorrar en construción para poder invertir en programa. Gestión de un espacio vivo. 2. Temporalidad de la propuesta. Cuando se empezó la actuación al espacio de la carpintertía, este era en régimen de alquiler, preparado para mantenerse todo el tiempo necesario o desmontarse y ser trasladado, como un campamento adaptado a su entorno. Los requerimientos del cliente para el espacio de la destilería lleva a construir un nuevo forjado que permite incluir todo el programa. 3. Limpieza i adaptación. El edificio ya tenia suficientes cualidades arquitectónicas, sólo se añaden nuevas tecnologías y servicios, para adecuarlo a la normativa vigente. Mantener i respetar la atmósfera, resultado de la biografía del edificio. Nos gustaría que paraciese como si casi nada hubiésemos hecho. 4. Cal Massó no es un museo sino un espacio de trabajo donde se estimula la capacidad de creación mediante la convivencia y las interrelaciones con el entorno. El proyecto construye esta idea. (INTERVENCIONES PRIORITARIAS/¿CÓMO?) 1. Intensificar la atmósfera actual. ‘Sacar el polvo’. No se eliminan los sedimentos, se condicionan. Trabajar con la pátina, huella de su uso (arquitecto Pere Caselles, destilería, carpintería...). El saneamiento se estudia con la misma actitud que el resto del proyecto. 2. Aprovechar y proyectar con las preexistencias. Recuperamos el patio abandonado, haciendo un filtro vertical de parras para protegerlo de las nuevas edificaciones vecinas y del Sol de verano. Transformamos botas de vino en fuentes i mesas, carteles de Licors Massó en techos, botellas de vidrio en cerramientos… Se desarrolla un sistema de montaje sencillo, rápido y no doloroso, que permite hacer puertas, ventanas, tarimas, oficinas, baños, etc con un único tablero tricapa de alerce en la zona de la carpintería y con pletina y chapa de acero en la destilería. Este sistema constructivo és continuación de una historia del edificio, no de un cuerpo alieno, invasor o que violenta, y se adapta a las diferentes particularidades del edificio.

Pratdip és un poble molt ventós. El nucli antic és compacte, amb construccions de pedra i carrers estrets. Està envoltat d’un conjunt de granges autoconstruïdes amb obra ceràmica. El solar es troba als afores, entre aquestes granges. Un mur de pedra seca l’organitza en dos terrasses separades tres metres l’una de l’altra. L’estratègia d’implantació és enganxar-nos al mur, reconstruint-lo, per protegir-nos del vent, per fer de l’edifici un gran porxo pels dies de pluja, per protegir-se del sol de l’estiu i per donar continuitat a la terrassa de dalt. Així guanyem un pati a sud i un nou parc a la terrassa superior, a la mateixa cota que la coberta enjardinada. La forma del mur ens ajuda a organitzar el programa en tres cossos: El primer, dues aules orientades a est. El segon, la sala de professors a sud-est. El tercer, el menjador a sud. L’espai entre els tres cossos i el mur és el de relació. El sistema constructiu i material és familia de les granges del voltant.

El mas Figueras està situat a la vora de la riera d’Alforja. Al sud, té un gran til·ler que li dóna ombra a l’estiu, i, a l’est, cinc plàtans configuren el jardí del mas. El projecte va començar com una prova d’alguna cosa que amb el temps podria créixer, però que inicialment només havia de suposar una actuació mínima i una inversió molt petita: uns coberts per fer calçotades o passar el diumenge al camp i uns rentamans i serveis exteriors. Hi ha dos tipus de coberts: un per als dies de fred, vent o pluja, protegit a nord i a oest amb policarbonat ondulat; i l’altre per als dies de calor i d’estiu que és suport de la vegetació que el transformarà en un umbracle. Tot es treballa amb tubs de ferro negre de 50x3mm de diàmetre, amb rodons de 8mm de diàmetre, que també s’utilitzen per a tots els complements, i amb planxa de ferro de 3mm de gruix per les portes, envans, taules de treball i rentamans. El cost final d’aquesta petita intervenció va ser de 23.835 euros.

L'Avinguda Carles Buigas de Salou, un àrea fonamentalment turística, està sotmesa a una gran pressió comercial. La tolerància administrativa i les forces del mercat han tingut com a resultat l’ocupació de l’espai entre les edificacions i voreres. S'ha modificat la secció del carrer i condicionat la qualitat de l’espai resultant. Per encàrrec de l’Ajuntament de Salou, des de l’any 2013, investigadors de la URV i la UPC han treballat en el diagnòstic i elaboració de propostes per la regeneració de l’àrea. Amb la finalitat de testar l’acceptació popular i analitzar in situ algunes de les solucions plantejades sobre l’espai urbà i comercial, durant l’estiu del 2017, es posà en pràctica una proba pilot. Aquesta intervenció temporal inverteix la prioritat habitual. Dóna preferència al vianant front al vehicle i celebra la transformació fent partícips als ciutadans del canvi. Amb pocs recursos i elements de fàcil muntatge i deconstrucció es dilueixen els marges inicials.