Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

David Tapias és arquitecte, fundador i director d'Aixopluc. Fa arquitectura des dels tres anys, però no va obtenir el títol fins al 1999 a l'ETSAB UPC de Barcelona. És doctor per la mateixa universitat amb la tesi sobre la maison Prouvé a Nancy, i està acreditat com a professor contractat doctor per l'ANECA. Segueix aprenent al costat d'arquitectes més joves en escoles com la ear (ETSA Reus), ESARQ UIC o The Frank Lloyd Wright School of Architecture i The University of Sydney. Actualment és Associate Professor in Architectural Design and Building Components a la Aarhus School of Architecture.

Obras (6)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (11)

  1. Vivienda y Taller en el Cine Lidia

    Núria Salvadó Aragonès, David Tapias Monné

    Vivienda y Taller en el Cine Lidia

    El projecte té en compte dos condicionants bàsics: la salut i el pressupost de la Lídia. Com habitar aquest antic cinema estant-hi a gust (poder relaxar-se a casa, no encostipar-se a l’hivern, rebre una bona dosi de llum solar...) i gastant-se els mínims diners, tant en l’obra com en el manteniment? QUÈ? (NECESSITATS) 1.Curar l’edifici. Reforçar l’estructura on calgui. Sanejar, reparar patologies provocades per l’ humitat. Noves instal.lacions. 2.Millorar el confort tèrmic. Trobar un mecanisme perquè l’aire de l’edifici sigui habitable. Es descarta l’opció de condicionar tot el volum d’aire de la sala, uns 1480 m3, per la seva ineficàcia energètica o de separar-lo en dues zones (la habitable i la no habitable). 3.Il.luminar la construcció. El canvi d’ ús d’una fonda de poble (al soterrani encara es conserva l’estable i l’abeurador per les mules, que escalfaven el pis de dalt) a un cinema va fer que es tapiéssin les poques finestres que hi havia. Cal reobrir-les per recuperar la llum. S’obre una gran finestra a la façana sud per poder veure les muntanyes i descansar la vista en un dia de treball. COM? (ESTRATÈGIES) Fer una casa dins de la casa. Diferenciem dos tipus d’aires. Un de més exterior (el taller) i un de més interior (la casa). Repartim el programa per tot l’edifici, per tal d’enriquir-ne l’espai, distribuir les fonts de calor i possibilitar un contacte directe de cadascun d’aquests llocs amb l’exterior (ventilació, més llum…). Construim microclimes. Cada habitacle té la possibilitat d’escalfar-se o ventilar-se independentment, alhora que escalfa o refresca tota la sala. Aquests habitacles es disposen sempre relacionats amb una finestra, per tal de tenir la màxima llum i ventilació possibles, així com un contacte visual més íntim i directe amb l’exterior. Són entrades de llum habitables, festejadors que donen llum a l’interior (del sol de dia i elèctrica de nit). Treballem amb un sistema constructiu senzill, barat, net (es construeix dins d’un edifici, cal no destrossar res), que permet el muntatge ràpid a taller i a l’obra, i la autoconstrucció: Tota la casa l’han muntada entre el Josep M. Bertran (fuster), el seu fill i la Lídia. El cost de tot el projecte (compra de l’edifici inclosa) ha estat inferior al preu d’un pis de 50 m2 a Reus el 2004.
  2. Centro de Arte Cal Massó

    Núria Salvadó Aragonès, David Tapias Monné

    Centro de Arte Cal Massó

    El encargo consiste en la rehabilitación y reforma de un espacio industrial de principios del S. XX para adaptarlo como centro de producción de arte contemporáneo para la ciudad de Reus. Este complejo ocupa toda una manzana del antiguo ensanche de Reus y originalmente estaba dividido en dos actividades: la destilería de Licors Massó i la carpintería Cort. El proyecto se basa en respetar e intensificar la memoria de la actividad de la carpintería y la destilería, sus huellas y su atmósfera, que conforman la cualidad arquitectónica de este espacio. A su vez, potenciar la diversidad de usos, trabajando en un sistema que enriquece el programa. La nueva intervención tiene la voluntad de colaborar con el lugar. (PROPUESTAS/¿QUÉ?) 1. Economía del proyecto: Ahorrar en construción para poder invertir en programa. Gestión de un espacio vivo. 2. Temporalidad de la propuesta. Cuando se empezó la actuación al espacio de la carpintertía, este era en régimen de alquiler, preparado para mantenerse todo el tiempo necesario o desmontarse y ser trasladado, como un campamento adaptado a su entorno. Los requerimientos del cliente para el espacio de la destilería lleva a construir un nuevo forjado que permite incluir todo el programa. 3. Limpieza i adaptación. El edificio ya tenia suficientes cualidades arquitectónicas, sólo se añaden nuevas tecnologías y servicios, para adecuarlo a la normativa vigente. Mantener i respetar la atmósfera, resultado de la biografía del edificio. Nos gustaría que paraciese como si casi nada hubiésemos hecho. 4. Cal Massó no es un museo sino un espacio de trabajo donde se estimula la capacidad de creación mediante la convivencia y las interrelaciones con el entorno. El proyecto construye esta idea. (INTERVENCIONES PRIORITARIAS/¿CÓMO?) 1. Intensificar la atmósfera actual. ‘Sacar el polvo’. No se eliminan los sedimentos, se condicionan. Trabajar con la pátina, huella de su uso (arquitecto Pere Caselles, destilería, carpintería...). El saneamiento se estudia con la misma actitud que el resto del proyecto. 2. Aprovechar y proyectar con las preexistencias. Recuperamos el patio abandonado, haciendo un filtro vertical de parras para protegerlo de las nuevas edificaciones vecinas y del Sol de verano. Transformamos botas de vino en fuentes i mesas, carteles de Licors Massó en techos, botellas de vidrio en cerramientos… Se desarrolla un sistema de montaje sencillo, rápido y no doloroso, que permite hacer puertas, ventanas, tarimas, oficinas, baños, etc con un único tablero tricapa de alerce en la zona de la carpintería y con pletina y chapa de acero en la destilería. Este sistema constructivo és continuación de una historia del edificio, no de un cuerpo alieno, invasor o que violenta, y se adapta a las diferentes particularidades del edificio.
  3. Escuela Pratdip

    Núria Salvadó Aragonès, David Tapias Monné

    Escuela Pratdip

    Pratdip és un poble molt ventós. El nucli antic és compacte, amb construccions de pedra i carrers estrets. Està envoltat d’un conjunt de granges autoconstruïdes amb obra ceràmica. El solar es troba als afores, entre aquestes granges. Un mur de pedra seca l’organitza en dos terrasses separades tres metres l’una de l’altra. L’estratègia d’implantació és enganxar-nos al mur, reconstruint-lo, per protegir-nos del vent, per fer de l’edifici un gran porxo pels dies de pluja, per protegir-se del sol de l’estiu i per donar continuitat a la terrassa de dalt. Així guanyem un pati a sud i un nou parc a la terrassa superior, a la mateixa cota que la coberta enjardinada. La forma del mur ens ajuda a organitzar el programa en tres cossos: El primer, dues aules orientades a est. El segon, la sala de professors a sud-est. El tercer, el menjador a sud. L’espai entre els tres cossos i el mur és el de relació. El sistema constructiu i material és familia de les granges del voltant.
  4. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Escuela Pratdip

  5. Casa OE

    Aixopluc, Fake Industries Architectural Agonism, Cristina Goberna, Urtzi Grau, David Tapias Monné

    Casa OE

    La casa OE és un muntatge. Els clients volien una casa doble, per a poder traslladar-se d'una meitat a l'altra segons el seu estat d'ànim. Els vam proposar reutilitzar dos models de domesticitat de sobres coneguts: l'espai obert de les Case Study Houses per als plaers hedonístics dels mesos càlids, cobert pels interiors existencialistes de la Maison Jaoul de Le Corbusier per als mesos ventosos en la serra de la Mussara. l cadàver exquisit resultant (embolicat en l'element arquitectònic de la península vernacular per excel·lència -la persiana) assegura la diferenciació esquizofrènica de les dues maneres d'habitar i al mateix temps negocia la trobada entre els dos tipus. Per a no contribuir a la destrucció del clima del nostre planeta, que està alterant i difuminant els ritmes estacionals de les nostres latituds, desenvolupem una fisiologia habitable de cicle trimestral i diari, d'ús senzill i que permet variacions complexes. Delimitem un volum compacte per a protegir als OE del fort vent de Mestral. El microclima local requereix d'interiors amb una gran inèrcia tèrmica en les setmanes fredes, i d'una elevada capacitat de protecció solar i ventilació en els dies de calor. Les habitacions en contacte amb el sòl agrícola s'emboliquen amb una làmina plegable de policarbonat, que capta la radiació solar a l'hivern, escalfant el pis superior, i es transforma en una gran ombra a l'estiu. En la planta primera els grans plans de cristall escalfen el seu interior en un dia fred i assolellat, i a l'estiu les persianes, petició expressa dels OE, creen un gran contenidor d'ombra, que refresca l'hàbitat de baix. A més, incorporem la coberta i la terrassa-pèrgola com a tercer hàbitat per a gaudir del temps amable que anys enrere associàvem a la primavera i la tardor. Així la casa transcendeix els seus dos usos esquizofrènics cap a múltiples ambients segons el dia que fa i l'estat d'ànim dels seus habitants.
  6. Reforma y Ampliación de la Escuela Sant Jordi

    GATPA, Jordi Adell, Àlex Gallego i Urbano, Gerard Puig i Freixas, David Tapias Monné

    Reforma y Ampliación de la Escuela Sant Jordi

    El objeto del proyecto consiste, básicamente, en la reforma y ampliación de la Escuela Sant Jordi (edificio catalogado, obra de Oriol Bohigas) para ponerla al día y complementar el actual aulario y aumentar el número de alumnos. En concreto se prevé ampliar 6 aulas, un comedor, la biblioteca y la sala para el AMPA. El comedor, la cocina y el AMPA actuales, situados en la escuela, se reubican dentro de la ampliación y el espacio liberado se destina básicamente a aulas de psicomotricidad y aulas de desdoblamiento. Asimismo, se realizan una serie de actuaciones de reforma en los puntos de conexión de la parte nueva con la existente. No se incluyen tareas propias del mantenimiento normal de un edificio. No hay actuación con respecto a la estructura y cubierta de los edificios existentes. La conexión entre el edificio educación infantil y la nueva construcción se realiza a través de una marquesina, que se utiliza como elemento de conexión y al mismo tiempo protege a los niños, y que obliga a desplazar ligeramente en sentido oeste la actual pista de baloncesto. La propuesta debe contemplar una posible segregación del aulario y su uso independiente de la escuela, así como una posible ampliación de una planta superior. La ampliación situada en un solar anexo a la vertiente sur del edificio existente consta de dos cuerpos conectados transversalmente con un tercero (zona de paso – vestíbulo). Para resolver los diferentes requerimientos térmicos, de soleamiento y ventilación del nuevo edificio y dar una imagen unificada, se construye una galería perimetral en todo el edificio realizada con bloques de hormigón, una galería cuyo tamaño se ajusta según la orientación. Los bloques que conforman la fachada se combinan en distintas posiciones para graduar la luz. Lamas verticales en fachada oeste (aulas y biblioteca) / Bloques de celosía en las fachadas este y oeste / Bloques macizos en alféizares y tramos ciegos. En el interior de aulas y pasillos se combinan los elementos de hormigón visto (casetones recuperables y losas macizas) con acabados de madera osb y corcho mas cálidos.
  7. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura
    Casa OE

  8. EU Mies Award

    Nominado
    Reforma y Ampliación de la Escuela Sant Jordi

  9. Mas Jec

    Aixopluc, David Tapias Monné

    Mas Jec

    La familia dels JEC va comprar un maset a mitjans dels anys 70. Van dedicar la segona meitat de la seva vida a cuidar-lo. El pare, emprant la seva destresa de rellotger, va anar construint ampliacions, soldant, cargolant i muntant tot tipus d’habitacions, porxos, coberts i umbracles. Una segona casa a l’aire lliure, envoltant el maset que poc a poc també anava creixent. La casa vivia un perpetu estat de construcció, amb la dedicació pacient i plaentera dels seus habitants. El 2015 el pare va morir, i la casa va quedar deshabitada. Un any més tard el seu fill i la seva familia van decidir de tornar per viure-hi. El seu únic desig inicial era poder viure en planta baixa. Per tant la primera pregunta que ens van fer va ser si era millor rehabilitar el mas, o enderrocar-lo i construir una casa de bell nou. La nostra resposta no va ser en cap d’aquestes dues direccions. Tot i que la estructura del mas estava en força bon estat, la qualitat d’aquest lloc, el què el fa habitable son les estructures autoconstruides al seu voltant. Son impossibles de dissenyar i de reproduir. Probablement son impossibles de reparar. Així que ni vam mantenir el mas ni el vam enderrocar. Vam afegir un gran porxo habitable en la pitjor part de la finca, sota l’ombra del mas. Per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta nova estructura, la vam fer tan lleugera com vam poder, fent servir panells CLT i una subestructura metàl.lica que aixeca la casa respecte el terreny i conforma una coberta de xapa d’acer. Mantenint totes les construccions existents vam obtenir tres hàbitats autònoms, que la familia pot ocupar segons les seves necessitats canviants al llarg de les estacions i de les dècades. Vam esborrar qualsevol traça de programa o ús específic dins del mas: la cuina, el lavabo, els armaris, les habitacions, mig forjat. Tots eliminats. El que eren petites habitacionetes fosques va esdevenir una torre alta i lluminosa. Aquest espai sobrer podrà esdevenir la casa de la filla. El què abans era el taller del pare ara serà una caseta per invitats. NOTA: JEC és un acrònim fet amb els tres noms dels habitants de la casa. També fa referència a la peça de roba, que acostuma a fer de comodí en aquells dies que fa fred, però encara no prou fred per dur un abric.
  10. Raval Santa Anna 1

    Aixopluc, David Tapias Monné

    Al-fondaq és una paraula àrab que descriu una edificació que és a la vegada una pernocta per a viatgers i comerciants, i un magatzem comunitari d'excedents de gra. És el preludi espacial de la llotja. És l'origen directe de la paraula fonda. Aquest nom és un homenatge al patrimoni musulmà del nostre territori del Camp de Tarragona. Alfondac és una casa d'hostes on invitem els nostres clients a passar uns dies. Alfondac no és un nou concepte d'hotel, és una idea arcaica. Un acte fundacional de l'arquitectura és la hospitalitat. Acollir altres persones, estrangeres o amigues, estranyes o afins. A Alfondac probem i presentem el nostre sistema Homeful, una familia de components domèstics modulars que permeten una transformació ràpida, barata i durable d'edificis que fa temps que estan deshabitats, suggerint múltiples situacions que cada habitant pot configurar fàcilment segons les necessitats canviants diàries, setmanals, estacionals o de tota la vida. Els seus materials i processos són de molt baix impacte al medi ambient i es poden fabricar amb eines de bricolatge. Per tal de permetre l'oportunitat d'una vida digne a les generacions presents i futures, hem de construir menys i construir millor. El nombre d'habitatges antics abandonats augmenta exponencialment. Sovint és massa costós i cansat emprendre una reforma, amb elevats nivells d'incertesa en el temps, els costos i el resultat. Això comporta renovacions de qualitat extremadament baixes per maximitzar els beneficis de venda o lloguer, o bé rehabilitacions cares per a pocs privilegiats, que sovint condueixen a gentrificació. Alfondac és un prototip habitable. Cadascun dels hàbitats que el conformen qüestiona un paradigma del que és un espai domèstic i és una oportunitat per explorar relacions inesperades entre estances que encara tenen una forta càrrega patriarcal i higiènica -la cuina i el bany-, difuminant les seves fronteres i apropant-les a formes de vida més lliures i valentes.
  11. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Raval Santa Anna 1

Sociedades

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!