L’antic mercat del barri es rehabilita i s’amplia per allotjar el nou Centre Cívic. Es preserva la nau i s’aprofita la seva ampliació per generar un espai de transició que relaciona l’edifici existent amb la plaça adjacent, i a la vegada completar el perfil de façanes que defineixen l’espai públic. L’antiga nau s’incorpora a l’espai públic mitjançant un nou accés, bolcant el seu interior cap a l’exterior. La intervenció a la plaça resol l’accessibilitat a la nau existent a nivell de rasants, obrint a la vegada la possibilitat de realitzar activitats a l’aire lliure. S’estableix una estreta relació entre el mercat i la seva ampliació, entenent les línies de composició horitzontal –cornises i sòcol-; contraposant la nova façana en alçada; contrastant un interior de la nau blanc, de llum matisada d’acústica esmorteïda; a una façana fosca, d’ombres marcades per la textura del material. Un diàleg entre un espai de caràcter introvertit i un espai públic obert al barri de Ferreries.

El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta. Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació entre l’àmbit urbà i el paisatge. Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit. S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda, emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari en els diferents recorreguts per l’edifi ci. Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant els espais d’accés en els extrems.

En aquest territori, la indústria i el paisatge no es relacionen, simplement es juxtaposen coexistint sense tensió. Aquest indret es caracteritza per a la condició de límit que s’estableix entre l’Ebre i la topografia, així com entre la central i el nucli urbà. Per tant, en aquest indret es desperta intensament la necessitat d’arrelament. Paral·lelament a l’anàlisi del lloc, comencem a treballar la tipologia. Partint d’un quadrat abstracte, s’estableix una trama ortogonal que modula i ordena els requisits i condicions programàtiques. Entenent el programa en 3 fases: ACOLLIR al visitant, EMMARCAR les visuals i MOSTRAR el contingut de les exposicions. A l’emplaçar aquest perímetre en el lloc, aquest perd puresa. Ara, desprèn sentit de pertinència. Abstracció i especificitat s’entrellacen per a acollir i emmarcar. Entre l’acollir i l’emmarcar es mostra el contingut expositiu. Des de fora cap a dins es sostreu matèria generant espais accidentals de manera que l’interior queda al descobert. El perímetre exterior és regular, dens, pesat, precís, obscur, aspre i rugós. L’interior es mostra irregular, eteri, lleuger, sinuós, lluminós, fi i ters.

La rambla Catalunya és el nexe d'unió i de creixement de l'Aldea. Paral·lel a aquesta, transcorre el carrer de l'ajuntament, l'estació i diferents espais públics com la via verda, generant un segon cordó umbilical de la localitat. A partir d'aquest eix, creuen varis camins que condueixen al Delta, com és el cas del carrer Ligallo Carvallo. El camins o ligallos, són eixos de circulació i de conformació de les trames de conreu del Delta de l'Ebre. El solar es situa en el punt d'unió d'un dels camins -ligallos i un carrer de nova creació, fruït de l'ordenació urbana actual. En aquest punt es sobreposen dues trames, la tradicional dels conreus d’arròs i l'abstracció urbana. L'accés al nou centre d’Atenció Primària es produeix en l’espai intersticial entre aquestes dues ordenacions. Per un costat una part de l’edifici de dues altures configura el tester, a mode de les torre de vigilància que recorren en aquesta zona la riba del riu Ebre. Aquí es situen totes les dependències internes i de serveis, de diferents tamanys i graus de privacitat segons el nivell on es situen. Aquestes dues plantes configuren l’accés i la façana de l’edifici segons s’arriba des del nucli urbà. La seva proporció vertical, en la zona de l’accés, determina l’escala de l’edifici, tot i la distancia que hi ha amb la resta d’equipaments situats en aquest límit urbà d’edificacions disperses. L’altra part de l’edifici es d’una sola planta. Es una trama regular assistencial, on s’ubiquen les consultes, totes elles regulars en tamany i requeriments. Dintre aquesta trama els patis configuren un ambient íntim i privat, separat del corredor intersticial que distribueix cadascuna de les àrees. Aquesta part més baixa, i de proporcions horitzontals, segueix les directrius de les traces del carrer Ligallo que ja condueix als camps de cultiu de l’arròs. Tot el tancament de façana és homogeni, tractat com la pròpia tanca del solar a mode d’encanyissada, i d’un mateix material, d’alumini, que reflexa i matitza la llum a l’interior.

Els jutjats de Balaguer se situen al nucli antic, un dels centres històrics àrabs més importants de Catalunya. Aquest es caracteritza per la seva morfologia irregular que es va adaptant a la marcada topografia de l'indret. L'estructura d'estrets carrerons i porxos permet recórrer el nucli antic per espais en ombra i contínues perspectives creuades, descobrint constantment nombroses situacions urbanes. Un dels objectius era aconseguir l'equilibri entre els requeriments i les condicions dels espais de treball i el lloc on s'implanta l'edifici. El programa i l'estructura generen el ritme mentre que les alineacions i les traces urbanes modelen i llimen el volum regular de l'edifici. L'espai intersticial que separa l'interior de l'exterior, ofereix la privacitat necessària als jutges i altres usuaris. El vestíbul i l'espai porxat d'accés configuren la façana de la plaça i enllacen el nou equipament públic amb l'estructura urbana de nucli antic de Balaguer.

Un artista volia fer-se un taller de 60m2 / al jardí de casa i ens va preguntar si ho podíem aconseguir per un PEM de 34.000 €. Acceptem el repte i juntament amb un fuster local, es va procedir perquè pogués estar muntat en només tres setmanes, per evitar generar conflicte amb el dia a dia de la casa. Per aconseguir-ho, es va escollir un sistema de fusta que permetés un muntatge previ en taller. La casa és de tipologia en forma de "L" que configura un espai de jardí quadrat, en el qual hi ha un arbre de dimensions impressionants. Es volia llavors, preservar l'imponent arbre i emmarcar les vistes cap al jardí perimetral, obrint noves visuals i evitar veure la casa des de l'interior de taller. L'espai de l'taller és una planta en creu, on l'espai central a doble altura és el principal lloc de treball de l'artista, mentre que les quatre ales que graviten al seu voltant, acullen l'accés, el magatzem, la pila i un gran espai d'estar.

La Fundació Princesa de Girona buscava un espai per albergar la seva nova seu al centre de Girona guanyant proximitat amb la ciutat i promovent la interacció amb els joves en un espai transparent, fresc, obert i d’intercanvi. El local era un espai de geometria i perímetre irregular al que se li va sobreposar una trama regular organitzant, distribuint el programa i alternant aquelles peces més formals: espais de treball

Los Cines Filmax Gran Vía, ubicados en el Centro Comercial Gran Vía 2, abrieron sus puertas 15 años atrás, con el boom de este modelo de negocio basado en el consumo y el ocio masivo que llevó a llenar los núcleos urbanos de multitud de centros comerciales, combinando tiendas, restauración y cines multisalas. Pasada esta etapa dorada y ante el cambio de paradigma, el cliente busca un proyecto para enderezar los cines: reducir su dimensión optimizando su funcionamiento y ofrecer una experiencia más allá de lo que sucede en la sala. FUNCIONAMIENTO Y EFICIENCIA: ÚNICO PUNTO DE VENTA Se elimina el concepto convencional de taquillas, prescindiendo del volumen destinado a esta función en la terraza de restauración del centro comercial. En el mostrador principal, el público puede comprar ahora tanto las entradas en los cines como las palomitas, bebidas y otros, haciendo una única cola. REDUCCIÓN DEL NÚMERO DE SALAS Los cines pasan de tener 15 a 12 salas. Estas salas se reconvertirán en una bolera, a la que se tendrá acceso desde los cines. ELIMINACIÓN DE BARRERAS En la distribución previa, el hall de los cines estaba totalmente cerrado al paso del público excepto en un único punto de acceso en el que se cortaba la entrada. Estas barreras se han eliminado, retrasando el paso de acceso y abriendo el hall, apropiándose de toda la planta y facilitando la libre circulación. Ya no hace falta ir al cine para poder consumir sus productos. OPTIMIZACIÓN DEL TRABAJO Con la ejecución de los puntos anteriores, se consigue un mostrador que permite al trabajador poder desempeñar todos los trabajos sin desplazarse ni interferir en la circulación del público: reponer los productos de los puntos de venta y del almacén, vender entradas, vender bebidas, palomitas y dulces, controlar los accesos a las diferentes salas, controlar los contenidos digitales dinámicos, controlar la iluminación del espacio. JERARQUÍA DEL TRABAJO La nueva barra, formada por el mostrador y el mueble de trabajo, hace que los 10 puntos de venta funcionen solo como tales y que, desde atrás y en contacto directo con el almacén, dos trabajadores vayan facilitando todo el producto de consumo que sea necesario reponer. AMBIENTE: SECCIÓN Se derriba todo el falso techo, por lo que la sección de losas de las gradas de las salas de cine queda sobre el hall, a la vista, enriqueciendo el concepto de entrada al cine con el esqueleto del mismo. Dada la gran altura en algunos puntos, se opta por una altura de confort de 2.70m, hasta donde llegarán todos los elementos y revestimientos. A partir de esta altura, solo hay instalaciones vistas y estructura, pintadas de un mismo color uniformizante. INFORMACIÓN Ante el desorden y la aleatoriedad original, se opta por ordenar la información digital en dos ejes. El primero, frontal desde el acceso y paralelo al mostrador, anunciará los horarios de las películas, bebidas y otros consumibles. En el sentido perpendicular, y apantallando los pilares originales, contendrá la cartelería de las películas y los tráileres. La arquitectura irá cambiando en la medida en que lo será la información, dinamizando el espacio. ILUMINACIÓN La experiencia de entrar en unos cines es, entre otras cosas, el paso de la luz a la oscuridad. A la altura de 270cm, se crea una subestructura de soporte de toda la iluminación dispuesta en tiras continuas que, con su zig zag, guían de las puertas a la entrada de las salas. El hall se convierte, pues, en el primer gradiente de oscuridad. PAVIMENTO El oscurecimiento de todo el ambiente se remata con un terrazo negro de grandes áridos blancos que, simulando el efecto de palomitas caídas, ayuda a evitar la sensación de dejadez en las horas punta de servicio e imposibilidad de limpieza. RECLAMO Dentro del conjunto, de geometría reticulada, se opta por un elemento singular, disonante y con ruedas, que será el carrito de los dulces. Este elemento puede variar su posición, cambiando según el día y el uso de las salas.

• Emplazamiento La parcela se encuentra en el barrio de Mirasol del municipio de Sant Cugat del Vallés, dominado por casas aisladas con jardines. • Programa Un espacio de espacios o una casa de casas, en medio de un jardín. La geometría de la casa consiste en cuatro volúmenes. Cada pequeña pieza gira en torno a un patio interior y a la vez mira de formas diferentes hacia los cuatro lados de la parcela generando diferentes microclimas de jardín a su alrededor. Los volúmenes que forman la casa se relacionan visualmente a través del patio. El diálogo con el jardín exterior se produce de forma contenida con las aperturas puntuales y acotadas. Tres de estos cuatro volúmenes están en planta baja. El cuarto, de dos plantas, dispone de una gran ventana corrida orientada hacia el sur y hacia las vistas del valle. Se accede por el volumen de doble altura, donde alberga un espacio de lectura y música y un estudio en planta primera. El segundo contiene la cocina, el comedor y la sala de estar. El tercer y cuarto volumen alberga las habitaciones. Todos ellos quedan conectados mediante espacios de transición a modo de pasarelas. El concepto de jardín responde a dos principios. Se disponen unas pequeñas terrazas al pie de cada apertura, las cuales siguen el lenguaje de la casa; la valla se entiende como un elemento natural en el que se soportan pequeñas zonas de estancia rodeadas de vegetación. Cada esquina de la casa dispone de un gran árbol que se relaciona con cada uno de los cuatro volúmenes. • Concepto prefabricación Se basa en el concepto de pre-diseño. Esto significa que el proyecto se trabaja conjuntamente, ya en fases iniciales, con los industriales. Estos paralelamente desarrollan un sistema de soluciones constructivas basado en la pre-industrialización, el pre-montaje y el uso de materiales fácilmente reciclables. Los sistemas de cierre no dependen constructivamente unos de otros. Por ejemplo, los cristales, de baja emisividad, se colocan indistintamente en las aperturas de madera maciza, mejorando la flexibilidad de la puesta en obra. Las aperturas de las habitaciones disponen de dos contraventanas interiores. Uno permeable al aire que da seguridad y confort lumínico y el otro opaco de madera que oscurece la estancia. • Sostenibilidad y bajo consumo Hemos identificado diferentes gradientes de confort climático y protección solar en los espacios interiores según la actividad y orientación, facilitando un buen control energético en la casa, reduciendo la demanda y consumo. Hemos optimizado su eficiencia gracias a la iluminación de bajo consumo y uso de electrodomésticos eficientes. El diseño de un jardín según un principio de ahorro de agua en el que sólo se aplican plantas que requieren una cantidad de riego baja. Las placas solares en el techo que capturan energía solar y proporcionan calefacción y agua caliente de forma sostenible. La coronación del edificio se eleva para ocultar las instalaciones e integrarlas en el proyecto. Hemos identificado diferentes gradientes de confort climático y protección solar en los espacios interiores según su actividad y orientación para reducir la demanda y consumo y optimizar la eficiencia de la casa gracias a un sistema automático de regulación de la calefacción, buena orientación, ventilaciones cruzadas con los diferentes gradientes del jardín del patio y exteriores... Se parte de la unidad y repetición constructiva. Un mismo detalle resuelto en toda la edificación. Se utiliza el mismo sistema constructivo por fachada y cubierta. De la unidad del detalle se repite el conjunto de la fachada y de cada módulo se repite la misma solución en los cuatro módulos que configuran las cuatro piezas programáticas que conectadas se relacionan discrecionalmente con cada jardín.

La casa consisteix en sis volums de proporció quadrada disposats a l’entorn d’un pati central. Cada un acull una part del programa i la seva dimensió varia proporcionalment segons l’ús que alberga. Tots i cadascun es connecten a través d’un espai a mode de claustre, que recull l’entrada i gravita entorn del pati, que aporta llum i natura a l’interior de la casa, i les estances es relacionen de formes diferents segons el grau d’intimitat necessari per a cada ús. Es conceben tres maneres de mirar i interactuar amb l’exterior des de l’interior: una mirada cap al pati interior a través d’un espai que relaciona totes les estances; una mirada horitzontal i acotada, que emmarca diferents fragments del jardí i que estableix una relació directa, però alhora íntima, amb l‘exterior i la vista, i una mirada oberta i àmplia cap al cel, donada per la relació entre l’estructura i la geometria de la coberta i els murs portants.

Amb el polèmic enderrocament de les cases del davant de la Catedral i valorant els enlluernadors resultats de les pertinents excavacions arqueològiques, s’intervé en un espai carregat de simbolisme on, a nivell del carrer Creuera -històric Decumanus- s’urbanitza una nova plaça i, a cota inferior, s’habilita un espai on es museïtzen els vestigis, des del segle I fins al segle XVI, que fonamenten la història de la ciutat. Aprofitant el desnivell amb la Rambla Felip Pedrell, un sòcol vidrat deslliga les dues actuacions i, a la vegada, dona claror a l’espai semi-soterrat que acull i fa visitables les espectaculars troballes arqueològiques. Obra de l’equip Camps Felip Arquitecturia, la intervenció contextualitza i relaciona el patrimoni cultural, el riu Ebre i la catedral de Santa Maria.